Tipus de Textos i Regles d'Ortografia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,8 KB

Tipus de Textos: Argumentatius, Instructius i Predictius

Textos Argumentatius

Els textos argumentatius presenten la nostra opinió sobre un tema, ja sigui a favor o en contra. S'organitzen de la següent manera:

  • Idea o opinió que es vol defensar.
  • Proves o exemples que recolzen la nostra opinió.
  • Conclusions.

Inclouen:

  • Idees i arguments ben elaborats.
  • Frases ben estructurades, separades per punts i seguits.
  • Ús de connectors (nexes).
  • Vocabulari clar i precís.
  • Expressions adequades.
  • Ús de formes no personals.
  • Respecte cap a les opinions contràries.

Textos Instructius

Els textos instructius donen una sèrie d'ordres, orientacions o consells per fer alguna cosa.

Característiques:

  • Ús de formes en imperatiu: agafa, inspira, obre...
  • Absència d'adjectius qualificatius (excepte els estrictament necessaris).
  • L'autor parla de forma impersonal: quan es fa un ús abusiu, cal evitar...
  • Si són instruccions, s'han de numerar els passos (1, 2, 3...).
  • Lèxic exacte i precís.
  • Instruccions amb subtítols i acompanyades d'un dibuix o un gràfic, si escau.
  • Paràgrafs curts i frases esquemàtiques.
  • Per expressar manera: adverbis (poc a poc, acaben normalment en -ment), preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes modals (com, com si...), verbs que indiquen manera, gerundis (repetint).
  • Per expressar finalitat: preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que) o locucions finals (a fi de, per tal de...) + infinitiu, verbs que indiquin finalitat.
  • Expressions de temps (primer, després).

Textos Predictius

Els textos predictius informen sobre esdeveniments futurs a partir d'una situació actual.

Característiques:

  • Verbs en futur, temps condicional (vindria), mode subjuntiu (hi hagi), present d'indicatiu (apareix) i futur compost (haurà acabat).
  • Adverbis i locucions de probabilitat (segurament).
  • Per expressar condició: oracions introduïdes per nexes condicionals (si, posat que), locucions com amb la condició de + infinitiu, la locució en cas de + nom i verbs que indiquin condició.

Regles d'Ortografia i Gramàtica Catalana

Ús de G/J

  • J davant de o, u, a.
  • G davant de e, i.
  • Excepcions: jeure, injecció, adjectiu, jersei i Jesús.

Ús de X/IX

  • X al principi de mot, darrere de n i consonant, darrere de la vocal u i darrere del diftong ui.
  • IX darrere de e, o, u, a.

Ús de TX/IG

  • TX quan altres paraules de la mateixa família tenen aquesta grafia.
  • IG quan altres mots de la mateixa família lèxica presenten t/j o tg/tj.

Ús de la X

La lletra X s'utilitza per representar els sons de mots com exercici i xarop.

Categories de Paraules

  • Substantiu: taula
  • Adjectiu: gran
  • Determinant: un
  • Pronom: ella
  • Verb: cantem
  • Adverbi: molt
  • Preposició: per
  • Conjunció: i

Sintagmes

  • Nominal (SN): la taula gran
  • Verbal (SV): escriu un text
  • Adjectival (SAdj): molt alt
  • Adverbial (SAdv): molt malament
  • Preposicional (SPrep): a l'institut

Sintagma Nominal (SN)

El sintagma nominal és un grup de paraules que té per nucli un nom o un pronom.

Formes:

  • Pronom
  • Nom
  • Det + nom
  • (Det) + nom + SAdj
  • (Det) + nom + SPrep
  • Det + nom + oració

Sintagma Verbal (SV)

El sintagma verbal té per nucli un verb i està format per altres sintagmes que el complementen.

Sintagma Adjectival (SAdj)

El sintagma adjectival és un grup de paraules que té un adjectiu com a nucli.

Sintagma Adverbial (SAdv)

L'sintagma adverbial és una estructura sintàctica formada per més d'un adverbi; un d'ells n'és el nucli (els adverbis donen informació).

Sintagma Preposicional (SPrep)

El sintagma preposicional està format per una preposició o una locució preposicional i un SN.

Ús de P/B

  • S'escriu p, t, c darrere de vocal o diftong tònics.
  • Excepcions: Hi ha mots que segueixen les regles i s'escriuen amb b, d, g.

Ús de T/D

  • Els noms femenins acabats en -etud i -itud.
  • Darrere de consonant o vocal àtona s'escriu p o b, t o d, c o g.

Ús de C/G

  • S'escriu amb C la primera persona del present d'indicatiu, encara que el subjuntiu porti g.
  • Hi ha mots que s'escriuen amb C, encara que els seus derivats tinguin gu.
  • Tots els gerundis acaben en -nt.

Oració

L'oració és un conjunt de paraules que formen una unitat de sentit o significat.

Tipus de subjecte:

  • Subjecte sintàctic
  • Subjecte semàntic

Pronoms

Els pronoms són mots que poden substituir un nom, un sintagma o tota una frase.

Funcions que acompanyen el SN

  • Determinants: Mots que precisen i determinen el substantiu que acompanyen. Poden ser indefinits o qualificadors.
  • Complements del nom: Elements que acompanyen el nom per qualificar-lo o donar-ne més informació.

Altres funcions del SN

  • Complement directe (CD)
  • Complement circumstancial (CC)
  • Atribut
  • Predicatiu

Instruir

Instruir significa donar a algú coneixements o informacions, especialment d'una manera metòdica.

Entradas relacionadas: