De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat
Economia de mercat: Amb el creixement urbà augmenta la demanda de productes agraris. Abandonament de l'agricultura de subsistència i especialització de conreus. Mecanització agrària i capitalització del camp.
Població rural agrària: Es dedica al sector primari. Augmenta la població agrària jove en explotacions rendibles. Població envellida a les explotacions tradicionals.
Treball agrari: Treball familiar en les explotacions petites i mitjanes. Treball assalariat a les grans explotacions: desaparició progressiva de la parceria i de l'arrendament. Augment de la feina assalariada eventual.
Superfície agrària útil en recessió. Superfície forestal en augment.
Minifundi: tradicional i residual, modern i agricultura intensiva (nord peninsular).
Explotacions mitjanes: combinen secà i regadiu.
Producció i comercialització agràries:
Política agrària comuna: condiciona la política agrària espanyola. Suport a l'agricultura productiva respectuosa amb el medi ambient.
Producció agrícola: augment del regadiu. Disminució de la superfície de secà.
Producció ramadera: lleuger descens de la producció de bestiar boví i oví. Augment del bestiar porquí i estabilitat del sector avícola.
Sector primari a Catalunya:
Agricultura: intensiva, seva, propietat familiar petita amb capital.
Ramaderia: estabulada i molt intensiva.
Pesca: depèn de la importació massiva i aqüicultura.
Etapes de la indústria a Espanya
Inicis:
Localització: nord peninsular i Catalunya.
Sector: ferro i carbó, tèxtil.
Fonts d'energia: força de l'aigua i màquina de vapor.
La indústria des del 1900 fins al 1975:
Expansió fins a la Guerra Civil (1936-39).
1939 al 1959: etapa d'estancament i autarquia.
1959 al 1975: liberalització econòmica, indústria i forts desequilibris territorials.
La crisi 1975-1985:
Causes de la crisi: pujada del preu del petroli, política proteccionista, retard tecnològic.
Reconversió dels sectors menys productius.
Indústria a Catalunya:
Primer lloc a la comunitat, descens de l'índex de producció i l'ocupació industrial.
Canvis en el model industrial: automatització i informatització. Deslocalització de part de la producció.
El comerç
Característiques actuals:
Concentració de la demanda a zones urbanes i industrials.
Augment del volum dels intercanvis i del nombre d'intermediaris.
Predomini de les grans empreses.
Comerç interior espanyol:
Canals comercials:
Béns d'equipament sense intermediaris.
Béns d'ús i consum frescos (distribució ràpida amb nombre d'intermediaris).
Béns d'ús i consum duradors (sector dominat pels hipermercats).
Distribució jeràrquica de les àrees comercials.
Comerç exterior espanyol:
Amb la UE i amb Amèrica i països del Golf Pèrsic (petroli).
Balança comercial deficitària.
Política de transport:
Europea: projectes prioritaris: equilibri dels diversos transports, circulació viària més segura, millora de la congestió del trànsit i efecte mediambiental.
Espanyola: pla estratègic: mobilitat sostenible, accessible i equitativa, intermodal.
Comerç i transport a Catalunya:
Comerç: important comerç interior, pes del sector exterior al conjunt de l'Estat, exportacions principals: béns intermedis.
Transport: important el terrestre, millora tren rodalies i AVE. Transport marítim: Tarragona i Barcelona, port de la Generalitat. Transport aeri: Barcelona, segon aeroport de l'Estat.
La globalització econòmica
Progrés de les tecnologies de la comunicació: comunicació instantània i simultània: deslocalització d'empreses, augment de serveis, mobilitat geogràfica de la població i liberalització dels mercats financers. Cobertura mundial.
Liberalització dels mercats financers: creixement del mercat de capitals i mobilitat d'inversions (creació de riquesa i ocupació, especulació, possibles crisis econòmiques).
Concentració de capital: concentració de grans empreses multinacionals (per fusió o compra (OPA)). Concentració de poder (influència política). Origen de grans desigualtats.
Canvis socials: mercat laboral, consum i oci.
Canvis culturals: importància de la innovació (concentració de les patents als països rics i uniformització dels models artístics i esportius). Innovació en ciència i tecnologia.
Unió Europea
Magnitud econòmica:
Activitats primàries: sector agrari molt modernitzat, productiu i rendible. Ramader: bestiar porcí i lleter. Pesquer: reducció de captures i aqüicultura.
Indústria i construcció: sectors industrials amb valor afegit elevat i ocupació, nous reptes: globalització i canvis tecnològics. Construcció: afectada per la crisi econòmica.
Serveis: comerç: Unió Europea, principal exportador del món. Transports: creació i expansió de xarxes europees de transports i comunicació.
Magnituds socials i culturals:
Socials: introducció de millores, educació i sanitat, el treball en àmbits de la política social. Diversitat del patrimoni cultural de la UE (llengües, literatures, cinema...).
Població i ciutats: creixement demogràfic (del flux migratori, augment de la natalitat, diferents segons països). Població urbana (densitat de població elevada, importants aglomeracions urbanes (París i Londres)).
Institucions:
Principals institucions comunitàries: Consell Europeu, Parlament, Consell, Comissió, Tribunal de Justícia i Comptes.
Altres institucions: Comitè Econòmic i Social Europeu, Comitè de les Regions, Banc Europeu, Fons Europeu d'Inversions.
Constitució:
1957: Tractat de Roma (creació CEE: Europa dels Sis).
1985: Acord de Schengen.
1992: Tractat de Maastricht (creació UE, polítiques comunes més àmplies, estableix ciutadania europea).
2002: Moneda única (circulació de l'euro - afecta 16 països).
Política regional:
Fons estructurals: Fons Estructurals, de Cohesió, Fons Europeu de Desenvolupament Regional, Fons Socials: Fons Social Europeu.
Fons de cohesió: finançament de projectes mediambientals, xarxes transeuropees d'infraestructura de transport.