Tipus de Transport a Través de Membranes Cel·lulars

Tipus de transport a través de membranes

Difusió: Algunes substàncies passen a l’interior o a l’exterior de les cèl·lules i s’hi mouen mitjançant difusió simple, un procés físic basat en el moviment a l’atzar. L’energia cinètica relacionada amb el moviment a l’atzar origina la difusió, és a dir, el moviment net de partícules (àtoms, ions i molècules) d’una regió de concentració alta a una altra de concentració baixa, de tal manera que tard o d’hora les partícules tenen una distribució uniforme.

Transport mediat per molècules transportadores

Per al transport de totes aquestes substàncies (ions i nutrients) varen evolucionar en una etapa molt primerenca de l’origen de les cèl·lules uns sistemes de proteïnes transportadores o permeases. Aquesta transferència de soluts per proteïnes de membrana es denomina transport mediat per molècules portadores, de la qual es distingeixen dues variants: la difusió facilitada (a favor del gradient de concentració electroquímic -diferència de concentracions químiques- i, en conseqüència, independent de l’energia metabòlica) i el transport actiu (contra el gradient de concentració electroquímic i dependent d’energia).

Endocitosi i exocitosi

Tant en la difusió senzilla i facilitada com en el transport actiu mediat per molècules portadores, les molècules i els ions creuen la membrana plasmàtica. Però, així mateix, en ocasions cal que entrin a les cèl·lules o en surtin quantitats majors de materials, com ara partícules d’aliment o, fins i tot, cèl·lules completes. En aquests tipus de processos de transport participen vacúols que es formen a partir de la membrana cel·lular o s’hi fusionen, és el que es coneix amb el nom d’exocitosi i endocitosi.

Regulació hormonal

Sistema endocrí

El sistema endocrí consisteix en un grup de glàndules i teixits que secreten hormones, missatgers químics encarregats de la regulació de molts processos de l’organisme.

Funcions del sistema endocrí

1. Manteniment de la homeòstasi: per exemple, la glucèmia varia poc, independentment de la ingestió d’aliments, gràcies a hormones com la insulina i el glucagó.
2. Resposta a les circumstàncies externes: així, l’adrenalina permet la immediata disponibilitat d’energia.
3. Execució de diferents programes fisiològics cíclics i de desenvolupament: com la maduració i diferenciació sexuals, la menstruació i l’embaràs, que són controlats per les hormones sexuals.

Concepte d’hormona

Una hormona és una molècula orgànica secretada en una part de l’organisme en resposta a determinats senyals interns o externs del dit organisme, entre les quals destaquen les del sistema nerviós, que difonen o són transportades pel torrent sanguini cap al seu receptor situat en una altra part de l’organisme on exerceixen un efecte específic sobre algun òrgan o teixit objecte de la seva acció; són actives en molt petites quantitats.

Grups químics de les hormones

Les hormones es poden englobar en quatre grups químics:

1. Esteroides (sintetitzats a partir de colesterol); hormones sexuals (progesterona, testosterona, estradiol), hormones esteroïdals de l’escorça suprarenal.
2. Derivats d’aminoàcids; adrenalina i noradrenalina.
3. Pèptids o proteïnes; oxitocina i ADH (pèptids curts), glucagó, hormona adrenocorticòtropa i calcitonina (pèptids més llargs), insulina, hormones gonadòtropes i hormona del creixement.
4. Derivats d’àcids grassos; prostaglandines.

Mecanisme d’acció de les hormones

Les hormones poden dur a terme el seu efecte a través de dos mecanismes diferents. En ambdós mecanismes intervenen molècules receptors, però en un cas són molècules receptors intracel·lulars (es troben en el nucli o en el citoplasma) i en l’altre les molècules receptors es troben en la membrana cel·lular. Les hormones esteroïdals i tiroïdals actuen a través de receptors intracel·lulars; les hormones amíniques, peptídiques i proteiques actuen a través de receptors de membrana citoplasmàtica.