Tractats internacionals, principis generals i fonts del dret internacional: negociació, autenticació i consentiment

Tractats internacionals, principis generals i fonts del dret internacional

Tractat internacional: subjectes que intervenen: negociadors (elaboren i adopten el text), contractants (s'obliguen al tractat) i parts.

FASES:

1. Negociació

La iniciativa pot procedir d'un subjecte interessat. En el cas de l'Estat espanyol, els representants sol·licitaran al Congrés i al Senat l'autorització i les instruccions que rebin, i hauran d'informar del desenvolupament de la negociació.

Dinàmica: condicionada pel nombre de parts negociadores. En tractats bilaterals i multilaterals es restringeix a conductes diplomàtiques; en tractats multilaterals universals ha d'haver-hi negociació prèvia.

El procés està regit pel principi de bona fe. El poder executiu no té llibertat absoluta per negociar i el legislatiu podrà intervenir.

En les comunitats autònomes, aquells assumptes de la seva competència tenen dret a proposar negocis i a sol·licitar al Govern formar part de la delegació espanyola.

2. Adopció i autenticació

En la fase d'adopció es redacta el text. En els bilaterals, tots els participants han de donar consentiment; en els multilaterals, es decideix per majoria de vots (subsidiàriament per 2/3), també pot fer-se per consens.

En la fase d'autenticació, els negociadors certifiquen que el text és correcte i l'estableixen definitivament. Els negociadors poden escollir el procediment d'autenticació (previst al tractat o esmentat per les parts) i, si no, es farà per:

• Signatura (forma tradicional, on es determina la data del tractat).
• Signatura ad referendum i rúbrica (quan el representant no té suficient poder o autorització).

3. Manifestació del consentiment

Consta de dues fases:

• Internacional: els subjectes manifesten el consentiment; hi ha llibertat d'elecció i expressió del consentiment. Pot fer-se per signatura, bescanvi d'instruments del tractat, ratificació, adhesió i/o acceptació i aprovació.
• Interna: obtinguda l'autorització, el Govern decideix si manifesta o no el consentiment. A l'Estat espanyol, el cap d'Estat pot sotmetre les decisions polítiques a referèndum consultiu.

Principis generals del dret

Font formal no escrita. Recollits en el tractat, l'Acta Normativa i les Normes Europees. Caràcter reforçat per la utilització del Tribunal Permanent de Justícia Internacional (TPJI) i del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), encara que sorgeixin de manera ocasional.

Funció: suplir llacunes i assegurar que el dret internacional pugui donar resposta a qualsevol situació. També serveix per interpretar preceptes jurídics internacionals de costum o convencionals de significat discutible.

Equitat

Implica l'aplicació del dret internacional interpretant-lo de forma equitativa, tenint en compte les circumstàncies específiques de la controvèrsia.

Tipus (reconeguts per la doctrina):

• Equitat infra legem: opera dins el marc del dret vigent. Actua en el moment de seleccionar les normes aplicables, interpretar-les i aplicar-les.
• Equitat praeter legem: per suplir llacunes del dret positiu.
• Equitat contra legem: només amb el previ acord de les parts.

Jurisprudència

Mitjà auxiliar per a la determinació de les normes de dret i limita el valor obligatori de les sentències del TIJ. Hi ha postures que defensen que la jurisprudència crea el dret i altres que no la veuen com a font formal.

Funcions:

• No crea precedents obligatoris, sinó que influeix en decisions posteriors.
• Mitjà de prova de l'existència de normes del dret internacional; la seva activitat fonamental és aplicar el dret.
• Element d'interpretació.
• Pot tenir influència en la creació del dret internacional positiu en inspirar normes recollides posteriorment en tractats.

Doctrina

Mitjà auxiliar. Determina la vigència, el contingut i el sentit de les normes de dret internacional. Hi ha dos tipus:

• Individual: font indirecta que pot condicionar consultes entre Estats i mitjà de respostes de controvèrsies.
• Col·lectiva: hi ha diverses institucions que es reuneixen i fan conclusions sobre un tema determinat. La doctrina elabora i sistematitza els materials de la pràctica i la jurisprudència.

Soft law

Dret "suau" que sorgeix per la dificultat d'adoptar regles precises i obligatòries. Són aquells instruments on la seva força vinculant és dubtosa. Serveix per ajudar a la creació del dret internacional consuetudinari i convencional, omplir llacunes, interpretar tractats, i realitzar funcions que el hard law no pot dur a terme.

Per fer l'estudi de les fonts de la OI cal realitzar una anàlisi de cadascuna, condicionada, per exemple, pel títol i signatura, la llengua, on estan enunciades les regles, si hi ha clàusules finals, la forma d'aprovació, la intenció dels Estats, etc. És un mètode del TIJ per esbrinar el valor de certes regles recollides en les fonts de l'ANGU.