Transformacions medievals: agricultura, ciutat, comerç i crisi

1. Transformacions agrícoles i demogràfiques

Als segles XI i XIII, a Europa occidental, hi va haver una etapa d'estabilitat política i d'expansió demogràfica i econòmica. Es va posar fi a guerres feudals i invasions; va augmentar la producció agrícola i va haver-hi un creixement constant de la població. Aquests canvis van facilitar la reactivació del comerç i el ressorgiment de les ciutats.

L'expansió agrícola: introducció de noves tècniques de conreu i utilització de noves eines.

Rotacions i innovacions

• Rotació triennal: sistema que deixava 1/3 de la terra en guaret; cultius típics com la civada i el blat.
• Rotació biennal: un any de blat i un any de guaret.
• Innovacions com l'arada millorada i els molins van incrementar la productivitat.

El creixement demogràfic: l'increment de la població va obligar a buscar nous espais per al conreu i va produir un excedent de mà d'obra agrícola que es va especialitzar en diversos oficis.

2. La ciutat medieval

Inicialment eren petits nuclis fortificats que no superaven els 3.000 habitants. A partir del segle XI, algunes ciutats van començar a créixer i es van fundar plets de població nous anomenats burgs.

Els carrers de la ciutat medieval eren estrets; no hi havia voreres ni clavegueram. Això els feia bruts i facilitava la propagació d'epidèmies.

La ciutat medieval solia incloure: monestir, barris artesans, muralla, església, plaça major (ajuntament i catedral), palaus o cases taller, i el call (sinagoga i barri jueu).

3. Activitats urbanes

Artesania

Els artesans s'organitzaven per ofici en associacions anomenades gremis. Els gremis s'ajudaven i es protegien mútuament; regulaven la producció, la comercialització i el treball. També funcionaven com a associacions benèfiques i religioses (confraries).

Organització laboral:

• Mestre: dirigia la feina.
• Oficials: cobraven un sou i podien obtenir el títol de mestre si superaven un examen fent una obra mestra.
• Aprenents: aprenien l'ofici i no cobraven sou per la seva feina.

El diumenge no treballaven i, al llarg de l'any, feien festa uns trenta dies coincidint amb festivitats religioses. Els gremis, en general, no admetien dones.

Comerç

Botigues: els artesans venien productes diàriament. Mercat: intercanvi de productes setmanalment. Fira: venda de productes una o dues vegades l'any.

El comerç marítim tenia rutes importants: la Mediterrània, l'Atlàntic i la mar Bàltica. La Hansa va ser una aliança comercial destacada.

4. Grups socials

Naixement de la burgesia

Els estaments privilegiats eren la noblesa i el clergat. Va sorgir un nou grup social: la burgesia, formada per persones lliures que no estaven subjectes al poder d'un senyor feudal i que obtenien els seus recursos del comerç i de l'artesania.

Tipologies dins de la ciutat:

• Alta burgesia: patró urbà privilegiat (banquers, grans comerciants...)
• Petita burgesia: artesans, botiguers...
• Població assalariada no privilegiada: criats, cosidores... entre els quals hi havia molts jueus, que vivien en barris separats anomenats calls i es dedicaven a la banca, l'orfebreria i la medicina.
• Població marginada: lladres, pobres...

El govern de les ciutats: tenia un cert grau d'autonomia; els càrrecs importants solien ser ocupats per l'alta burgesia.

La creació de les universitats: van néixer com a associacions de professors i alumnes. Inicialment els bisbes controlaven l'ensenyament religiós, però les universitats van acabar tractant tot tipus de temes.

5. Poder i monarquia

Poder del rei: l'autoritat del monarca s'enfortia; els reis concedien llibertats i privilegis a les ciutats mitjançant cartes de privilegis. La burgesia donava suport econòmic i militar, com ara milícies urbanes.

Creació dels parlaments: als segles XII-XIII van aparèixer institucions representatives en alguns regnes europeus. Alguns monarques enfrontaven i van afeblir el poder de la noblesa, consolidant formes de monarquia més autoritària.

6. Europa en crisi: fam i pesta

Fam: a començaments del segle XIV hi va haver una crisi de subsistència causadaper males collites; els preus pujaven i la gent no podia comprar, afectant greument la població.

Pesta: l'any 1347 va arribar a Europa una epidèmia de pesta procedent d'Àsia. La pesta és una malaltia infecciosa produïda per un bacil que es transmet a les persones a través de rates, puces i polls. Generalment hi ha un període inicial sense símptomes, i després, en pocs dies, apareixen marejos, febre, calfreds, vòmits i taques fosques a la pell. L'aparició de nòduls o bubons és característica de la pesta bubònica. Com que no se sabia l'origen de la malaltia, sovint se'n culpava els jueus o els astres. La pesta va provocar la mort d'un terç de la població europea.

7. Conseqüències de la crisi

La guerra dels Cent Anys: aquest conflicte va enfrontar Anglaterra i França entre 1337 i 1453. L'origen del conflicte va ser la reivindicació del tron francès per part del rei d'Anglaterra després de la mort de Carles IV; Felip de Valois va ser coronat rei de França i Anglaterra no va acceptar aquesta decisió, cosa que va desencadenar el conflicte.

Enfrontaments al camp: revoltes pageses a tot Europa provocades per la pressió dels nobles.

Conflictes a la ciutat: la crisi va afectar les ciutats, on la mortalitat sovint era més elevada que al camp a causa de les condicions de vida i el risc de contagi. L'augment del preu dels aliments i la disminució de la població van portar les capes populars a iniciar lluites per millorar les seves condicions i per accedir a càrrecs municipals que estaven controlats per l'alta burgesia.