Transformació Agrícola, Industrial i Comercial a Espanya i la UE

De l'agricultura tradicional a l'agricultura de mercat

• Economia de mercat: Amb el creixement urbà augmenta la demanda de productes agraris. Abandonament de l'agricultura de subsistència i especialització de conreus. Mecanització agrària i capitalització del camp.
• Població rural agrària: Es dedica al sector primari. Augmenta la població agrària jove en explotacions rendibles. Població envellida a les explotacions tradicionals.
• Treball agrari: Treball familiar en les explotacions petites i mitjanes. Treball assalariat a les grans explotacions: desaparició progressiva de la parceria i de l'arrendament. Augment de la feina assalariada eventual.
• Superfície agrària útil en recessió. Superfície forestal en augment.
• Estructura de les explotacions agràries:
  • Latifundi: agricultura mecanitzada (Castella, Extremadura, Andalusia).
  • Minifundi: tradicional i residual, modern i agricultura intensiva (nord peninsular).
  • Explotacions mitjanes: combinen secà i regadiu.
• Producció i comercialització agràries:
  • Política agrària comuna: condiciona la política agrària espanyola. Suport a l'agricultura productiva respectuosa amb el medi ambient.
  • Producció agrícola: augment del regadiu. Disminució de la superfície de secà.
  • Producció ramadera: lleuger descens de la producció de bestiar boví i oví. Augment del bestiar porquí i estabilitat del sector avícola.
• Sector primari a Catalunya:
  • Agricultura: intensiva, seva, propietat familiar petita amb capital.
  • Ramaderia: estabulada i molt intensiva.
  • Pesca: depèn de la importació massiva i aqüicultura.

Etapes de la indústria a Espanya

• Inicis:
  • Localització: nord peninsular i Catalunya.
  • Sector: ferro i carbó, tèxtil.
  • Fonts d'energia: força de l'aigua i màquina de vapor.
• La indústria des del 1900 fins al 1975:
  • Expansió fins a la Guerra Civil (1936-39).
  • 1939 al 1959: etapa d'estancament i autarquia.
  • 1959 al 1975: liberalització econòmica, indústria i forts desequilibris territorials.
• La crisi 1975-1985:
  • Causes de la crisi: pujada del preu del petroli, política proteccionista, retard tecnològic.
  • Reconversió dels sectors menys productius.
• Indústria a Catalunya:
  • Primer lloc a la comunitat, descens de l'índex de producció i l'ocupació industrial.
  • Canvis en el model industrial: automatització i informatització. Deslocalització de part de la producció.

El comerç

• Característiques actuals:
  • Concentració de la demanda a zones urbanes i industrials.
  • Augment del volum dels intercanvis i del nombre d'intermediaris.
  • Predomini de les grans empreses.
• Comerç interior espanyol:
  • Canals comercials:
    • Béns d'equipament sense intermediaris.
    • Béns d'ús i consum frescos (distribució ràpida amb nombre d'intermediaris).
    • Béns d'ús i consum duradors (sector dominat pels hipermercats).
  • Distribució jeràrquica de les àrees comercials.
• Comerç exterior espanyol:
  • Amb la UE i amb Amèrica i països del Golf Pèrsic (petroli).
  • Balança comercial deficitària.
• Política de transport:
  • Europea: projectes prioritaris: equilibri dels diversos transports, circulació viària més segura, millora de la congestió del trànsit i efecte mediambiental.
  • Espanyola: pla estratègic: mobilitat sostenible, accessible i equitativa, intermodal.
• Comerç i transport a Catalunya:
  • Comerç: important comerç interior, pes del sector exterior al conjunt de l'Estat, exportacions principals: béns intermedis.
  • Transport: important el terrestre, millora tren rodalies i AVE. Transport marítim: Tarragona i Barcelona, port de la Generalitat. Transport aeri: Barcelona, segon aeroport de l'Estat.

La globalització econòmica

• Progrés de les tecnologies de la comunicació: comunicació instantània i simultània: deslocalització d'empreses, augment de serveis, mobilitat geogràfica de la població i liberalització dels mercats financers. Cobertura mundial.
• Liberalització dels mercats financers: creixement del mercat de capitals i mobilitat d'inversions (creació de riquesa i ocupació, especulació, possibles crisis econòmiques).
• Concentració de capital: concentració de grans empreses multinacionals (per fusió o compra (OPA)). Concentració de poder (influència política). Origen de grans desigualtats.
• Canvis socials: mercat laboral, consum i oci.
• Canvis culturals: importància de la innovació (concentració de les patents als països rics i uniformització dels models artístics i esportius). Innovació en ciència i tecnologia.

Unió Europea

• Magnitud econòmica:
  • Activitats primàries: sector agrari molt modernitzat, productiu i rendible. Ramader: bestiar porcí i lleter. Pesquer: reducció de captures i aqüicultura.
  • Indústria i construcció: sectors industrials amb valor afegit elevat i ocupació, nous reptes: globalització i canvis tecnològics. Construcció: afectada per la crisi econòmica.
  • Serveis: comerç: Unió Europea, principal exportador del món. Transports: creació i expansió de xarxes europees de transports i comunicació.
• Magnituds socials i culturals:
  • Socials: introducció de millores, educació i sanitat, el treball en àmbits de la política social. Diversitat del patrimoni cultural de la UE (llengües, literatures, cinema...).
  • Població i ciutats: creixement demogràfic (del flux migratori, augment de la natalitat, diferents segons països). Població urbana (densitat de població elevada, importants aglomeracions urbanes (París i Londres)).
• Institucions:
  • Principals institucions comunitàries: Consell Europeu, Parlament, Consell, Comissió, Tribunal de Justícia i Comptes.
  • Altres institucions: Comitè Econòmic i Social Europeu, Comitè de les Regions, Banc Europeu, Fons Europeu d'Inversions.
• Constitució:
  • 1957: Tractat de Roma (creació CEE: Europa dels Sis).
  • 1985: Acord de Schengen.
  • 1992: Tractat de Maastricht (creació UE, polítiques comunes més àmplies, estableix ciutadania europea).
  • 2002: Moneda única (circulació de l'euro - afecta 16 països).
• Política regional:
  • Fons estructurals: Fons Estructurals, de Cohesió, Fons Europeu de Desenvolupament Regional, Fons Socials: Fons Social Europeu.
  • Fons de cohesió: finançament de projectes mediambientals, xarxes transeuropees d'infraestructura de transport.