Com s ha transformat el paisatge natural a Espanya

AGENDA 21 Programa de la Nacions Unides que fa referència al Desenvolupament sostenible. Va ser Aprovada a la Cimera de la Terra de 1992 a Río de Janeiro per 178 països. Constitueix un pla D’acció per als anys 90 i primera meitat del Segle XXI ANTROPOGÈNIC Que és produït per l’acció dels éssers humans AQÜIFER Formació geològica porosa a través de la qual flueix l’aigua subterrània BANCA ÈTICA Està formada per aquelles entitats financeres que apliquen els principis de les finances ètiques. És a dir, aquelles que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat financera i econòmica Amb l’assoliment d’objectius socials i ambientals. Es distingeix de la banca convencional en la Naturalesa socials dels projectes que finança i en la transparència de les seves accions. BIOCAPACITAT Capacitat d’una àrea específica biològicament productiva de generar un proveïment regular de Recursos renovables i d’absorbir els residus de consum. Quan l’empremta ecològica d’una regió Supera la seva capacitat biològica vol dir que se n’està fent un ús raonable. BIODIVERSITAT Diversitat dels éssers viu. És una característica fonamental de tots els sistemes biològics, Resultat del procés evolutiu, que es manifesta en l’existència de la gran varietat de formes de Vida que habiten el planeta. BIOMA Comunitat biogeogràfica, territorialment molt àmplia, constituïda per un conjunt de comunitats Animals i vegetals relativament homogeni, amb una estructura, un funcionament i una evolució Estretament relacionats amb el clima. BIOSFERA Capa més externa de l’escorça terrestre on es desenvolupa la vida BIOTA Conjunt dels éssers vius d’un indret determinat. CABAL FLUVIAL Quantitat d’aigua que travessa una secció d’un riu en la unitat de temps CARBÓ DE COC S’obté del carbó. S’utilitza gairebé exclusivament per generar energia termoelèctrica, o per Alimentar des de petites fargues fins a grans forns de fosa minerals. CARTA D’AALBORG El 1994 en aquest ciutat danesa es va signar la Carta de Ciutats Europees vers la Sostenibilitat, o compromís per desenvolupar localment l’Agenda 21 COMBUSTIBLES FÒSSILS Són aquells originats per la fossilització de la matèria orgànica CONTAMINACIÓ DIFOSA És l produïda per determinants elements contaminants. Entre aquests elements es poden Destacar els pesticides i els fertilitzants provinents de les terres de conreu i els que procedeixen De l’aigua de les tempestes que flueix de les ciutats, que pot arrossegar aigües residuals, Metalls pesants, olis, hidrocarburs, escombraries, productes químics... CURS FLUVIAL Recorregut d’un riu des del naixement fins a la desembocadura DEGRADACIÓ DEL SÒL Fenomen induït per la pressió humana que té com a resultat la pèrdua de l’actual o de la futura Capacitat del sòl per suportar la vida humana i vegetal. DELICTE ECOLÒGIC Delicte derivat d’una acció perniciosa contra el medi ambient (contaminació d’un riu, incendis Provocats, etc.) i com a tal perseguible penalment. La Constitució Espanyola recull el dret de Tots a gaudir d’un medi ambient adequat i preveu sancions per aquells que atemptin contra el Medi ambient, això es recull com a delicte ecològic. DEPURACIÓ D’AIGÜES Procés que consisteix a eliminar les impureses existents en les aigües residuals per què no Contaminen. Segons la finalitat que tingui l’ús de les aigües, hi ha diferents tipus de Tractaments, però, són essencials per evitar la contaminació del medi ambient. La Uníó Europea va obligar a instal·lar plantes depuradores abans del 2005, en totes les localitats de Més de 10.000 habitants. DESASTRE NATURAL Fenomen, la identitat del qual, provoca un efecte devastador. Així, per exemple els períodes de Sequera a les darreres dècades del Segle XX, o , pel contrari les inundacions generalment Provocades per la gota freda a la façana mediterrània que ocasiona revingudes i provoca Elevades pèrdues econòmiques, o les esllavissades de terra i els enderrocs. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE És un model de desenvolupament socioeconòmic que satisfà les necessitats de les Generacions presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer Les pròpies necessitats. El desenvolupament sostenible exigeix una resposta que resolgui les Desigualtats. DESFORESTACIÓ És la pèrdua o alteració de la capa forestal existent sobre el planeta. És l’acció de suprimir els Boscos o les masses forestals per implantar-hi explotacions agrícoles, ramaderes, industrials. DESERTITZACIÓ És el procés pel qual un territori que no posseeix les condicions climàtiques dels deserts N’adquireix les característiques com a conseqüència de la pèrdua de la coberta vegetal i de la Forta erosió que sofreix el sòl. És a dir, la transformació d’un terreny en desert per causes Antròpiques (desforestació, l’abús de pastures o la sobreexplotació agrícola). Quan la Intervenció de l’ésser humà en aquest procés és decisiva, aleshores es parla de desertificació. DEPURACIÓ D’AIGÜES Acció que es desenvolupa a una depuradora, que és una obra hidràulica que té com a finalitat El tractament de les aigües residuals dels habitants d’una zona per evitar que contaminin. Aquesta aigua, un cop tractada, pot ser aprofitada per a regadiu o altres usos. ECOLOGIA És una part de la biologia. És una ciència que estudia les relacions entres els éssers vius i el Seu medi. Per tal de facilitar aquest estudi, la biosfera s’ha dividit en unitats més petites Denominades ecosistemes. ECOSISTEMA És una subdivisió de la biosfera que es pot estudiar com a unitat funcional; es caracteritza pel Clima, per la seva distribució i per les propietats de la biomassa i de producció que presenta. L’ecosistema és una unitat pràctica que va proposar l’ecòleg anglès Arthur G. Tansley (1871- 1955) per definir l’entorn físic comú en que viuen molts individus de diferents espècies. EFECTE HIVERNACLE Fenòmen natural que per ell mateix no és una amenaça per a la vida a laTerra, al contrari: Gràcies a aquest fenomen la temperatura de la Terra és perfecta per a la vida. Provocat per les Concentracions de gasos com el diòxid de carboni i el metà procedent de la crema continuada De combustibles fòssils. EMPREMTA ECOLÒGICA És un indicador de sostenibilitat que resumeix, per a cada individu, quina és l’àrea necessària Per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera. El seu objectiu Consisteix a avaluar l’impacte sobre el planeta d’una determinada manera de viure. S’ha Estimat en 1,8 ha la biocapacitat del planeta per cada habitant. No obstant això, cada ésser Humà està gastant la quantitat de 2,23 ha. ENDEMISME Espècie (vegetal o animal) que viu exclusivament en una àrea determinada. Es troben Adaptades a un entorn natural molt determinat. Es tracta d’un fenomen biològic que consisteix En l’aïllament geogràfic d’una espècie, això suposa unes diferències genètiques respecte a les Seves semblants. Els ambients més propensos als endemismes són les illes i els entorns d’alta Muntanya. Per ex: la violeta del Teide, el ferreret a Mallorca. ENERGIA PRIMÀRIA Fonts d’energia que es troben a la natura; algunes no poden fer-se servir directament i Necessiten una transformació ESPAI NATURAL PROTEGIT Espai natural que, pels seus elevats valors ecològics i ambientals, ha estat protegit mitjançant Una acció legislativa o administrativa. Hi ha diverses figures i nivells de protecció a l’Estat Espanyol. ESTIATGE Període de cabal mínim FISSIÓ NUCLEAR Procés per mitjà del qual un nucli es FORAT DE LA CAPA D’OZÓ L’augment de CFC ha reduït fins a un 70% l’ozó de l’atmosfera i ha creat una mena de forat Sobre l’Antàrtida; l’ozó és l’encarregat de foltrar les radiacions ultraviolades procedents del Sol, Que són nocives. FUSSIÓ NUCLEAR Procés pel qual dos nuclis atòmics s’uneixen per formar-ne un de pes atòmic més gran GARRIGA Comunitat de matoll típic de l’àrea mediterrània, poc densa i oberta, composta per plantes Perennifòl·lies i anuals. Generalment és producte de la degradació de la màquia. Hi trobem Espècies com el bruc, l’argelaga, el tem, el romaní, etc. HIDROCARBUR Compostos orgànics formats per àtoms de carboni i d’hidrogen. Els hidrocarburs extrets Directament de formacions geològiques en estat líquid es coneixen com a petroli, els que es Troben en estat gasós són coneguts com a gas natural IMPACTE AMBIENTAL Conjunt d’alteracions del medi ambient provocades per la pràctica de determinades activitats Humanes: a indústria, la urbanització, la mineria, etc. INFORME BRUNDTLAND El 1972 es va celebrar a Estocolm la primera reuníó mundial sobre el medi ambient, en la qual Van participar 113 països. A partir de les conclusions de la Conferència d’Estocolm el 1987 es Va redactar un document que, amb el títol El nostre futur comú, va ser dirigit per Gro Harlem Brundtland, exprimera ministra de Noruega. En aquest text, conegut també com a Informe Brundtland, es remarcava l’extrema pobresa dels països del sud i el consumisme exacerbat Dels països del Nord com a causes fonamentals de la insostenibilitat del desenvolupament i de La crisi ambiental. LACUSTRE Zones humides en les quals l’aigua té prou profunditat perquè hi hagi diferències de Temperatura entre la superfície i els fons, com les llacunes de Riudera i l’estany de Banyoles MÀQUIA Formació arbustiva mediterrània, densa i alta (supera sovint els dos metres). Està integrat per Plantes perennifòl·lies i escleròfil·les. Generalment és producte de la degradació del bosc Mediterrani. Hi trobem espècies com l’arbocer, el llentiscle, l’ullastre, el garrover, etc. MICROCRÈDIT Préstec d’una petita quantitat de diners a persones que es troben en situació e pobresa i Marginació perquè puguin desenvolupar projectes d’autoocupació que els permetin d’obtenir Una font regular d’ingressos. Als països del Tercer Món ha estat una font de progrés i de Desenvolupament local. MINERALS METÀL·LICS Matèries a partir de les quals s’obtenen els metalls. Es troben petites quantitats i cal obrir mines Per arri9bar-hi. MINERALS NO METÀL·LICS Materials l’aprofitament dels quals té altres finalitats diferents de l’obtenció de metalls. També Són coneguts com a minerals industrials, per a la construcció, per a la indústria química, etc. OPEP Organització de Països Exportadors de Petroli. És un càrtel format de països productors de Petroli amb la intenció de negociar conjuntament amb les empreses petrolieres qüestions Referents a volums de producció, preus i drets d’exportació. Fundada el 4 de Setembre de 1960 A Bagdad. Els 5 països fundadors són: Aràbia Saudita, Iraq, Iran, Kuwait, Veneçola. Actualment En forment part els següents països: Algèria, Angola, Nigèria, Emirats Àrabs Units, Líbia, Qatar, Equador. Com antics membres citar a Gabon i Indonèsia. PAISATGE NATURAL És aquell que no ha estat modificat per acció de l’home. Són el resultat de la combinació dels Diferents elements del medi físic: el relleu, el clima, la vegetació i la hidrografia. PALUSTRE Zones humides d’aigües superficials I fluctuants al llarg de l’any, com las Tablas de Daimiel. Entren en aquesta categoria els estuaris, els deltes i les albuferes. PARATGE NATURAL D’INTERÈS NACIONAL Consisteix en un territori d’extensió mitjana o reduïda que es caracteritza per la seva Singularitat i per les activitats que s’hi desenvolupen, les quals s’an de limitar als usos Tradicionals compatibles amb la conservació del paisatge.
PAISATGE ANTRÒPIC És aquell que ha estat molt modificat per l’acció humana. Els canvis socials, econòmics i Tecnològics fan d’aquest tipus de paisatge un conjunt d’elements en constant transformació. PARC NACIONAL Consisteix en un territori extens on no es pot desenvolupar cap activitat d’explotació dels seue Recursos naturals PARC NATURAL Consiteix en un territori d’una extensió molt variable on es permet el desenvolupament D’activitats econòmiques compatibles amb la conservació dels seus valors naturals. Són de Menor extensió que els parcs nacionals, però, són àrees poc transformades per l’ocupació i L’activitat econòmica humana. Mantenen l’Explotació dels recursos primaris de la zona, al Mateix temps que fomenten el turisme rural. Estan gestionats per les Comunitats Autònomes (Mondragò, Albufera de València, Parc Marítimó-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, Covadonga, Doñana... PEIN Pla d’Espais d’Interès Natural. Pla establert l’any 1985 pel govern de la Generalitat de Catalunya, segons el qual se seleccionaven un seguit de zones de tot l’espai català, tant Terrestre com marítim, que calia protegir. L’any 2007 el PEIN incloïa un total 165 espais, que Representaven 10.402 Km2. PIS O ESTATGE DE VEGETACIÓ Estructura en que es disposa la vegetació de muntanya, quan les espècies vegetals S’organitzen en funció de l’altitud d’acord amb les condicions de pluviositat, temperatura i Insolació. PLUJA ÀCIDA Precipitació líquida que porta, en disolució, productes químics, sobretot compostos de sofre, Procedents de la contaminació atmosfèrica. Aquesta precipitació té un efecte nociu sobre la Vegetació, ja que pot arribar a matar les plantes de regions senceres. PRATS D’ALTA MUNTANYA Formació vegetal de plantes bulboses i de períodes vegetatius curts, les quals han de passar Gran part de l’any sota neu dins d’un paisatge rocallós. Situats al pis alpí dels Pirineus i de les Majors altituds de la Serralada cantàbrica, entre els 2.000 i els 3.000 m. La formació herbàcia Serveix de pasturatge al ramat en l’època del desgel. PRODUCCIÓ Suma dels productes obtinguts per una empresa en un període determinat de temps. PRODUCTIVITAT Relació entre la producció i els recursos emprats per obtenir-la en un període determinat de Temps. PROTOCOL DE KYOTO Acord internacional que té com a objectiu limitar les emissions de gasos que provoquen L’escalfament global. PURINS Líquids formats per excrements i orina dels porcs RECURS NATURAL Comprèn qualsevol material o energia que la humanitat pot obtenir a partir del medi ambient Físic per tal de cobrir les seves necessitats biològiques i socials. RECICLATGE Procés industrial que consisteix en utilitzar part dels residus que generem (paper, plàstic, vidre, Cartró, llaunes..) com a primera matèria per a fabricar altres productes i materials després d’un Tractament adequat. Per fer-ho cal separar els components dels fems i dipositar-los en Contenidors diferents. RECURSOS RENOVABLES Són els que es regeneren de manera natural a un ritme igual o superior a aquell al qual són Explotats per la societat. La radiació solar, el vent, l’aigua, el sòl, les plantes i els animals són Els principals recursos renovables al nostre abast. RECURSOS NO RENOVABLES Són aquells que es generen a la natura d’una manera tan lenta que, per raons pràctiques, cal Considerar que existeixen en quantitats finites. S’hi inclouen els combustibles fòssils – com ara El carbó, el petroli o el gas natural - els combustibles nuclears, principalment l’urani i una gran Varietat de minerals no energètics, ja siguin metàl·lics o n metàl·lics. RÈGIM FLUVIAL Variació de la quantitat d’aigua o cabal d’un riu RESERVA NATURAL Consisteix en un territori d’extensió reduïda, però d’alt interès científic, on es desenvolupen Tasques de caràcter cienífc i l’accés és restringit. Generalemnt, la declaració d’espai natural Protegit es fa amb la finalitat de conservar els seus ecosistemes naturals. RESERVA DE LA BIOSFERA Figura de conservació definida per la UNESCO que pretén harmonitzar la preservació d’entorns Naturals únics amb la presència humana i la obtenció de rendiments econòmics. Solen protegirse Ecosistemes terrestres, costaner, marítims, o una combinació dels mateixos. Menorca és Una Reserva de la biosfera SMOG Deriva de les paraules angleses smoke (fum) i fog (boira). És una forma de contaminació de L’aire amb contaminants durant un llarg període d’altres pressions (anticicló), que provoca L’estancament de l’aire i, per tant, la permanència dels helis en les capes més baixes de L’atmosfera, degut a que la seva densitat és major. SOBREPASTURA Pastura abusiva que comporta la destrucció dels ecosistemes que serveixen d’aliment als Ramats. VEGETACIÓ XERÒFILA Vegetació adaptada per suportar i viure en un medi escàs en aigua. Tenen un gran Desenvolupament de les arrels, parts llenyoses abundants i fulles perennes i petites, Envernissades per a evitar la transpiració. Un exemple seria l’alzina. XARXA NATURA 2000 Iclou tots aquells ecosistemes que tenene algun nivell o altre de protecció legal segons les Directives de la UE, a fi de garantir la biodiversitat i la conservació dels hàbitats naturals i de la Fauna i la flora sivestres