Transformació social i econòmica a Catalunya i Espanya (S. XIX-XX)

Evolució demogràfica i canvi social

La població no augmenta, però sí l'esperança de vida. La natalitat continua creixent fins que es topa amb els patrons culturals i no hi ha creixement. Entrem en una nova etapa de canvi social i modernització dels sectors productius, on el sector primari deixa de ser el principal.

A Catalunya, l'esperança de vida augmenta gràcies a:

• Millor higiene personal.
• Millora en l'alimentació.
• Millors infraestructures.
• Avanços mèdics.

La situació econòmica a Catalunya millora i es necessiten més treballadors per a la indústria.

Processos migratoris

S'observen diversos moviments migratoris:

• Èxode: De Galícia i les Canàries cap a Amèrica.
• Llevant peninsular: Cap a França i el nord d'Àfrica.
• Andalusia: Moviments interns cap a Sevilla, Màlaga i Barcelona.

A Barcelona, es construeixen pisos a la zona de la Boqueria per destinar-los a obrers de lloguer, mentre la burgesia demostra el seu poder amb edificis emblemàtics.

Serveis i societat de masses

Es desenvolupen el transport, el comerç, el capitalisme financer i la banca. Sorgeix la societat de masses (burgesia i proletariat) i es produeix un creixement urbà a Cornellà, l'Hospitalet i Terrassa.

El camp espanyol i el proteccionisme

El camp espanyol es modernitza, però menys que la resta d'Europa. Com que altres països ofereixen productes més barats, s'apliquen aranzels. Aquesta manca de competència provoca un augment dels preus i una reducció de l'eficiència del producte.

Situació agrària a Catalunya

La producció és més diversa, amb millors recursos hídrics. La vinya continua sent fonamental. Després de la pèrdua de les colònies el 1898, es perden consumidors. Els pagesos treballen sota el contracte de rabassa morta. A principis del segle XX s'intensifica el cultiu, s'introdueixen nous conreus i es fan plans hidrològics, tot i que persisteix una gran desigualtat en la propietat del sòl a Espanya.

Indústria i capitalisme financer

Durant el primer terç del segle XX, la indústria es desenteix a causa de la pèrdua de les colònies. Les principals fonts d'energia són el carbó, el petroli i la hidràulica.

Conseqüències del petroli: Espanya esdevé dependent d'aquest recurs. Es creen grans empreses elèctriques com Energia Elèctrica de Catalunya i Barcelona Traction.

Altres sectors:

• Siderúrgica: Biscaia.
• Minera: Astúries.
• Capital estranger: Coure.

El capitalisme financer es consolida: de 27 bancs espanyols, 15 eren catalans. Malgrat la crisi del 98, la banca prospera gràcies a l'expansió política.

A l'inici del segle XX, l'Estat facilita ajudes públiques i desenvolupa una política proteccionista. L'augment de preus genera inflació, fet que provoca una pèrdua de capacitat adquisitiva dels treballadors i un augment de les reivindicacions obreres.