Tipus de Teixits en els Organismes

Unicel·lulars (bacteris)

Organismes formats per una sola cèl·lula.

Pluricèl·lulars

Les cèl·lules estan especialitzades i diferenciades entre elles. Aquestes agrupacions de cèl·lules semblants que fan una mateixa funció reben el nom de TEIXIT. Estan formats per cèl·lules unides per la MEC (matriu extracel·lular).

4 tipus de teixit:

• 1) T. DE REVESTIMENT: Recobreix l'exterior del cos i els òrgans interns, fent de barrera entre el medi intern i l'extern.
• 2 tipus: TEIXIT EPITELIAL: Conjunt de cèl·lules disposades seguint una estructura molt ordenada i unides entre si. La quantitat de MEC és molt petita. Aquesta estructura permet que aquest teixit s'encarregui de donar protecció contra patògens i agressions, permet el pas de determinades substàncies (gasos, nutrients i substàncies de rebuig) o donar sensibilitat. Poden elaborar i secretar substàncies com: QUERATINA, MELANINA I MOC. No arriben als vasos sanguinis i sí a les terminacions nervioses.
• 3 variants: E. monoestratificat: 1 capa de cèl·lules aplanades, permet fàcilment el pas de substàncies (zones absorvents i/o secretores). E. pluriestrat: format per diverses capes de cèl·lules, les més gruixudes són les internes, aporta protecció als òrgans que envolta (pell i mucoses). E. pseudoestratificat: format per una única capa de cèl·lules però amb aspecte de pluriestrat, a causa de la seva disposició, realitza una funció intermèdia als òrgans que recobreix (òrgan de l'aparell respiratori).

TEIXIT GLANDULAR:

Teixit de revestiment de cèl·lules que secreten substàncies. Poden estar intercalades entre els epitelis (mucoses) o formar glàndules. Les glàndules són un conjunt de cèl·lules amb origen, funció i morfologia comunes, que creen substàncies útils per altres cèl·lules.

• 2 tipus: Glàndules exocrines, glàndules endocrines. Es poden classificar en funció de la morfologia i del producte excretat (suor, moc, proteïnes, hormones).

2) T. MUSCULAR:

Format per miòcits, cèl·lules especialitzades en la contracció. La contracció d'un grup de miòcits (fibres musculars) provoca el moviment d'una part del cos. Podem distinguir 3 variants:

• T. muscular estriat: Format per cèl·lules llargues amb bandes, parte dels músculs esquelètics. Es contrauen de forma voluntària, activades pel SNC.
• T. muscular llis: Format per cèl·lules fusiformes que no presenten estries. Forma parte de molts òrgans de l'organisme que es contrauen de forma involuntària, controlat pel SN autònom i per hormones.
• T. muscular cardíac: Format per cèl·lules con característiques de les 2 anteriors: amb estries però amb contracció involuntària. Només es troba a les parets i voltants del cor.

3) T. NERVIÓS:

Format per cèl·lules molt especialitzades. Podem distinguir dos tipus: neurones: cèl·lules que transmeten l'impuls nerviós. Parts: AXÓ, SOMA I DENDRITES. Unió entre diferents neurones per tal de comunicar-se rep el nom de sínapsis. Es poden classificar per la morfologia, SN o funció. Neuroglia: MACROGLIA i MICROGLIA. Fan funcions de suport, protecció i defensa de les neurones.

4) T. CONNECTIU:

Ventall de teixits amb la finalitat d'unir, envoltar, protegir, portar aliment i fins i tot defensar els anteriors.

• 5 tipus: T. conjuntiu: Format per poques cèl·lules i molta MEC i fibres, aquestes cèl·lules s'anomenen fibroblasts, macròfags. Fa funció de bastida entre teixits, tapant forats, protegir i donar consistència.
• T. adipós: Constituït per adipòcits, cèl·lules que emmagatzemen lípids en un gran vacúol. Es troba a l'epidermis, al peritoneu i envoltant ossos i músculs. Té la funció de fer de reserva energètica i d'aïllament tèrmic.
• T. cartilaginós: Constituït per condròcits. 3 tipus: T.C. HIALÍ (articulacions), T.C. FIBRÓS (menisc i tendó d'Aquil·les), T.C. ELÀSTIC (nas, orelles).
• T. ossi: Format fonamentalment per osteòcits, osteoblasts i osteoclasts, i amb una MEC mineralitzada que porta resistència.
• La sang: Tipus de teixit connectiu amb la MEC líquida, sense fibres i format principalment per eritròcits (glòbuls vermells) i leucòcits (glòbuls blancs).