Tractament del mur erectèon

Ulisses i circe (14,223-219)

La deessa  (maga/bruixa) es troba en la illa d’Eea en la Qual disposa dun palau rodejat de lleons i llops que han estat víctimes de les Porcions màgiques de la bruixa . Dins de la mitologia grea es filla de heliosi Perses. Va tenir com a germans a Eetes , rei de Colquida , i Pasifae, amb Ulisses Va tenir 3 fills Agrí, llatí i telegon. Aquest els invitara a un banquet Emmetitzat amb els seuus veuratges i els convertirà en porcs . Segons el text Literari la tropa nomes canviara laspect físic ja que la ment seguirà intacta Com a guerrers i tripulants . Per Ulisses els anirà a rescatar amb lajuda d’hermes Que li donara la planta com a andiot als encanteris de la maga . A canvi d’un Any amb ella la tropa serà rescatada i tornada a laparença humana . I circre Ajudara a Ulisses , avissant-lo dels perills que lesperen i a trobar les Millors rutes de tornada a Ítaca.

Es crea un nou Tipus de ciutat, estès a totes les províncies, sobretot a les occidentals, on No hi havia gairebé precedents urbans: ciutats amb tendència a la disposició Regular, amb un nucli monumental al centre, entorn del fòrum -plaça pública- (amb els temples, els edificis civils, cúria, basílica, termes, etc), i els Grans edificis d'espectacles als afores o als extrems de la ciutat (teatre, Amfiteatre, circ)
.

La muralla envolta La ciutat. Es nota la influència de la disposició dels campaments o castra, en els quals un àmbit quadrat o Rectangular era dividit al centre per un gran carrer de nord a sud, anomenat cardo, i per un altre carrer d’est a Oest, denominat decumanus. A un Costat i altre, hi havia els carrers secundaris que dividien la ciutat en illes De cases o insulae de tal manera que Es formava una estructura en quadrícula. Ja Hipòdam a Grècia aplicava aquest Sistema a les colònies del sud d’Itàlia.

Les ciutats tenien una infraestrucutra Acurada, amb clavegueram, safareigs públics, Paviment, etc. El subministrament d'aigua Sovint obligava a construir complicats sistemes de conducció per salvar els Desnivells del sol. L'aqüeductedeSegòvia o el pont Del Gard, el qual és pont i aqüeducte alhora, en són Bons exemples.

                                                                                              Pont Du Gard. Nimes. França.

Des del s I aC es Generalitzà l'ús del formigó, que permetia de construir ràpidament i sense Grans despeses i que facilitava, amb les cobertes de volta i de cúpula, cobrir Grans edificis. Sovint, l'ús del formigó obligava als revestiments decoratius De plaques de marbre o d'estucs.

La xarxa viària Romana no prové dels grecs ja que aquestos a causa de la seva orografia, Preferien utilitzar les vies marítimes.  La xarxa romana va arribar a tenir 85.000 km de longitud i forma part D’una estratègia militar. Així doncs, els romans en feien ús d’aquestes en Traslladar les tropes d’un lloc a l’altre. Un cop acabada la conquesta, les Calçadés van canviar el primigeni caràcter per un d’econòmic i comercial.

Sovint l'arquitectura romana pren un caràcter molt Funcional com es manifesta en els ponts, aqüeductes, etc. I també en edificis D'espectacles de masses, sobretot els amfiteatres (Roma, Nimes, Mèrida, Tarragona...) Moltes vegades l'arquitectura fou posada al servei de la Propaganda política; en són un exemple típic els arcs de triomf.

Els edificis privats, adaptant models Etruscos, tenen com a representació màxima la domus.
Tot i que va evolucionar al llarg dels anys, va tenir una Estructura fixa: el nucli estava format per un pati interior quadrat, anomenat Atri, al qual donaven les diferents dependències de la casa. Les quatre parets Exteriors de la casa, fetes de tova o argamassa, pràcticament no tenien Finestres. Les cambres estaven resguardades amb una teulada inclinada cap a L’interior que no cobria la part central de l’atri, aquest espai obert S’anomenava compluvi i permetia Recollir l’aigua de la pluja que queia en una mena d’estany que hi havia al Terra de l’atri (impluvi), des d’allí Arribava per unes canalitzacions fins a la cisterna, on es guardava l’aigua per A l’ús diari. Adossades a aquest nucli central Hi podia haver diferents construccions depenent de l’ofici del paterfamilias (locals per al negoci, Magatzems per guardar estris, despatxos, etc)

La Gent més rica disposava de vil·les campestres, com per Exemple la vil·la Adriana a Tívoli, amb jardins, estanys i profusió estatuària.

En un Lloc destacat de la casa hi havi un petit altar amb imatges pintades o Esculpides, dels déus de la família ( el lar domèstic, els penats familiars i El geni protector de l’amo) davant Els quals se celebrava el culte religiós domèstic. En un lloc més apartat hi Havia la comuna (latrina) i el bany –que reproduia a petita escala l’estructura de les termes-.

El Terra podia ser de terra trepitjada, o de trossos de marbre o de mosaic a les Cambres nobles –triclini, tabulí-.

Per Influència hel-lenística, des de final de la República, la domus tradicional es va ampliar amb un jardí interior envoltat de Columnes (peristil), adornat amb Fonts i estàtues.

No Tots els romans gaudien d’aquest tipus d’habitatge, les persones sense recursos Vivien com a inquilins en blocs d’apartaments (cenacles) de sis o més pisos, coneguts amb el nom d’ insula, perquè ocupaven una illa Sencera. A causa de les tècniques  de Construcció i els materials emprats, eren habitatges sorollosos, sense Intimitat, on eren freqüents els incendis i esfondraments.

Pel Que fa als edificis o monuments públics, cal destacar el fòrum (n'hi podia haver més d'un) era el centre Neuràlgic de la ciutat, i s'hi trobaven la basílica (tribunal, borsa comercial, lloc de reuníó), els monuments Commemoratius (columnes com la de Trajà, Estàtues d'emperadors, arcs triomfals), la cúria ( lloc de reuníó de l’assemblea), Botigues (tabernae), mercats públics (macella) i els temples.

El temple ROMà

A Primera vista es pot confondre amb el grec, ja que es construeix segons els Ordres clàssics. Però hi ha dos aspectes que els diferencien clarament: el temple ROMà s'edifica damunt un podi i les columnes, adossades al mur, No són elements sustentants, sinó decoratius. El conjunt, el temple ROMà és més Pesant i menys estilitzat. El temple de planta circular és més freqüent a Roma Que a Grècia. El Panteó de Roma és un enorme temple circular cobert amb una cúpula Grandiosa sobre un cos cilíndric. Al Panteó es posa de manifest l'audàcia Romana en l'ús de noves tècniques i materials.

Altres edificis Romans

A més Dels ja esmentats, cal destacar per la seva magnificència els edificis dedicats Als espectacles públics, és a dir els teatres, els amfiteatres i els circs.

El teatre consta de les mateixes parts que el grec. Tenia una grada Semicircular esglaonada (cavea
) de Diversos pisos. La zona semicircular que hi havia al peu de la cavea era coneguda amb el nom grec d’orchestra. L’escenari quedava una mica Elevat sobre un pòdium i comprenia un gran mur que imitava la façana d’un Palau. Darrera hi havia un jardí envoltat de columnes per passejar entre acte i Acte.

L'amfiteatre és una creació del tot Romana: és l'espai on tenen lloc les lluites de gladiadors, els espectacles Navals, etc. La seva estructura és com la d'un teatre doble. Són de forma El·líptica i l'arena és circular. A sota hi havia unes galeries on s’allotjaven Les feres i s’esperaven els gladiadors. Les graderies enlairades dels teatres i Dels amfiteatres obliguen a construir voltes que les sostinguin. Tot plegat Demana un gran enginy en el càlcul d'estructures. L'amfiteatre ROMà més Espectacular és el Coliseu de Roma.

El circ era L’edifici on es desenvolupaven les diferents curses de carros, l’esport més Popular entre els romans. La seva estructura es basa en l’hipòdrom grec. Les Curses de carros  tirats per cavalls Tenen el seu origen en l’època de Ròmul. Segons explica la llegenda, un cop Fundada Roma, a la ciutat no hi havia dones i era impossible tenir descendència Que pogués garantir-ne la continuïtat. Per això van demanar als pobles veïns Que els en donessin però aquests es van negar i Ròmul va decidir organitzar uns Jocs en honor al déu Consus, va convidar els seus veïns, els sabins, i aprofità L’ocasió per raptar-los les dones –episodi conegut com el rapte de les Sabines-. En record d’aquest esdeveniment, el dia 20 d’Agost desfilaven davant L’altar d’aquest déu cavalls, mules, etc. I, com que ho feien de manera ràpida, Va acabar derivant en una competició.

Al Principi, els carros eren conduïts pels seus amos, però en convertir-se en Espectacle, les aurigues van ser Sempre lliberts o esclaus. Es va convertir en l’espectacle més esperat i més Seguit per la societat romana. Competien quatre equips, diferenciats per quatre Colors, el public defenia els seus equips de manera fanàtica; fins i tot, la Competició distingia les classes socials: l’aristocràcia anava amb els blaus Mentre que el poble era dels verds.

La Competició començava amb una desfilada (pompa) Encapçalada pel magistrat que patrocinava els jocs i tot era magníficament Engalanat. Hi havia curses amb tir de dos cavalls (bigues) i de quatre (quadrigues). El president donava la sortida amb un mocador blanc (mappa) i els carros començaven les seves set voltes al voltant de La spina.

L’auriga vestia una túnica amb els colors Del seu equip; al cap duia un casc i, al voltant del pit, tires de cuir que Feien de cuirassa.

Les termes o banys públics, com ara les de Dioclecià a Roma, són el centre de la vida social dels romans i, per això, als espais Dedicats als banys (caldarium, Tepidarium, frigidarium i apoditherium) S'afegeixen biblioteques, sales de joc i de repòs, etc.

L'escultura tingué una producció abundantíssima, En marbre i en bronze. La de temàtica religiosa fou molt influïda per la Tradició grega tardana i per la gran quantitat de còpies de peces famoses Gregues que s'escamparen per tot l'Imperi. Però la gran originalitat de l'escultura romana fou el retrat, de tendència realista, fet amb el desig de Copsar els trets físics i anímics dels personatges, i que no es limità a les Classes més potents, sinó que es generalitzà fins a les classes mitjanes. El Sentiment religiós i el desig d'embellir les cases provocà una gran producció De petites estatuetes de bronze, que generalment representaven divinitats Majors o menors.

La pintura s'ha perdut en bona part; els Testimonis més abundosos són a Pompeia, a Herculà o Roma: hi pesa molt la Tradició hel·lenística.

El mosaic, que es Convertí en un paral·lel de la pintura, és típic del món ROMà: generalment Decorava els sòls, no les parets. Foren utilitzades diverses tècniques; la més Corrent fou la de les petites peces (tessel·les) combinant el blanc i el negre O amb policromia, sovint molt rica i variada, sobretot d'ençà del s II dC, quan Es generalitzà el mosaic de grans superfícies, amb composicions complicades (escenes mitològiques, històriques o de la vida quotidiana).

Durant el s III DC, quan l'art ROMà ja havia adquirit des de feia gairebé tres segles les Característiques bàsiques, que havia mantingut amb lleugeres variants, S'insinuà un nou esperit, que derivà cap a d'altres tendències, l'art del Baix Imperi (ss IV-V), que en bona part prefiguren l'art bizantí i en part el Medieval. Ja no es construïren ciutats noves i molt pocs edificis monumentals, L'escultura esdevingué menys realista i perdé la tradició hel·lenística; el pes Del cristianisme, que anava creixent, demanava noves formes d'expressió: S'influïren la vella tradició pagana i l'art paleocristià, tot dins una Economia en decadència. El mosaic, molt ric durant el s IV, fou un dels pocs Aspectes que es mantingué. Amb l'enfonsament de l'estructura política de L'Imperi a Occident, només l'art bizantí continuà en certs aspectes la tradició Romana.