Transformacions Socials i Laborals del Segle XIX: De la Ruralia a la Indústria

La Transformació de la Societat Rural a la Urbana-Industrial

A finals del segle XIX, a les societats europees, la força de treball masculina ja no satisfeia la creixent demanda industrial. Això va comportar la incorporació de les dones i els nens als mercats de treball urbans, trencant la relació familiar complementària entre sexes existent fins aleshores: l'home dedicat a la producció i la dona a la reproducció de la vida.

Amb la incorporació de les dones com a força de treball assalariada a les zones industrials de l'Europa del segle XIX, la societat va avançar sobre el cos "reproductiu" de la dona, desposseint-la de les seves funcions tradicionals (mare-esposa, mestra, cuinera, nodrissa, etc.) i substituint-les per institucions. Així com es va legalitzar que la seva funció de mare-educadora passés a dependre d'institucions (guarderies i escoles) controlades per l'estat i no per les famílies, de la mateixa manera, en un moviment estructural (no de voluntat), la funció nutricia de la mare-nodrissa (la mare que alimenta amb el seu propi cos) va passar a ser exercida per la indústria.

Amb això es completava un circuit de desposseïment de funcions tradicionals i rols estereotipats creats en una societat rural que desapareixia. La societat urbana-industrial reservava per a les dones altres rols (no menys estereotipats) lligats a la producció de mercaderies.

El Socialisme Utòpic

El pensament del socialisme utòpic es basava en les idees següents:

• Perseguien una societat ideal i perfecta, on l'ésser humà visqués en pau, harmonia i igualtat.
• La solidaritat, la filantropia i l'amor fraternal estaven per damunt de tot.

Van destacar tres ideòlegs:

• Claude-Henri de Saint-Simon (1760-1825): Per a ell, la societat sencera es basava en la indústria i tota nació havia de ser un gran taller.
• Charles Fourier (1772-1837): Va proposar la formació de cooperatives, anomenades falansteris, centres d'activitat agrícola i industrial amb administració pròpia i autosuficients.
• Robert Owen (1771-1858): La seva obra va influir en el desenvolupament del cooperativisme, el sindicalisme i el mutualisme obrers.

El Socialisme Marxista

Va ser elaborat per Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895). El marxisme tractava d'analitzar les contradiccions del sistema capitalista. Per a ells, la lluita de classes era el motor del canvi social en la història. La mesura de l'explotació del treballador per part del patró s'expressava mitjançant la plusvàlua, és a dir, la diferència entre el que rep l'obrer per a la seva manutenció i el valor del que produeix. Es va produir una transformació de l'estat burgès en una dictadura. El marxisme va ser la base ideològica dels moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XIX i tot el segle XX.

L'anarquisme

La paraula significa "sense autoritat". El seu principal teoritzador va ser el militar rus Mikhaïl Bakunin (1814-1876). Aquesta revolució social tenia com a objectiu la destrucció total i immediata de l'ordre social burgès i de l'estat i els seus instruments de control. Socialistes i anarquistes pretenien aconseguir la societat comunista, però diferien en les estratègies. Per als anarquistes, s'havia de destruir l'estat com més aviat millor. Els anarquistes qualificaven els marxistes d'autoritaris i centralistes, mentre que ells mateixos es definien com a antiautoritaris i federalistes o comunalistes.

Desenvolupament del moviment obrer

Les primeres organitzacions d'obrers, anomenades societats fraternals, van anar evolucionant i es van estendre pel Regne Unit. El 1824, el Parlament va aprovar una llei per a la lliure associació. El ludisme va ser un dels fenòmens més destacats de les etapes inicials del moviment obrer. Els moviments ludistes van agitar la societat i es van estendre per Europa. Els motins ludistes més destacats van esclatar en diversos cicles des de 1799 fins a 1831. Un incident decisiu va ser la massacre de Peterloo, on a Manchester es van reunir més de cent mil manifestants. Aquest clima social va impulsar el govern britànic a legalitzar les associacions obreres. Des de 1830, hi va haver diversos intents de formar una gran unió sindical. Owen propugnava que els sindicats s'apropiessin de les principals indústries del país i que fossin gestionades per aquests, però el sindicat va acabar desapareixent i van passar al cartisme, moviment de masses de caràcter polític que reclamava el sufragi universal. Però el cartisme també va fracassar i van passar a un moviment sindical britànic cap als mètodes pacífics i la negociació. Més tard, amb una llei, es van aprovar aquestes associacions.

L'AIT (Primera Internacional) (1864-1876)

Fundada a Londres el 1864, l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) va néixer amb l'objectiu de ser el primer intent d'organitzar el proletariat internacionalment. Va tenir pocs afiliats (més força simbòlica que real) i va ser sobretot un lloc de discussió teòrica. Hi van participar diversos grups:

• Trade Unions: Sí a la lluita política i sindical, no a la violència.
• Proudhonians: Sí al mutualisme, apolítics.
• Bakuninistes: Llibertaris, antiautoritaris, contraris a l'acció política i a un Estat obrer. Defensaven l'autonomia de les seccions enfront del Consell General.
• Marxistes: Anomenats autoritaris, defensaven l'acció política i la sobirania del Consell General. No a l'acció violenta. Consideraven l'anarquisme una ideologia individualista i ingènua.

Les diferències entre aquests grups, juntament amb la Comuna de París (1871) i la seva posterior repressió, van provocar l'expulsió dels anarquistes (Congrés de la Haia, 1872) i el trasllat de l'AIT als Estats Units (dissolució el 1876).