Torn pacífic de partits

POLÍTICA I ALTERNANÇA AL PODER

Torn pacífic, estabilitat institucional. Garantia de canvi: desgast polític partit al govern i pèrdua de confiança a les corts, el monarca crida al cap de l’oposició a formar govern. Convocatòria d’eleccions per assolir la majoria al parlament i accedir al govern. Caràcter complementari dels dos partits: coincidència ideològica en qüestions fonamentals, diferència en alguns aspectes. Partits de minories (notables, elits econòmiques i classe mitjana benestant). Defensa monarquia, constitució, propietat privada i consolidació Estat liberal, unitari i centralista. Actuació política acords en qüestions essencials, acord tàcit de no promulgació de cap llei per ser derogada per l’altre partit en l'alternança al poder. PARTIT CONSERVADOR: Líders: Cánovas, Silvela. Integrat: Moderats, Antiga Uníón Liberal i dissidents del carlisme. Base social: Grans propietaris rurals, Alta burgesia i classes altes. Actuació política: immobilisme, sufragi censatari, defensa església i ordre social. PARTIT LIBERAL: Líders: (a proposta de Cánovas) Sagasta, Montero Ríos, Moret. Integrat: Unionistes d’esquerra, Amadeuistes, Antics progressistes, Demòcrates. Base social: Mitjans i petits propietaris rurals, Classes mitjanes, burgesia urbana i professionals

FALSEJAMENT ELECTORAL I CACIQUISME Manteniment sistema de torn pacífic (+20anys), 2 factors:CACIQUISMEOligarquia de les classes dominants. Influència i poder econòmic de determinats individus (cacics) sobre la resta de la societat. Es va donar a totes les regions d’Espanya, però on van tenir més incidència va ser a AND, Gal i CAST. Els Cacics, persones notables, sobretot del medi rural, rics propietaris que donaven feina als jornalers, tenien una gran influència en la vida local, en l’aspecte social i polític. També podrien ser advocats, professionals de prestigi o funcionaris de la administració amb control de ajuntaments, per fer informes, certificats personals, sorteig de quintes, repartiment de contribucions, i podien resoldre o complicar tràmits burocràtics o administratius. Amb la seva influència orientaven el vot, agraïen amb favors la fidelitat electoral i discriminaven a qui no respectaven els seus interessos.

CORRUPCIÓ ELECTORAL

Els cacis manipulaven les eleccions d’acord amb els governadors civils de províncies. El conjunt de trampes electoral que aconseguien la adulteració sistemàtica dels resultats electorals es coneix amb el nom de tupinada. També es falsificava el cens (incloent persones mortes o impedint el vot de les vives), manipulació de les actes electorals, la compra de vots, coaccions a l’electorat i fins i tot emprar la violència per atemorir els contraris.
Adulteració del vot com a pràctica habitual a totes les eleccions, mitjançant el restabliment del sufragi censatari, el pes electoral més gran dels districtes rurals (+ manipulables) per sobre dels urbans, i trampes electorals. El triomf electoral del partit que convocava eleccions estava convingut prèviament, i el resultat s’aconseguia falsejant els resultats i creant una amplia majoria parlamentària.

GUERRA D’INDEPENDÈNCIA DE Cuba

Pau de Zanjón. Promeses de reformes polítiques a Cuba fallides: mateixos drets de representació a les Corts, participació govern de l’Illa, llibertat de comerç i abolició de l’esclavitud. Falta de compromís de l’administració colonial, oposició grans propietaris, negrers i comerciants peninsulars. Dos partits polítics a l’Illa, Partido Autonomista i la Uníón Constitucional . Govern de Sagasta. Abolició formal de l’esclavitud 1888. Projecte de reforma estatut colonial, derrotat. Pressió grups econòmics amb negocis a Cuba. Ineficàcia administració per la introducció de reformes, augment de la opció independentista. 1893. Creació Partido revolucionario Cubano, José Martí. Objectiu la independència. Reconeixement EEUU. Situació comercial Cuba-EEUU. Compra de productes cubans client principal EUA, (sucre, tabac). 1894 Augment tarifes aranzelàries. Importacions a Cuba, monopoli d’Espanya. Guerra comercial, amenaça president McKinley.

GUERRA D’INDEPENDÈNCIA DE Cuba LA GRAN INSURRECIIÓ

1895, Grito de Baire, insurrecció generalitzada. Enviament president Cánovas, general Martínez Campos. Pacificació: forta acció bèl·lica + política de conciliació. Fracàs. Substitució general Weyler. Substitució mètodes per una fèrria repressió: -concentració dels camperols, canvi d’assentaments per reclusió en poblacions tancades i aïllades. Evitar el contacte amb els combatents. Repressió mol dura. Greus conseqüències sobre la població civil, fam i epidèmies. -Divisió de l’Illa en Trochas, intenció de dividir el territori per evitar la connexió dels revoltats. -guerra de guerrilles, en la selva (manigua), dures condicions pels soldats espanyols: mal aprovisionament, malalties tropicals. Elevada mortalitat. 1897, assassinat de Cánovas, i fracàs de la via repressiva de Weyler. Substitució i canvi de política, estratègia de conciliació i decret de l’autonomia de Cuba. Independentistes, suport dels EUA, no accepten les reformes. 1896, inici insurrecció a Filipines, menor presència immigració espanyola i interessos menors. José Rizal (lliga Filipina) i el Katipunan (organització clandestina). Condemna a mort de Rizal i pacificació momentània del arxipèlag.

GUERRA HISPANOAMERICANA

Política expansionista de EUA vers al Carib i Pacífic (Hawaii i Japó). Oferta de compra de Cuba. Rebuig de Espanya. Compromís de McKinley, insurrecció cubana. 1898, incident del Maine al port de l’Havana (explosió i morts de mariners). Forta campanya EUA de la premsa sobre la opinió pública culpant a ESP. Pretext inici declaració de guerra. Flota espanyola derrotada a la batalla naval de Santiago ( flota obsoleta en front navilis moderns dels EUA). A Filipines, derrota naval, batalla de Cavite. Nov. 1898, signatura de la Pau de París, compromís espanyol d’abandonar Cuba, Puerto Rico i Filipines, convertits en protectorat nord-americà. Pèrdua espanyola de la resta del seu antic Imperi colonial.