Transformacions demogràfiques i socials a Catalunya (s. XX)

Transformacions demogràfiques i socials al segle XX

Podem observar tres tipus de transformacions en el primer terç del segle XX.

La transformació demogràfica

A Catalunya, la transformació demogràfica ja s'havia iniciat a la segona part del segle XIX. La natalitat va baixar com a conseqüència d'uns nivells més alts d'urbanització i de racionalitat en la planificació familiar. Tanmateix, la taxa de mortalitat va baixar molt més que la de natalitat, gràcies a la millora en l'alimentació i en les estructures urbanes d'higiene i sanitat. Això va provocar un creixement de la població i un augment de l'esperança de vida. Malgrat aquestes millores, Espanya arribava amb un fort retard en el desenvolupament respecte a altres països europeus.

Moviments migratoris

D'altra banda, els moviments migratoris van tenir una gran influència a causa de l'escassetat d'ocupació agrària. L'excedent de població es va dirigir a les grans ciutats, afavorint la urbanització. Els forts desequilibris econòmics i socials entre territoris van causar l'arribada de molta gent a Catalunya. Altres destins típics eren els anomenats d'ultramar, on els espanyols emigraven a l'Amèrica Llatina.

Estructura social

A la societat podíem trobar dos grans grups:

• El món rural:
  • Grans propietaris agrícoles: l'antiga aristocràcia i la burgesia agrària.
  • Pagesia: petits i mitjans propietaris (treball familiar), arrendataris i jornalers.
• El món urbà:
  • Burgesia industrial: els amos de les fàbriques.
  • Colls blancs: funcionaris locals o estatals.
  • Obrers: ubicats majoritàriament a Catalunya, treballaven a les fàbriques a canvi d'un sou.

Gràcies a la industrialització, va millorar la sociabilitat, el nivell educatiu a les ciutats i es van crear noves formes d'oci i cultura.