Tractats Internacionals: Fonts del DIP, Celebració i Reserves

Tractats com a Font del DIP

1. Els Tractats Internacionals

• Concepte: Un acord subscrit entre subjectes de dret internacional públic amb la finalitat de crear efectes jurídics. Crea una voluntat diferenciada dels signants i està regit pel Dret Internacional amb llibertat de forma.

Els tractats internacionals han de tenir per objecte crear obligacions i compromisos. Per tant, un tractat internacional pot ser un acord entre dos estats, un acord entre un estat i una organització internacional, o un acord entre dues organitzacions internacionals.

• Funció: Produir normes jurídiques vinculants per a les parts (drets i deures):
  • En interès comú particular (normes recíproques).
  • En interès general: codificació del dret, incrementar la seguretat jurídica, recollir costums, cristal·litzar-les, homogeneïtzar-les (normes estatutàries).
  • Establir relacions de cooperació (OI).

• Regulació:
  • Dret Consuetudinari. Se sol utilitzar com a marc de referència principal per a l'explicació dels tractats com a font del dret internacional. Consta de 85 articles i està dividida en vuit parts, juntament amb un annex amb els següents continguts:

    Part I. Introducció. Part II. Celebració i entrada en vigor. Part III. Observança, aplicació i interpretació dels tractats. Part IV. Esmena i modificació dels tractats.

    Part V. Nul·litat, terminació i suspensió dels tractats. Part VI. Disposicions diverses. Part VII. Depositaris, notificacions, correccions i registre. Part VIII. Disposicions finals.

  • Conveni de Viena sobre el Dret dels Tractats de 23 de maig de 1969 (1980) recull una regulació molt detallada de les regles que guien tots els aspectes de la vida dels tractats.
  • Conveni de Viena sobre el Dret dels Tractats entre OI i entre OI i Estats de 21 de març de 1986 (sense vigor) encara no ha entrat en vigor, persegueix regir els tractats en els quals participen organitzacions internacionals. Aporta certes especificitats vinculades a la naturalesa concreta de les organitzacions internacionals com a subjectes de dret internacional (base consuetudinària comuna).

• Diferents supòsits:

1. Tractats per escrit entre Estats signants del CV 69.
2. Tractats orals entre Estats signants del CV 69.
3. Tractats entre Estats no signants de CV 69 – Dret consuetudinari.

Tractats entre altres subjectes de DIP – Dret consuetudinari.

• NO són tractats:
  • Acords entre persones jurídiques de diferents nacionalitats que no són subjectes del DIP.
  • Acords entre persones jurídiques i Estat.
  • Acords entre col·lectivitats locals o regionals.

Es consideren acords internacionals: els concentrats entre estats, entre estats i altres subjectes de DI (organitzacions internacionals) o entre altres subjectes entre si. Un acord de voluntats entre subjectes de DI regit pel DI.

• Principi de pacta sunt servanda: Un cop perfeccionat regeix el principi de pacta sunt servanda i un eventual incompliment pot generar responsabilitat internacional. Tot tractat en vigor obliga a les parts i ha de ser complert per elles de bona fe.
• Valor normatiu: El nom és indiferent: conveni, acord, protocol, pacte, convenció, etc. Parts amb diferent valor normatiu: preàmbul, clàusules d’obligacions difuses, clàusules de resultat, clàusules de comportament, clàusules interpretatives, reserves, etc.
• Forma:
  • Orals: Més difícil de provar i impossible de registrar.
  • Escrits: En un instrument o en diversos (preàmbul, cos, annexes, protocols d'aplicació, modificacions posteriors).
• Durada: Determinada (prorrogable o improrrogable) passat el qual s'extingeix. Indeterminada, excepte denúncia.
• Procés de celebració:
  • Procediment Simplificat: Negociació i bescanvi d’instruments (notes o cartes) obliguen en virtut d'un acte diferent a la ratificació.
  • Procediment solemne: Regulat al Conveni de Viena de 1969 (Art. 6-26) + complementar amb la normativa interna. Tractats conclosos de forma solemne el perfeccionament dels quals exigeix un acte de ratificació autoritzat pel parlament, intervenció del cap d'estat com a òrgan suprem i l'intercanvi o dipòsit dels instruments de ratificació.

• Fases del procediment solemne:

1. Negociació: Contactes directes entre les Parts + els òrgans competents venen determinats pel dret intern (mandat i poders) transcorre en un marc internacional. Es desenvolupa per converses directes, per conferència diplomàtica convocada per un estat que convida als altres estats o per una OI.
2. La negociació finalitza amb l'Adopció: Acord sobre el contingut i forma del text.

   Per unanimitat: normalment per consentiment de tots els estats que participen. Per votació en els multilaterals (CV preveu majoria de 2/3). Cas especial d'adopció del text per una conferència internacional, aquesta s'efectua per majoria de 2/3 dels estats presents i votants, a menys que els estats decideixin per igual majoria una regla diferent.

3. La negociació finalitza amb l'Autentificació: és un acte jurídic que dóna fe de la veracitat del text adoptat que quedarà definit com a autèntic i definitiu. Es manifesta documentalment el text definitiu:
   1. Firma ad refrendum.
   2. Rúbrica.
   3. Altre forma establerta per les parts o al tractat.

Efectes: CV. art. 18 – Obligació d'actuar de bona fe i no frustrar l’objecte i fi del tractat fins que es decideixi manifestar o no el consentiment. Els Estats han d'abstenir-se d'actes que puguin afectar l'objecte i fi del tractat.

L'adopció i autentificació acrediten que el text adoptat és el conveni, però no el converteix en obligació per als estats.

1. Manifestació del Consentiment: fase vital ja que sense el consentiment el tractat no obliga. El consentiment pot manifestar-se de forma plena, sobre el conjunt del tractat o incompleta en les reserves. Transforma l’Estat en Part Contractant + és necessari un procediment intern previ per part dels òrgans competents. El consentiment ple pot manifestar-se de diverses formes:
   1. Ratificació (òrgan suprem): forma solemne.
   2. Firma.
   3. Aprovació.
   4. Acceptació (òrgan competent).
   5. Adhesió.
   6. Signatura.
2. Perfeccionament del Consentiment: Instrument formal en el qual consta la manifestació del consentiment en el pla internacional.
   1. Acta d'intercanvi.
   2. Registre a càrrec del dipositari (multilaterals).
3. Entrada en vigor: Moment en què comença a aplicar-se. Comença la seva vigència.
   1. Vigència General: Quan ho disposi el tractat o bé quan hi hagi constància dels consentiments o retirada de tots o quan hi hagi un número mínim de signatures.
   2. Vigència Particular: Adhesió o manifestació posterior als tractats.

Aplicació provisional: Convinguda expressament, total o parcial.

• Procés de celebració a Espanya: Regulació interna
  • Constitució Espanyola 1978.
  • Estatuts d’Autonomia.
  • Decret 801/72: es regulen aspectes que tenen a veure amb els tractats exteriors.

• Negociació:

El que negocia és el govern de l'estat.

Representa Espanya en la negociació i adopció del text de tractats el cap d'estat, president del govern, ministres d'assumptes exteriors, caps de missions diplomàtiques, missions permanents entre els organismes internacionals.

El govern dirigeix la Política Exterior (art. 97 CE): competències del govern de la nació política exterior. Govern reunit en consell de ministres. Autoritza l'obertura de negociacions. El govern posseeix la iniciativa exclusiva en matèria de negociació i de celebració de tractats. Dins del govern, la negociació és competència del ministre d'assumptes exteriors, prèvia autorització del consell de ministres. La iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei relatives a les qüestions internacionals està prohibida expressament per la CE.

1. Competències exclusives de l’Estat (art.149 CE).
2. El Mº d'Afers Exteriors, prèvia autorització del Consell de Ministres o els representants Plenipotenciaris. A través del ministeri que ho exerceix.
3. Comunitats Autònomes: Dret d'instar (11 Estatuts) la participació de les CCAA en la formació de la voluntat exterior de l'estat es concreta en la sol·licitud o incitació de les CCAA al govern de la nació perquè se celebrin tractats internacionals en relació amb diverses matèries d'interès per a les mateixes. Permeten l'establiment de relacions culturals amb estats amb els quals determinades CCAA presenten particulars vincles culturals, lingüístics, històrics. Deure d'informar per part del govern a la CCAA sobre els tractats que tenen projectat concloure que poden afectar el seu interès específic.
4. Dret a ser Informats (8 Estatuts).

(Canvis als nous estatuts- Estatut de Catalunya)

• Manifestació del Consentiment:

• Govern: Iniciativa sempre.
• Corts Generals:

La intervenció de les corts obeeix a la necessitat d'exercir un control sobre l'executiu en la seva activitat exterior, no tots els tractats se sotmeten a un mateix control. El control més rigorós es realitza a través de:

1. Aprovació prèvia per majoria absoluta art. 93 CE: Atribució de competències sobiranes a una OI.
   1. Aprovació prèvia per majoria simple art. 94.1:
      1. Caràcter Polític i militar.
      2. Integritat territorial de l'estat.
      3. Drets i Deures fonamentals.
      4. Obligacions financeres o exigeixin mesures legislatives.

Informació posterior - resta de matèries: la intervenció de les corts en aquests tractats es limita a rebre informació oficial de la seva celebració i de forma immediata.

La naturalesa jurídica de la intervenció parlamentària consisteix en una autorització. Els tractats que han de ser sotmesos a la prèvia autorització de les corts són els següents: Tractats que operen una atribució de l'exercici de competències derivades de la CE en favor d'institucions i organismes internacionals. S'exigeix l'autorització prèvia mitjançant una votació per majoria absoluta del congrés i majoria simple del senat. Necessitaran l'autorització prèvia de les corts mitjançant votació de majoria simple els següents tractats:

• Consell d’Estat: Òrgan consultiu, preceptiu, però no obligatori + qualifica el tractat.
• Rei: Subscriu el document de ratificació o adhesió. La prestació del consentiment per obligar Espanya mitjançant tractat correspon al rei per ser la més alta representació de l'estat en les relacions Internacionals.

2. Les Reserves

• Concepte:

1. Declaració unilateral (no es pacta i és revocable) qualsevol que sigui l'enunciat o denominació feta per un estat al firmar, ratificar, acceptar o aprovar un tractat o en adherir-se a ell.
2. Formulada per escrit per un subjecte de Dret Internacional (acte formal).
3. En el moment de la manifestació del consentiment (depenent del tractat).
4. En un tractat multilateral.
5. L’objectiu és excloure o modificar els efectes jurídics de certes disposicions del tractat en la seva aplicació per al subjecte que la formula.
6. Els seus efectes dependran de l'actitud que adoptin els altres contractants.
7. Les reserves faciliten que més Estats signin els tractats però accentuen la relativitat del Dret Internacional i creen moltes asimetries.
8. Va a fer part d'un tractat.

• Tipus de reserva:
  • Reserves d'exclusió: descartar determinades disposicions o transversalment un determinat aspecte del tractat, però mai parts senceres ni essencials.
  • Reserves de modificació: Restringir els efectes jurídics de determinades disposicions.
  • Reserves interpretatives: atribuir una interpretació determinada entre les possibles.

* (No hi ha reserves extensives, són ofertes)

• Règim jurídic de les reserves:

L'Estat pot realitzar reserves al tractat en el moment de la firma, la ratificació, l'acceptació, l'aprovació o l'adhesió al mateix, llevat que: les reserves estiguin prohibides pel tractat, el tractat disposi quines reserves poden fer-se i la reserva proposada no figuri entre elles, i la reserva proposada sigui incompatible amb l'objectiu i fi de la convenció.

• Reserves expressament autoritzades: no cal acceptació, excepte que el tractat estableixi una altra cosa.
• Reserves prohibides: si només es prohibeixen un tipus de reserves, s'entén que la resta estan autoritzades.
• Reserves no previstes:

1. Acceptació tàcita: quan un Estat no hagi formulat cap objecció a la reserva en el termini de 12 mesos següents a la notificació de la reserva + cas d'adhesió, cal objectar abans de la manifestació del consentiment. Expressament autoritzada pel tractat, almenys que en el mateix es disposi que sigui exigida l'acceptació dels altres estats contractants. Quan formula una reserva per un estat, un altre o altres estats no han formulat cap objecció a la mateixa dins dels 12 mesos següents a la data que s'hagi rebut la notificació.

Acceptació expressa: quan del nº reduït de parts o del fi i objecte es desprèn que la seva integritat és una condició essencial, és necessària l'acceptació expressa de tots + també sempre que ho digui explícitament el tractat. També en l'acceptació en les reserves formulades als instruments constitutius de les organitzacions Internacionals pels òrgans competents d'aquestes, llevat que en el tractat es disposi una altra cosa.

• Objeccions:
  • Entre l’autor de la reserva i els que l’accepten, el tractat regeix en el sentit de la reserva.
  • Entre l’autor de la reserva i els que la objecten, regeixen únicament les disposicions que no han estat objecte de reserva, excepte si l’Estat objector diu expressament que no accepta més que l’acord sense reserves. En aquest cas, el tractat no regeix entre ells.
  • Entre la resta d’Estats regeix en la seva integritat.
• Reserves a Espanya:
  • Poden formular les reserves el Govern i les Corts en el moment de la manifestació del consentiment.
  • En cas de necessitat d'aprovació parlamentària, la regulació interna: Reglament del Congrés art. 156.

1. Si les formula el govern, tindran consideració d'esmenes a l'articulat.
2. Si les formulen les Corts: si estan previstes també són esmenes a l'articulat, si no estan previstes es farà el procediment d'esmenes a la totalitat.

No està prevista la formulació d'objeccions.