Tipus de trames urbanes i zones de la ciutat

Tipus de trames urbanes

• Trama irregular: Caracteritzada per carrers estrets, corbats i desordenats, sense planificació prèvia. Té una estructura poc geomètrica, pròpia dels cascos antics i ciutats d'origen medieval, adaptada al relleu i amb finalitats defensives.
• Trama regular: Trama planificada amb carrers rectes i paral·lels que formen una quadrícula. Ofereix una estructura ordenada que facilita la mobilitat i la distribució de serveis, típica dels eixamples i zones modernes.
• Trama radiocèntrica: Els carrers sorgeixen d'un punt central de forma radial, sovint combinats amb vies circulars. Crea una jerarquia d'espais i facilita la connexió entre el centre i la perifèria.

Zones i àrees de la ciutat

• Centre històric: La part més antiga de la ciutat, amb trama irregular i gran valor patrimonial. Tot i la seva importància cultural i comercial, sovint requereix processos de rehabilitació per problemes d'accés o envelliment.
• Eixample: Zona planificada, principalment del segle XIX, amb carrers amples i organitzats en quadrícula. Dissenyada per millorar les condicions de vida, la ventilació i la circulació.
• Perifèria: Àrea més allunyada del centre, caracteritzada per una gran expansió i diversitat d'usos (residencials, industrials i comercials). Sovint presenta dependència del transport per connectar amb el nucli urbà.
• Àrea industrial: Espai destinat a fàbriques, tallers i magatzems. Se situa generalment a la perifèria per necessitat d'espai i per evitar la contaminació i el soroll al centre.
• Àrea residencial: Zona destinada principalment a l'habitatge, que inclou des de blocs de pisos fins a urbanitzacions, variant segons el nivell socioeconòmic i la densitat.