Transició demogràfica, migracions i envelliment: dinàmica de la població

Transició demogràfica

El model de transició demogràfica descriu el pas d'una població amb natalitat i mortalitat elevades a una població amb natalitat i mortalitat baixes:

• Fase 1 (estat alt): règim antic, natalitat i mortalitat elevades. Creixement natural molt feble.
• Fase 2 (primer expansiu): creixement demogràfic, natalitat elevada i mortalitat en disminució.
• Fase 3 (expansiu tardà): ajust demogràfic, natalitat en disminució i mortalitat estabilitzada.
• Fase 4 (estat baix): nou règim, natalitat i mortalitat baixes, creixement natural mínim.

Fecunditat i supervivència

La fecunditat disminueix, mentre que la supervivència dels nascuts és elevada, amb una longevitat també alta (envelliment i feminització).

Dinàmica demogràfica de Catalunya

• 1920-1930: creixement de 2 a 3 per mil (migració interna).
• 1950-1972: creixement de 3 a 6 per mil (migració interna).
• Finals del segle XX: creixement de 7 per mil, amb diversos orígens migratoris. L'11 per cent de la comarca creix negativament.

Dinàmica demogràfica d'Espanya

El creixement passa de feble a intens (després de la disminució de la mortalitat), i es duplica la població a la zona costanera i a Madrid.

Unió Europea

La UE perd població en termes relatius, creix feblement i augmenten les migracions.

Piràmides de població

• Model progressiu: base ampla, natalitat elevada, esperança de vida baixa.
• Model expansiu: base ampla, natalitat molt alta, cúspide estreta.
• Model regressiu: disminució amb tendència a l'envelliment, base molt estreta, natalitat baixa, cúspide molt ampla i esperança de vida alta.
• Model estable o estacionari: esperança de vida estable, base àmplia i regularitat.

Envelliment de la població

Causes: descens de la fecunditat, disminució de la taxa de mortalitat i desenvolupament humà.

Conseqüències: afecta la productivitat, el consum, el mercat de treball i les estratègies comercials.

Migracions

Causes: econòmiques, polítiques, ètniques, religioses, científiques i naturals.

Països receptors

Rejoveniment de la població, més persones formades, augment del consum, productivitat, identitat cultural diversa; també poden aparèixer xenofòbia i salaris més baixos.

Països emissors

Rebuda de transferències, pèrdua de població activa i disminució de la pressió demogràfica.

Immigració a Catalunya

• 1920-1930: migració d'un milió, sobretot d'Andalusia, de 2 a 3 per mil.
• 1950-1975: un milió i mig, sobretot d'Andalusia, de 3 a 6 per mil.
• 1998-2010: hondurenys, bolivians i serbis.
• 2011-2020: saldo negatiu, perquè la gent marxava.

A principis del segle XX la immigració es dirigia a Barcelona; a mitjans, a la costa; i al segle XXI, de nou a Barcelona, Girona i la costa.

Immigració a Espanya

Canvi de llarg termini: despoblament de l'interior i increment del litoral.

Canvi de curt termini: entre 1960 i 1975 es van produir grans moviments dins de l'Estat, de rural a ciutat. Des de 1980, la població jove emigrava.

Territoris receptors d'immigrants: causes polítiques, econòmiques i culturals (rejoveniment).

Unió Europea i migracions

Un terç de les migracions mundials es dirigeix a la UE. Els immigrants venen d'Europa oriental, Turquia i Sud-amèrica. Els països desenvolupats i amb afinitat amb el lloc d'origen, i els centres urbans, en són els principals destins.

Política demogràfica

Conferències internacionals

• Roma i Belgrad: aspectes tècnics i informatius.
• 1. Bucarest: població i desenvolupament.
• 2. Mèxic: planificació familiar i anticoncepció.
• 3. Caire: desenvolupament humà.

Informe Meadows (1972): "Els límits del creixement"

Estableix que hi ha un límit de recursos, i que l'esgotament del medi i dels recursos energètics només es pot solucionar amb creixement zero o evitant l'esgotament dels recursos.

Projeccions del segle XXI

Cal tenir en compte la natalitat, la mortalitat, la fecunditat, l'envelliment, l'esperança de vida i les migracions. La fecunditat disminuirà fins a créixer zero, augmentarà en els països més desenvolupats i disminuirà en els menys desenvolupats.

Polítiques demogràfiques a la UE

Preocupació: la disminució de la fecunditat i l'envelliment de la població fins a arribar al creixement zero.

Conseqüències: pèrdua de població en edat de treballar, creixement del PIB i augment dels recursos econòmics, cosa que provoca una minva del pes econòmic i demogràfic.

Solucions: renovació demogràfica, impuls de l'ocupació, acollida i integració, protecció social i millora de la productivitat.