Tipus de Saber: Ordinari, Vulgar, Mític i Màgic

Saber Ordinari o per Experiència

És un saber que s'expressa en creences populars, refranys i expressions ordinàries.

1. La influència de la lluna: com en el cas de les marees, en principi es deia que es produïen per la lluna, però no sabien el perquè; era part del saber ordinari. Newton va demostrar que era per l'atracció gravitatòria entre la massa lunar i la massa marina, llavors aquesta idea va passar a formar part del saber científic.
2. Influència de la lluna per sembrar, per remoure el fem.
3. Els remeis.

Saber Vulgar

És l'expressió del sentit comú, és a dir, de la manera de pensar de la gent gran d'una societat.

Característiques:

• És un saber que no està organitzat sistemàticament, inclús té algunes incoherències.
• És fruit de l'experiència de diverses generacions.
• Es basa en l'observació dels sentits.
• Descriu els fets, no els explica, és a dir, dona el què, no el perquè.
• A partir d'unes observacions es fa una generalització aventurada (no sempre es compleix).
• El llenguatge és ordinari, ambigu.
• Imatges i metàfores preses de la natura, especialment dels animals.
• Els refranys tenen rima per ser fàcilment recordats; són mostra de l'ensenyament del passat.
• Els refranys ensenyen allò que ha de saber un jove, per exemple, com avança el dia, com és el temps, qualitats ètiques (prudència, discreció, treball, desconfiança).

Saber Mític

Són mites secundaris que expliquen fenòmens concrets. També hi ha mites més amplis que constitueixen les cosmogonies (mites sobre l'Univers).

Concepte de saber mític: conjunt de narracions fabuloses que intenten explicar el perquè dels fenòmens naturals i donar ensenyances morals.

Característiques:

• Els mites no poden donar cap prova de les seves explicacions, perquè no són realistes sinó imaginatius.
• Es creen per la fe del poble en la tradició.
• En els mites les forces naturals són personificades i divinitzades.
• Com que les forces naturals són personificades, són imprevisibles; per tant, la natura no segueix lleis.
• Només hi ha una limitació, el destí; tot depèn de l'arbitri dels déus, excepte de les disposicions del destí, que és inamovible.
• Els primers científics grecs posen la idea de la immutabilitat del Destí en les lleis científiques, que ningú pot canviar i que no tenen cap excepció. També agafen les preguntes dels mites, perquè són preguntes totalment racionals: per què s'han format els deserts, per què hi ha l'eco. Així la ciència agafa les preguntes del mite i substitueix les seves respostes fantàstiques per unes racionals.

Preguntes i Respostes sobre el Pensament Mític

1. Per què no pot ser comprès el que s'esdevé a la natura segons el pensament mític?
   Perquè depenia bàsicament del capritx dels déus o d'altres forces incontrolables.
2. Com es respon als enigmes en el pensament mític?
   Per mitjà dels mites.
3. Què són els mites?
   Narracions venerades i sagrades que tenen com a protagonistes els déus, el comportament dels quals resulta atzarós i imprevisible.
4. Què fan els déus en els mites?
   Creen el món i les persones al seu gust, castiguen o premien com volen, provoquen desgràcies i catàstrofes.
5. Per què els mites són una manera indirecta de dominar el món?
   Perquè mitjançant els rituals i cerimònies, permeten als humans intervenir en el curs de la naturalesa i participar en l'acció divina.
6. Com influeixen els mites en la política?
   Serveixen de suport a determinades normes i pràctiques de conducta, de manera que qui creu en la seva veracitat també sap com orientar la seva vida i què en pot esperar.
7. Quina alternativa oferia la filosofia?
   L'alternativa d'un pensament racional, reflexiu i crític.
8. Què van creure els filòsofs del segle VI aC?
   Que els fets de la naturalesa es poden explicar, i també comprendre's amb la natural intel·ligència humana. També van creure que la inquietud o la temor que provoca el misteri de l'existència pot, si no solucionar-se definitivament, almenys suavitzar-se amb una orientació raonada dels problemes.
9. Què diu Epicur? Trobes que tranquil·litzen les seves idees?
   No hem de témer els déus, la mort ni el dolor. Sí, et fan veure les coses que et fan sentir malament d'una altra manera.
10. Quina diferència hi ha entre pensament racional i arcaic?
    El pensament racional sempre es manté obert a noves aportacions i millores. I el pensament arcaic sol ser aliè a la renovació.
11. Quina diferència hi ha entre ciència i mite segons Popper?
    Que la ciència es diferencia dels vells mites en el fet que està acompanyat d'una tradició de segon ordre: la de la discussió crítica del mite.

Saber Màgic

Definició: accions rituals que tenen per objectiu aconseguir allò que les persones volen amb l'ajuda de forces sobrenaturals que no tenen explicació empírica.

Tipus:

• Blanca: té la intenció de beneficiar les persones.
• Negra: té la intenció de perjudicar les persones.

Relació amb l'època històrica: hi ha més fe en la màgia en èpoques de crisi i conflictes perquè les persones busquen solució als seus problemes.

Relació amb la religió: segons Malinowski, la màgia té un paper central en les religions primitives on el xamàn és el mateix sacerdot, però en les religions majoristes com ara el cristianisme, es considera la màgia una superstició.

Elements:

1. Encanteri: paraules que es diuen que són d'un llenguatge arcaic i esotèric antic. Propi d'un grup tancat per donar secretisme i intriga, augmenta la suggestió.
2. Objectes materials:
   • Negra: cartes, representacions...
   • Blanca: boles, fotos, candeles...
3. Ritus o cerimònies que es practiquen en situacions anormals.
4. Persones que actuen: els que fan la màgia han de tenir un poder especial i els que la reben han de tenir fe i això fomenta la suggestió.