Tirant lo Blanc: Anàlisi de la Novel·la de Cavalleria Catalana

Novel·la de Cavalleria: Característiques i Evolució

La novel·la de cavalleria s’ha convertit en el gènere per antonomàsia de l’Edat Mitjana. Està vinculada a conceptes com l’honor, el valor, la justícia o la generositat. La cavalleria va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·les artúriques, a l’entorn dels cavallers de la Taula Rodona que estaven sota les ordres del rei Artús. En general, un aspecte molt important de la novel·la de cavalleries és el seu caràcter fantàstic, on és habitual la presència de mags, monstres o aparicions.

En canvi, la novel·la catalana és, en aquest aspecte, una excepció. Les dues obres representatives del gènere —el Tirant lo Blanc i el Curial e Güelfa, totes dues del segle XV— es caracteritzen pel realisme i la versemblança, és a dir, l’aparença de veritat. El destacat medievalista Martí de Riquer distingeix:

• Novel·les de cavalleries: les tradicionals, amb elements fantàstics.
• Novel·les cavalleresques: terme que es refereix a Tirant i el Curial, que transmeten una sensació de verisme i pocs elements fantàstics.

Tirant lo Blanc: La Gran Novel·la Catalana

Tirant lo Blanc és la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu del món. El prestigiós novel·lista peruà Mario Vargas Llosa va dedicar-hi un estudi, Carta de batalla por Tirant lo Blanc, l’any 1969, i els millors comentaristes mundials de la literatura medieval l’han citat i estudiat. Aquest prestigi es deu a diferents raons:

• La categoria de novel·la total que té l’obra: és una novel·la cavalleresca, històrica, eròtica, d’aventures...
• La modernitat, deguda al realisme.

Joanot Martorell: Vida i Obra del Cavaller Autor

Joanot Martorell (València, 1405/1411-1465) va ser, com el protagonista de Tirant lo Blanc, un cavaller. Coneixia perfectament el món que retratava. Provenia d’una família de gran prestigi social i econòmic, però que es va anar arruïnant. Això el va portar a viatjar. Amb problemes econòmics, Joanot no arribaria a veure publicada la seva novel·la, que devia escriure cap als 50 anys i que fou editada pòstumament, el 1490, per Martí Joan de Galba, amic seu i considerat coautor de l’obra. El Tirant pot dividir-se en diferents parts a partir de les estades del protagonista: Anglaterra, Sicília i Rodes, l’Imperi Grec, el nord d’Àfrica i novament l’Imperi Grec.

Argument: Tirant a l'Imperi Grec

Estada a Constantinoble (Capítols 115-296)

• Arribada de Tirant a Constantinoble per a deslliurar-la de l’amenaça dels turcs. Tirant s’enamora instantàniament de la princesa Carmesina.
• La declaració de Tirant a Carmesina amb un mirall.
• Batalla contra les forces del Gran Turc i del Soldà.
• Fals somni de la donzella Plaerdemavida.
• Intent de Plaerdemavida d’introduir Tirant al llit de Carmesina.
• Tirant entra a la cambra de Carmesina i, en arribar la reina, l’han d’amagar tot cobrint-lo amb matalassos.
• Torneig en què Tirant està a punt d’enfrontar-se amb Diafebus, sense saber-ho.
• Amors de l’Emperadriu amb el jove Hipòlit.
• Episodi dels miralls: engany que la Vídua Reposada, enamorada de Tirant, li fa perquè deixi Carmesina.