Transició Demogràfica i Econòmica a Espanya (s. XX)

Transició Demogràfica a Espanya (s. XX)

Demografia

L'inici de la transició demogràfica a Espanya es va caracteritzar per la disminució de la taxa de mortalitat i la mortalitat infantil, i l'augment de l'esperança de vida (millora de l'alimentació, menys malalties infeccioses, higiene...). Aquest procés va tenir un retard considerable en comparació amb altres països europeus i no va arribar a completar-se fins a la segona meitat del segle XX.

Migració

Entre els anys 1900 i 1931, Espanya va tenir un gran creixement de les migracions interiors. Una part important de la població es va desplaçar cap als sectors moderns de l'economia. Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla es van convertir en l'atracció dels immigrants, on hi anaven persones de Castella, Múrcia i Andalusia.

Urbanització

Les migracions interiors van comportar la intensificació de la urbanització, que va tenir un període de creixement més gran després de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929. En aquest període, una bona part de la població espanyola va tendir a concentrar-se als nuclis urbans més grans, com Madrid i Barcelona. També van tenir un increment de població les ciutats que van esdevenir centres industrials o miners, com Sabadell i Badalona.

Crisi Agrària

La causa immediata de la crisi va ser l'arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva (Argentina, EUA...). Els preus eren més baixos com a conseqüència d'una producció molt elevada i de la reducció del temps i els costos del transport. La competència dels cereals estrangers va provocar una baixada dels preus i, amb això, la caiguda de beneficis i la disminució dels salaris dels jornalers. Això va provocar la Lliga Agrària i les agitacions pageses. La crisi cerealista va anar acompanyada d'una crisi de la viticultura (fil·loxera de França).

Per resoldre la crisi, es van replantar totes les vinyes amb un nou cep americà. La crisi agrària es va superar gràcies a l'establiment de noves barreres aranzelàries i al creixement de la producció, fortament estimulada per l'augment de la demanda urbana. La millora agrícola va ser deguda a:

• Les noves rompudes i la intensificació dels conreus gràcies a la selecció de llavors i fertilitzants artificials, i l'expansió del regadiu a noves terres.
• La introducció de nous conreus destinats a millorar la producció ramadera, cosa que va permetre incrementar les existències de carn i llet per satisfer la demanda urbana.
• L'especialització de conreus destinats a gran part de la producció (oliveres, vinyes i cítrics).

Problemes del Camp Espanyol

La situació del camp espanyol continuava marcada per l'enorme desigualtat de l'estructura de la propietat, a causa dels latifundis i els minifundis. Els diferents governs eren conscients dels conflictes socials i, per millorar la producció, es va fomentar l'augment del regadiu. Més endavant, el problema va ser la quantitat de pagesos sense terra. Es van fer lleis per donar terres entre els pagesos que no en tenien, però tot això va ser insuficient perquè els grans propietaris no volien fer una reforma, i fins al 1932 no va ser possible.

Canvi Energètic i Avenços Tecnològics

Entre les causes del creixement de l'economia espanyola al primer terç del segle XX, destaca la utilització de noves fonts d'energia, amb la difusió de l'ús de l'electricitat i el petroli. Aquesta revolució tecnològica va permetre vèncer l'obstacle per a la industrialització: la manca de fonts d'energia competitives a causa de l'escassa qualitat del carbó autòcton. L'ús comercial i la possibilitat de transportar l'electricitat van permetre mecanitzar quasi tota la producció industrial (reducció de costos). El procés d'electrificació es va produir en dues etapes: entre 1880 i 1914, l'ús de l'electricitat va estar restringit; entre 1914 i 1930, es va generalitzar l'ús comercial. Catalunya no depenia del carbó gràcies a la producció d'hidroelectricitat. Al segle XX, gràcies a l'avenç del petroli i els processos tècnics en la mecànica de motors, es va obrir pas a l'automòbil. El 1860, es va produir l'expansió del telègraf; el 1920, del telèfon i les emissions de ràdio.

Els Sectors Tradicionals i les Noves Indústries

Les indústries tradicionals, com l'alimentària, la tèxtil i la química, van continuar expandint-se. Els beneficis procedents de les exportacions de mineral de ferro i la fabricació d'acer van estimular la diversificació industrial basca. Entre les noves indústries, sobresurt el ràpid creixement de la indústria elèctrica. També va créixer la indústria metal·lúrgica (automòbils, electrodomèstics...).

La Diversificació de la Indústria Catalana

La indústria tèxtil va mantenir el seu predomini, però va reduir el seu pes específic. Les indústries bàsiques van augmentar. També van créixer branques de la indústria lleugera. La indústria química i la metal·lúrgica van tenir una gran taxa de creixement. Va haver-hi un increment en el sector elèctric. Es van instal·lar a Catalunya les primeres multinacionals. Pel que fa a la destinació de la producció, va augmentar la demanda i el comerç amb la resta d'Espanya es va intensificar. Però, mentre l'increment del potencial econòmic de Catalunya augmentava, la seva capacitat financera disminuïa i la banca catalana entrava en crisi profunda.

La Millora de les Comunicacions

Els mitjans de transport i els sistemes de comunicació van beneficiar el creixement industrial (millora de camins, carreteres, electrificació dels ferrocarrils...). Aquests necessitaven la creació de grans infraestructures, que es van finançar per l'Estat.

L'Intervencionisme de l'Estat

Una de les característiques de l'economia durant el primer terç del segle XX va ser la constant intervenció de l'Estat. Aquest intervencionisme es va manifestar en dues direccions: la concessió d'ajudes o l'elevació del proteccionisme. El 1891, es va promulgar un aranzel duaner que suposava el lliure canvi i el retorn al proteccionisme. Per tal de restringir la competència a l'hora de vendre el carbó, es va establir un acord entre empreses per repartir-se el mercat per mitjà de quotes. A Espanya, es van donar preus de venda del carbó més elevats. Això va afectar negativament l'economia.

Primera Guerra Mundial

La neutralitat espanyola en la Primera Guerra Mundial va permetre una expansió econòmica, ja que el conflicte reduïa la productivitat d'altres països i, per tant, hi havia una demanda exterior elevada. No obstant això, més tard, el creixement de la demanda va comportar un increment dels preus. La conjuntura de la guerra va oferir grans oportunitats de bons negocis i enriquiment fàcil. Però aquest creixement es va desaprofitar i, al final, el cost de la vida va pujar molt, cosa que va provocar vagues i reivindicacions obreres. La fi de la guerra (caiguda de la demanda) va provocar una forta crisi (1920-1923).

Els Efectes de la Crisi del 1929

La depressió econòmica, com a conseqüència de la crisi de la Borsa de Nova York per l'enfonsament del valor de les accions, va tenir una gran influència sobre Espanya, especialment en els sectors econòmics dinàmics (productes agrícoles d'exportació: vi, cítrics, oli d'oliva...).