Tractament del mur altar de Zeus a pergam

EL PARTENÓ

Títol: PartenóAutor: Ictino (meitat s. V a.C), Calícrates (meitat s. V a.C), supervisats per Fidias (500-431 a.C) Cronologia: 447-432 a.CMides: 69,50x31 mMaterials: Marbre de la pedrera del
Pentèlic i fustaEstil: Grec ClàssicTipologia: Arquitectura religiosaTema: Tema religiósLocalització: Es troba a l’Acropolis d’Atenes Context històric i cultural: Els 20 anys de la democràcia de Pèricles a la ciutat d'Atenes (450 i 430 A.C.), representen l'apogeu de la civilització grega en tots els seus aspectes. Atenes és rica i poderosa, la democràcia ha aconseguit el seu desenvolupament extrem gràcies a la participació intel·ligent dels ciutadans i al lideratge de Pèricles qui decideix invertir el "tresor" de la ciutat en obres transcendents.

Al 447, encomana a l'escultor Fídias la construcció d'un conjunt de santuaris sobre l'Acròpolis per reemplaçar un temple anteriorment destruït per l'enemic persa, al que havien vençut recentment.      

PLANTA:Rectangular (69,50 x 31 m)Darrera de la façana frontal s’accedeix a un primer espai interior, el pronaos, a mode de segon pòrtic i sostingut per sis columnes. Des d’aquí s’accedeix a la capella, aïllada de la resta de l’edifici mitjançant un mur. Al seu interior es trobava l’estàtua d’Atenea. A la part trasera es troba l’opistodomos, on es guardava el tresor del temple i els objectes de culte a la deessa.
Temple perípter (columnes a tots els costats), octàstil (vuit columnes a les façanés frontals) i amfipròstil (té dos pòrtics)

ALÇAT:  A dalt de tot es troba la coberta exterior a dues aigües. Més avall es situa el frontó seguit del timpà. Baix hi trobem el entaulament, format per la cornisa, el fris i l'arquitrau. Les columnes, en total 46 a l'exterior, envolten el Partenó i dóna lloc a un edifici perípter. Cada columna està formada pel capitell (equí i àbac) i pel fust. A baix del tot hi ha l’estilòbat i l’ estereobat, format per tres graons.

FAÇANA- 8 columnes d’ordre dòric a la port posterior i a la part a            - Capitell format per equí i abac        - Fris compost per l’alternança entre tríglifs i metopes (decorades amb escenes bèl·liqües en alt relleu)      - Fust a aresta viva sustentat directament sobre l’estilòbat            - Coberta a dues aigües         - Arquitrau llis

ELEMENTS DECORATIUS      - Metopes decorades amb escenes bèl·liqües en alt relleu   - Figures amb policromia                - Gran proporció i equilibri: repetició a diverses parts del diàmetre de les columnes, entaulament corb perquè sembli horitzontal, distribució desigual entre columnes perquè sembli el mateix, repetició de la proporció 4:9 entre amplada i altura del temple, etc.          - Gran estàtua criselefantina (or i marfil) d’Atenea (12 m).

FUNCIÓ I SIGNIFICAT: La funció primordial dels temples grecs no era pas el culte, el Partenó no disposava d'altar. Fou erigit com una ofrena monumental als déus i una demostració de la grandesa d'Atenes i de la Lliga de Delos. Va ser Pèricles, governant d'Atenes, qui després de la guerra amb els perses va decidir la reconstrucció dels temples i edificis públics de la ciutat, ja que aquests havien estat destruïts pels perses. El Partenó és una ofrena a Atena, dea de la guerra i la saviesa i protectora de la ciutat, com a símbol de la victòria de Grècia sobre la barbàrie persa.Va formar part de la reconstrucció general de l’Acròpolis durant el govern de Pèricles (abans hi havia al mateix lloc l’Hecatompedón, que fou destruït).

ANTECEDENTS: Té com antecedents el temple de Zeus (457 a.C) i el temple del Tresor dels atenienses a Delfos (490 a.C).

INFLUÈNCIES POSTERIORS: Donada la consideració del temple com un dels màxims exponents de l’art grec per la seva proporcionalitat i equilibri, el temple va crear un model que es va repetir durant l’época clàssica i el Neoclassicisme. Fins i tot edificis com la Biblioteca Nacional d’Espanya estan inspirats a la planta del Partenó.