Tractament del mur erectèon

CATALOGACIÓ:

Nom: San Carles de les Quatre Fonts

Cronologia: De l’església i del Claustre (1638-1641) i de la façana (1665-1667).

Context: És caracteritzat per una forta càrrega ideològica, és una contra reforma i element propagandístic de la monarquia absolutista, però el Barroc sobretot serveix per propaganditzar la monarquia d’Holanda. Parlam d’un període contradictori on hi ha una crisis agrícola, aisis demogràfiques, epidèmies… amb conflictes generals i localitzats com la guerra de successió, que fou internacional. És a dir, per una.Banda hi ha crisis, pero Holanda, França i Anglaterra ho fan servir per potenciar el seu comerç.

Localització original i actual: Via del Quirinale

Estil: Barroc

Materials: Maons (opus latericium), guix i estuc. 

Sistema constructiu: Combinació del sistema arquitravat i voltat. 

Dimensions: 20 metres de longitud i 12 metres d'amplada (Església) i 22m (altura). 

Estat actual de conservació: Excel·lent. 

ANÀLISI FORMAL

Primer de tot, el claustre consta d’una planta rectangular amb cantonades corbes les quals formen una planta octogonal. El claustre té un sentit rítmic.

I en quant a la planta de l’església, té forma de rombe amb 2 triangles equilàters que comparteixen la seva base a l’eix menor. A l’interior hi ha una forma elíptica formada per 2 circumferències.

Els elements constructius bàsics són el mur, l’entaulament i la cúpula. Els elements decoratius més destacats són les columnes (corínties), també les pintures a un “va” amb un ramat d’arc de mig punt. També hi ha nínxols (4) situats a eixos diagonals del mur. Les columnes van agrupades de 4 en 4 a cada pany de mur.

Pel que fa la coberta, primerament ve formada per l’entaulament que te la platabanda, el fris, i una cornissa. L'entaulament te forma corba. Damunt ‘entaulament hi ha arcs alts situats damunt les pintures. Damunt l'entaulament també hi ha frontons segmentals. Als arcs hi ha petxines. Tots els elements que hi ha entre l’entaulament i la cúpula formen un espai de transició. La cúpula te forma elíptica, a nivell inferior te 4 vans, també te cassetons en forma de creu/octògons/hexagons, aquestes figures a mesura que aumenta l’altura tornen petites (variació de tamanys), la cúpula està a 22 m d’altura. La progecció de la cúpula és enorme. Borromini utilitza la perspectiva il·lusòria. La llanterna i les finestres de la cúpula donen llum a l'església i donen sensació grandiosa.

I per últim, la façana principal, consta de 2 nivells amb 2 subnivells (en sentit horitzontal). I en sentit vertical consta de 3 carrers. Els 2 nivells comparteixen elements com les les columnes (ordre gegantí). Un entaulament corb divideix els 2 nivells (la part central convexa, la part lateral concava). Dalt l’entaulament hi ha una balustrada. Damunt el ramat hi ha un medalló ovulat. Hi ha un frontó conopial. Els carrers també tenen nínxols endintellats. Al carrer central hi ha la portalada. Al pis superior (part central) hi ha un cos pràcticament circular que surt a l’exterior. I finalment, dir que l’obra va dedicada a Sant Carles I Santa Trinitat.

INTERPRETACIÓ

Aspectes estilístics. 

A més dels aspectes generals de l 'estil de Borromini, que hem vist en les seves dades biogràfiques, l'obra de San Cario ens demostra el seu alt domini de la tècnica i la seva cura per a la pràctica constructiva. 

El conjunt edilici es va construir en un espai certament reduit i irregular i les solucions adoptades varen suposar una de les grans tites de l'arquitectura barroca. Més meritoria seria la valoració que em podem fer, quan sabem dels escassos recursos econòmics i materials amb els que va comptar l'autor.
Emprant un modul geometric, va crear tota una estructura,que a partir d'influencies com la de Brunelleschi, se diferencia clarament de l' obra arquitectònica de Bernini. 

Aspectes de contingut i significat. 

Entre els elements simbòlics i decoratius. Interiors, a més de la moderada presencia de decoració escultòrica i deis ja esmentats .Cass~tons,_ hem de destacar, d'una manera molt especial, la lluminositat derivada, no tan sols de la llantema superior, sinó especialment de la obertura de vans en la part inferior de la cúpula.