Expansió imperialista i segona Revolució Industrial: causes i conseqüències

Per què hi va haver una expansió imperialista

Causes

• Necessitat de buscar nous mercats per vendre l'excedent de producció.
• Necessitat de matèries primeres.
• Procura de productes colonials al preu més barat possible.
• Necessitat d'invertir els excedents de capital fora d'Europa, on la mà d'obra era més barata.
• Durant el s. XIX es va produir un gran augment de la població, la qual cosa va generar un excedent que va estimular l'emigració i va contribuir, en part, a resoldre problemes de desocupació.
• L'expansió imperialista va provocar el desig d'ampliar les zones d'influència.
• Els imperis colonials eren també la demostració de la rivalitat entre països.

El mite de la raça superior

Són concepcions racistes i nacionalistes basades en la idea d'una raça blanca superior que:

• Seria més intel·ligent i laboriosa.
• La legitimava per imposar-se sobre les altres.
• Considerava la guerra com una manera de demostrar la força i la superioritat cultural de cada país.
• Va estendre el convenciment que els europeus tenien el deure d'estendre la seva cultura i civilització.

La victòria del capitalisme industrial

La segona Revolució Industrial

• Al final del s. XIX, Europa occidental i els EUA es van convertir en economies industrialitzades.
• Van aparèixer noves fonts d'energia:
  • L'electricitat a la indústria, els transports i la il·luminació.
  • El petroli com a combustible.
• Van sorgir nous sectors industrials com la química, la metal·lúrgia i la fabricació d'automòbils i d'aeronàutica.
• Els descobriments científics es van aplicar a la tècnica: la bombeta, l'aspirina, la ràdio i el telèfon.

Una nova organització de la producció

Aparegueren el taylorisme (fabricació en sèrie i cadena de producció) i el fordisme (aplicació del taylorisme a la fàbrica de Ford).

La concentració industrial

Les empreses es van fer més grans i van aparèixer:

• Càrtel: associació d'empreses per fixar producció i preus.
• Trust: fusió d'empreses d'un mateix ram per formar una gran companyia.
• Holding: grup financer per invertir capital.
• Monopoli: dret d'una empresa a comercialitzar un producte.

Europa a la conquesta del món

Exploració i conquesta

• A finals del s. XIX es va desenvolupar l'imperialisme: la cultura, la política i l'economia mundial s'organitzaven en funció del domini d'uns països sobre altres.
• Per conèixer els territoris, es van enviar expedicions (Livingstone, Stanley i Brazza).
• La conquesta es va dur a terme relativament ràpid i amb facilitat en molts casos.
• Van aprofitar les rivalitats internes de les tribus per enfrontar-les entre sí.

Enfrontaments entre potències colonials

El xoc d'interessos entre les potències colonials pel repartiment d'Àfrica va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1884-1885). Van haver-hi enfrontaments, i les guerres de l'opi entre la Xina i l'Imperi britànic van forçar l'obertura del comerç i l'entrada d'interessos occidentals en l'explotació de les seves riqueses.

Organització i explotació de les colònies

Característiques de les diferents colònies:

• Colonies d'explotació econòmica per extreure matèries primeres.
• Tipus de regim colonial:
  • Colònies: dependents de la metròpoli i sense govern propi; la metròpoli exercia una política d'ocupació.
  • Protectorat: mantenien un govern indígena, però l'exèrcit i la política exterior estaven controlats per la metròpoli.
  • Colònies de poblament: per raons climàtiques o per la baixa densitat de població, la població s'hi instal·lava.
  • Dominis: colònies de poblament de l'Imperi britànic; la metròpoli reconeixia certa autonomia al govern interior (territoris d'ultramar).
  • Concessions: zones amb privilegis comercials per a potències estrangeres.

Com es va repartir el món entre els imperis colonials

L'Imperi britànic

• Al final del s. XIX, el Regne Unit tenia l'imperi colonial més gran del món.
• Àfrica: va formar un imperi de nord a sud, des del Caire fins a la ciutat del Cap.
• La principal colònia era l'Índia: un gran mercat per als productes i per a les matèries primeres.

Altres potències

• L'Imperi francès es va instal·lar principalment a Àfrica i al sud-est asiàtic.
• Els imperis extraeuropeus: els EUA i el Japó.
• EUA: es van projectar cap al Pacífic i el Carib; van expulsar els espanyols de Cuba, Filipines i Puerto Rico.
• Japó: va detenir l'avanç a Manxúria, va ocupar illes com les Kurils, Corea i Formosa (Taiwan).

La herència del colonialisme

Modificació del territori

• Els europeus van crear nous països, van traçar noves fronteres, van talar boscos, van introduir cultius a terres verges i van construir infraestructures.
• Això va comportar una modificació de l'estructura econòmica i política africana sense tenir en compte les diferències tribals, lingüístiques i religioses.

Impacte demogràfic

S'esmenten efectes positius i negatius:

• Es van reduir epidèmies amb la introducció de mesures higièniques i la construcció de nous hospitals on es vacunava els indígenes.
• Això va augmentar la població i, en alguns casos, va trencar l'equilibri entre poblacions i recursos, iniciant problemes de subalimentació.

La colonització cultural

La cultura occidental va fer perdre a aquests països part de la seva identitat, va perturbar creences i tradicions i es va produir el fenomen de l'aculturació, basat en l'expansió de llengües, creences i formes de vida europees i en la difusió del cristianisme per mitjà dels missioners.

Consequències econòmiques

• S'hi van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors.
• La majoria dels indígenes van quedar sotmesos a aquests interessos.

Desarticulació de les societats tradicionals

• Va canviar l'estructura social tradicional.
• Els nous ritmes de treball van desorganitzar la vida tribal.
• L'antic sistema de jerarquies va desaparèixer.
• Les unitats ètniques van ser dividides o agregades de manera artificial.
• Els europeus van utilitzar grups indígenes per reclutar el seu exèrcit i els seus funcionaris.

El canvi de segle i la revolució artística

Impressionisme

Pintar els efectes de la llum sobre els objectes, amb una tècnica de pinzellades soltes i la juxtaposició de colors. Els pintors principals: Manet, Monet i Renoir.

Postimpressionisme

Es van explorar altres vies com la geometria, el color, la línia i l'expressivitat. Alguns pintors destacats: Degas, Cézanne i Vincent van Gogh.