Transició i Consolidació Democràtica a Espanya

1. La Instauració de la Democràcia

Les Primeres Eleccions Democràtiques

El 15 de juny de 1977 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions democràtiques després de més de quaranta anys, amb una gran participació. Va guanyar la Unió de Centre Democràtic (UCD), liderada per Adolfo Suárez, seguida pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), amb Felipe González com a principal líder de l'oposició. A distància, el Partit Comunista d'Espanya (PCE), liderat per Santiago Carrillo, i Alianza Popular (AP), per Manuel Fraga Iribarne, es van anar configurant com a forces polítiques importants. La UCD d'Adolfo Suárez va obtenir el suport electoral suficient per formar govern.

El Primer Govern de la UCD

El primer any va estar marcat per una política de consens. Les reformes inicials van ser fruit d'acords entre les forces polítiques i socials. El nou govern de la UCD va emprendre mesures urgents:

• Es va nomenar una ponència, amb representants de totes les forces parlamentàries, encarregada de redactar la Constitució.
• Es va abordar la crisi econòmica. Els partits polítics, juntament amb el govern, van signar els Pactes de la Moncloa, que van permetre una reducció de la conflictivitat social i la modernització de l'economia espanyola: una reforma fiscal que va permetre incrementar els ingressos de l'Estat i l'aportació de l'Estat a la Seguretat Social per fer front a l'increment de les despeses.
• Es va dur a terme una reforma tributària que va introduir un sistema progressiu en què els ciutadans tributaven segons els seus ingressos i propietats.
• Es va decretar una segona amnistia.

2. La Constitució del 1978

La nova Constitució va ser aprovada al Congrés i al Senat i va ser ratificada en referèndum el 6 de desembre de 1978. Els seus punts principals són:

• Defineix l'Estat espanyol com un Estat social i democràtic de dret, que té en la monarquia parlamentària la seva forma política.
• Reconeix l'existència de nacionalitats i regions, que poden constituir-se en comunitats autònomes.
• La sobirania resideix en el poble i garanteix els drets i les llibertats i la igualtat davant la llei de tots els espanyols. Reconeix una sèrie de drets socials (Estat del benestar).
• La divisió de poders: legislatiu, exercit per unes Corts bicamerals; executiu, pel govern; i judicial, pels tribunals.

La Constitució reconeix el dret a la vaga i a la lliure sindicació. El 1978 es van fer les primeres eleccions sindicals. CCOO i UGT van ser els sindicats majoritaris, juntament amb altres de caràcter nacionalista, com ELA-STV. Es van crear el Tribunal Constitucional, intèrpret de la Constitució en cas de conflicte, i el Defensor del Poble, que vetlla pel compliment dels drets i les llibertats dels ciutadans.

3. La Crisi del Govern de la UCD

El Segon Govern de Suárez

Després de l'aprovació de la Constitució, el 1979 es van celebrar eleccions generals, guanyades per la UCD, i també les municipals. Aquesta segona etapa va estar marcada per la fi del consens parlamentari i per les dificultats creixents per governar. D'una banda, persistien les dificultats econòmiques i la conflictivitat obrera. D'altra banda, els problemes polítics es van agreujar: rivalitats internes a la UCD, aïllament del president Suárez, forta oposició dels socialistes i augment del terrorisme. El descens de vots de la UCD es va agreujar amb les eleccions al País Basc i Catalunya, on va patir un gran retrocés.

Els Enemics de la Democràcia

Grups d'extrema esquerra, com també neofranquistes, van apostar per la violència. ETA, que defensava la independència del País Basc, i GRAPO o FRAP, anticapitalistes, no acceptaven la Constitució ni el sistema polític democràtic. Grups d'extrema dreta del franquisme protagonitzaven aldarulls al carrer i atemptaven contra entitats d'esquerra. Entre 1977 i 1981 el nombre d'atemptats va augmentar amb l'objectiu de desestabilitzar el govern. La violència, la inseguretat i la crisi van fer créixer el perill d'una intervenció militar.

El Cop d'Estat del 23-F

Davant el retrocés de la UCD, els socialistes van promoure una moció de censura contra Suárez, que va dimitir com a president del govern i va ser substituït per Leopoldo Calvo-Sotelo. El 23 de febrer de 1981 va tenir lloc un cop d'estat. El tinent coronel Tejero, al capdavant de guàrdies civils, va ocupar el Congrés mantenint segrestats el govern i els diputats. Paral·lelament, a València, el general Milans del Bosch va ocupar la ciutat amb tancs i va publicar un ban declarant l'estat de guerra. L'objectiu era restringir la democràcia. L'actitud ferma del rei Joan Carles I, el suport a la democràcia, l'oposició d'alguns militars i la unitat de les forces polítiques van ser decisius perquè el cop d'estat fracassés. Després de la detenció dels colpistes, es va formar un nou govern de la UCD amb Calvo-Sotelo, que va aconseguir el suport del PSOE per aprovar la Llei del Divorci (1981) i la LOAPA (1982). La petició d'adhesió d'Espanya a l'OTAN (1982) va generar l'oposició dels partits d'esquerra. La manca de suport polític va obligar el govern a convocar eleccions anticipades a l'octubre de 1982.

4. L'Etapa Socialista (1982-1996)

La Victòria Electoral

Les eleccions del 1982 van atorgar el poder al PSOE, amb majoria absoluta al Congrés i al Senat. L'opció per Felipe González, sota el lema "Pel canvi", transmetia la idea d'un canvi polític i de reformes socials. Aquestes eleccions van suposar un punt d'inflexió. La UCD va anar desapareixent i el nou partit creat per Adolfo Suárez, el CDS (Centre Democràtic i Social), no va arrelar. Alianza Popular, rebatejada més endavant com a Partit Popular i liderada per José María Aznar, es va consolidar. El PCE va patir un descens electoral i el 1986 es va crear Izquierda Unida.

Les Reformes Socialistes

1. La lluita contra la crisi: Es va aconseguir una disminució de la inflació, la modernització de l'estructura econòmica i la reestructuració industrial, però també la pèrdua de llocs de treball. Les conseqüències van ser la contenció salarial i la inestabilitat laboral, que van provocar un enfrontament entre el govern socialista i els sindicats, amb vagues generals. Per reduir els efectes de la crisi, es van incrementar els serveis públics i les prestacions socials, i es van impulsar obres públiques.

2. Política interior: Es va impulsar una reforma de l'exèrcit per allunyar el perill colpista. Es van prendre mesures contra el terrorisme, sobretot ETA, amb la col·laboració amb França (Pacte d'Ajuria Enea, 1988). Es van aprovar lleis com la legalització de l'avortament, l'educació obligatòria fins als 16 anys i la creació de cadenes privades de televisió.

3. Política internacional: El 12 de juny de 1985 es va signar el Tractat d'Adhesió a la Comunitat Econòmica Europea, i Espanya en va esdevenir membre de ple dret. El 1986 es va decidir la permanència definitiva a l'OTAN, sense integració en l'estructura militar.

La Crisi i el Relleu del Poder

Diversos casos de corrupció, tràfic d'influències i enriquiment il·lícit, així com la complicitat d'alguns cossos policials amb la guerra bruta protagonitzada pels GAL contra ETA, van erosionar el govern socialista. El PP va iniciar una dura oposició parlamentària contra Felipe González. Finalment, es van convocar eleccions anticipades el 3 de març de 1996.