Tipus de Text: Gèneres textuals, tipus de text, arguments racionals, fal·làcies, organitzadors textuals, funcions del llenguatge, polisèmia, homonímia, hiperonímia, hiponímia, propietats del text, Ramon Llull, les cròniques

Tipus de Text: Gèneres textuals

(genero, depende dels contextos d'ús i tipus de text que depend de les característiques lingüistiques i estructurals.

Generes textuals

text que responen a uns determinats contextos o àmbits d'us (periodistic, academic, administratiu,etc.)

Tipus de text

descripció (dir com es una persona, objecte, lloc, etc), narració (ordenació en el temps i organització en plantejament, nus i desenllaç), explicació (organització tripartita, amb presentació lògica), argumentació (organització tripartita, pero incluyendo tesi, arguments i contraarguments), predicció (Ordenació per temes i cronològica, no jeràrquica), instrucció (ordenació lògica i cronològica), conversa (organització tripartita: inici, torns de paraula i cloenda) i text teòric (Estructures variades, de vegades molt rígides, com les odes, sonet, tanka, etc.

Arguments racionals

ens apel·la als sentiments, destaquen el basats: - en l'aportació de dades objectives, - en relacions de causalitat (causes conllevan consecuències), - en l'analogia: es compara un fet amb d'altres similars ja coneguts, - en l'autoritat d'una persona amb criteri.

Fal·làcies

arguments il·legítims amb aparença de racionals: - Generalitzar abusivament, - Dir que algo és veritat perquè no s'ha demostrat el contrari, - Rebutjar un argument perquè rebutges a la persona que ho diu, - Afirmar que un argument és bo perquè molts ho diuen, - afirmar la part basant-se en el conjunt (o viceversa), - plantejar falsos dilemes, utilitzar calculadament l'ambigüitat (el gos és el millor amic de l'home), - Manipular citacions (la vida és una fal·làcia "George Washington")

Organitzadors textuals

- Per marcar ordre (en primer lloc, després, per a començar,etc.) -Per a introduir l'opinió d'algú (segons l'opinió de, etc.) -Per a encertar un tema i subtema (pel que fa a, quant a, amb relació a, sobre, etc.) -Per insistir-hi (a més a més, així mateix, etc.) -Per a introduir una explicació o una reformulació (és a dir, en altres paraules, etc.) -Per a indicar aparença/realitat (a primera vista, en realitat, etc.) -Per a distingir (per un costat...,per l'altre, etc.) -Per a donar un exemple (com, com ara, etc.) -Per a corroborar una idea (efectivament, en efecte, etc.) -Per a concloure (doncs, en conclusió, per tant, en definitiva, etc.)

Funcions del llenguatge

emotiva (o expresiva) opina o manifesta sentiments, d'incitació (persuasiva, appel·lativa o conativa) influir sobre el receptor, estètica (o poètica) cridar l'atenció la forma del missatge, informativa (referencial o representativa) informar objectivament, de contacte (o fàtica) obrir, tancar o verificar si es manté obert el canal i metalingüística analitzar o aclarir aspectes del codi mateix.

Polisèmia

palabra con con dos o más significados del mismo significante Ejem:tiene un virus y no hay vacuna(virus ordenador y sida)}

Homonímia

palabras que son idénticas (sonido y escritura) pero significan diferente.

Hiperonímia

relació d'inclusió semàntica (mueble es la hiperonímia de silla, mesa, etc.)

Hiponímia

todo lo contrario a hiperonímia (bicicleta o coche son hipònims).

Propietats del text

1.- Adequació textual: un texto es adecuado si s'emmotlla a les característiques del context situacional i si utiliza el registro adecuado para cada ocasión. Coherència textual: un texto coherente tiene unidad de tema, eje del cual giran con lògica los diferentes subtemas. Cohesió textual: un texto tiene que seguir unas pautas para tener sentido: Mecanismes per al manteniment del referent; signes de puntuació i entonació; conectors textuals. La correcció: correcta escritura ortogràfica y gramaticalment. Ramon Llull: Cas únic en les literatures romàniques per tres raons: 1.- va ser el primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana 2.- va ser un creador de llenguatge 3.- escriptor prolífic i influent, escribía temes teològics, didàctics o morals. Aprendre àrab per a dur a terme millor la seva tasca evangelitzadora, va ser presoner i escribía en català perquè el seu missatge arribi a més persones. Tenia tres objectius CONVERTIR A LOS INFIELES, FUNDAR ESCUELAS Y MONASTERIOS i ESCRIBIR LIBROS. Tres obres seves: llibre d'Evast e Blaquerna, Fèlix o llibre de les meravelles i arbre de la ciència. Les cròniques: La corona de Aragó es va expandir en els S.XIII i S.XIV i van aparèixer les 4 grans cròniques: Jaume I: narra autobiogràficament records personals referents a les conquestes de València i Mallorca. Bernat Desclot: parla del regnat de Pere II el Gran- fill de Jaume I. Ramon Muntaner: parla des del naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne, és el més entusiasta i el menys imparcial dels 4. Pere el Cerimoniós: parla del seu propi regnat i de el del seu pare Alfons el Benigne, es centra més en les intrigues de la cort que no pas en un heroisme èpic.