La Transformació del Treball: Filosofia i Tecnologia

La Transformació del Treball al Long del Temps

El treball no ha tingut sempre el mateix significat ni se li ha atribuït el mateix paper social, polític o religiós. En general, el treball és l'acció mitjançant la qual l'ésser humà es procura el que necessita. Descobreix així la seva capacitat d'invenció i el poder de transformar la natura.

La filosofia grega concep l'ésser humà com un ésser que coneix, que anhela contemplar la veritat. Quan algú es veia obligat a fer alguna cosa per tal de sobreviure, es considerava que portaven una vida servil. A aquests, Aristòtil els negava la dominació d'homes.

Diferències entre Vida Privada i Pública

Els grecs diferenciaven dos tipus de vida:

• La privada: atén a les necessitats de la vida i ha de romandre oculta.
• La pública: es relaciona amb assumptes humans; és l'única digna de ser viscuda. És una vida sense treball. El treball es reserva per als esclaus i les dones, sotmeses als quefers de la vida privada.

Hannah Arendt i la Distinció entre Labor i Treball

Hannah Arendt fa un anàlisi detallat de les diferències entre els conceptes de labor i treball. Anomenem labor aquella activitat orientada a l'obtenció de béns de consum immediat. El treball, en canvi, és l'activitat dirigida a produir coses artificials i estris de caràcter més durador.

A més, el treball té aquestes característiques:

• És una violència exercida sobre la natura.
• Es regeix per un model que guia la fabricació, precedeix el procés de treball i perdura després d'aquest.
• Converteix l'ésser humà en dissenyador.
• El treballador percep una remuneració per un temps limitat predefinit de treball.

La Revolució Industrial i el Nou Concebut de Treball

La revolució industrial va transformar radicalment el concepte de treball. Algunes de les conseqüències foren:

• Sorgiment d'un nou àmbit de treball, la fàbrica: permet que molts operaris treballin junts d'una manera coordinada. Es multipliquen les funcions, les activitats i el nivell.
• L'organització de la distribució del temps d'una manera diferent; els treballadors passen d'estar regits pel sol a pel rellotge d'arena i la sirena de la fàbrica.
• La localització de la producció a les ciutats, la qual cosa origina l'urbanisme.
• Aparició del propietari burguès capitalista.
• Naixement del proletariat: resultat de les dues condicions de treball i de vida en el medi urbà.
• Començament de la vinculació de la dona al procés productiu, iniciant la llarga marxa cap al seu alliberament.

Marx i l'Alienació del Treballador

Marx afirma que el treballador perd el seu ser en el treball. En vendre la seva força de treball, és considerat una mercaderia, perdent el valor com a subjecte actiu. Al treballador també se li expropia el fruit del seu treball, que passa a engrossir el capital del propietari. En això consisteix l'alienació del treballador. Aquesta ruptura entre treballadors i propietaris es transmet en la societat en forma de classes socials enfrontades, una tensió que en determinats moments de la història esclata en forma de revolució.

La Filosofia de la Tècnica

La filosofia de la tècnica és una reflexió sobre els sistemes tècnics i els efectes que tenen en la societat. Es pregunta sobre la naturalesa, el valor i les conseqüències socials del fenomen tecnològic.

Perspectives Filosòfiques sobre la Tècnica

• Lewis Mumford: primer que fa una interpretació del valor de la tècnica, de les conseqüències socials i de les possibles reformes que s'hi han d'introduir en un sentit clarament filosòfic.
• Ortega y Gasset: considera que l'ésser humà s'ha de crear de si mateix. L'ésser humà ha passat en l'elaboració de les seves tècniques: tècnica de llaçar, tècnica de l'artesà i tècnica del tècnic. Aquesta última, la tecnologia, anul·la l'ésser humà perquè l'esclavitza o el fa dependent d'aquesta.
• Heidegger: la tècnica és una forma de veritat, de desvelament del ser.
• Habermas: opina que la ciència i la tecnologia no busquen realment la veritat, que estan contaminades de valors i interessos aliens a aquesta recerca. La societat tecnològica i la burocratització de l'estat han portat a la despolitització i a l'apatia cívica. Només els tècnics de la política poden prendre decisions encertades. La tecnologia s'ha convertit en un instrument de dominació.

L'Obra d'Art i la Veritat

L'obra d'art produeix en nosaltres una experiència de bellesa i plenitud que ens acosta a la veritat de les coses. Els filòsofs distingeixen dos plans que intenten explicar com es desvela la veritat a partir de la matèria sensible:

1. La matèria de l'obra d'art: un pla de percepcions immediates, estretament lligat al material de l'obra.
2. La configuració o forma: un pla en què es capta un món de relacions entre els elements sensorials.

Heidegger denomina el primer pla "terra" i el segon "món". El que l'obra d'art aparenta colossal és el costat terrestre. A partir d'allà, s'alça un món que es dreça del combat amb la terra. Consisteix a traure a la llum, arrancar la forma als materials. L'esgarró és la part essencial de l'obra d'art.

L'artista parteix d'uns materials previs, d'una matèria física, inerta i tancada en què és capaç de veure un món de significació. Percebre la forma és captar-ne la unitat.