Tipus de relacions i malalties infeccioses: agents, transmissió i prevenció

Tipus de relacions dels microorganismes

Simbiosi: estat d’independència de dos o més organismes de diferents espècies, en una relació mútuament beneficiosa, sense causar dany a l’altre ser viu.

Saprofitisme: s’aprofiten de l’hoste utilitzant els seus recursos, però al seu entorn li proporcionen beneficis. Ex: intestí humà.

Comensalisme: obtenen un profit de la seva relació amb l’organisme sobre el qual viuen sense aportar cap benefici. Ex: Staphylococcus aureus.

Parasitisme: microorganisme paràsit que es beneficia de l’organisme sobre el qual viu, ocasionant-li un perjudici de major o menor intensitat com les malalties infeccioses. El microorganisme que les causa es denomina agent patogen. Ex: hepatitis B.

Oportunisme: només colonitzen l’organisme superior quan aquest es troba immunodeprimit o amb tractaments prolongats amb antibiòtics. Produeixen infeccions secundàries o oportunistes. Ex: SIDA, tuberculosi.

Agent etiològic o agent causal: organisme viu amb capacitat de reproducció que, a través del mecanisme de transmissió, és capaç d’entrar en contacte amb l’hoste susceptible i ocasionar-li una infecció.

Propietats dels agents etiològics

Contagiositat: capacitat de l’agent per propagar-se d’un hoste a un altre.

Infectivitat: capacitat per penetrar i multiplicar-se en els teixits.

Patogenicitat: capacitat per produir la malaltia.

Virulència = mort: representa el grau de gravetat, la capacitat de produir la mort, el nombre de morts / nombre de casos totals de la malaltia, per produir la mortalitat.

Immunogenicitat: capacitat de produir a l’hoste una resposta immune duradora i específica. Ex: varicel·la.

Formes acel·lulars

Virus: són partícules de petites dimensions, que només es veuen al microscopi electrònic. Són paràsits intracel·lulars estrictes, és a dir, necessiten associar-se a les formes cel·lulars per replicar el seu material genètic.

No tenen maquinària pròpia per a la síntesi de les seves proteïnes ni per a l’obtenció d’energia i la replicació del seu material genètic (microorganismes).

Prions: formes acel·lulars constituïdes per proteïnes. No contenen àcid nucleic i estan implicades en diverses malalties transmissibles que afecten el sistema nerviós central tant d’animals com d’humans.

Humans: produeixen encefalopaties espongiformes transmissibles: malaltia de Creutzfeldt-Jakob (ECJ) o malaltia de les vaques boges.

Formes cel·lulars

Bacteris: microorganismes cel·lulars procariotes. Es reprodueixen per una reproducció simple. Elements dels bacteris:

Part cel·lular exterior: rigidesa i protecció

Membrana citoplasmàtica: formada per proteïnes

Mesosoma: replegament de la membrana citoplasmàtica

Citoplasma

Ribosomes

Cromosoma: format per ADN

Plasmidis

Poden contenir gens que codifiquen factors de resistència a antibiòtics i protecció de toxines.

Inclusions citoplasmàtiques: substància present en el citoplasma en forma d’orgànuls que emmagatzemen substàncies energètiques.

Alguns presenten flagels i càpsula exterior.

Alguns bacteris són capaços de formar espores.

Fongs: poden ser unicel·lulars i pluricel·lulars, no formen teixits. Les seves cèl·lules formen un cos filamentós i molt ramificat. El seu organisme és heteròtrof i es poden reproduir tant per espores (asexual) o sexualment.

Protozous: són organismes unicel·lulars d’àmplia distribució geogràfica, especialment en llocs humits. Solen ser paràsits d’animals, plantes i de l’home.

Metazous: regne d’essers vius pluricel·lulars, heteròtrofs que estan formats per cèl·lules eucariotes i s’agrupen en: òrgans, sistemes i aparells.

Diversos tipus de protozous:

Mastigophora: locomoció per mitjà d’un o més flagels

Sarcodina: es mouen per mitjà de prolongacions citoplasmàtiques o pseudopodis

Ciliophora: es mouen per mitjà de cilis

Sporozoa: no tenen moviment de locomoció, són paràsits.

Artròpodes: insectes de recobriment, resistent amb potes articulades, amb capacitat d’infestar la superfície cutània com els polls o les puces.

Cadena epidemiològica = factors epidemiològics primaris

Cadena epidemiològica: baules que determinen la propagació d’una malaltia transmissible.

1a baula: reservori i font d’infecció:

Reservori: hàbitat o hoste natural del microorganisme patogen que es troben les condicions necessàries per a la supervivència.

Font d’infecció: hàbitat ocasional de l’agent infecciós.

Períodes epidemiològics:

De transmissibilitat: malaltia infecciosa, que pot o no presentar clínica (signes i símptomes). L’eliminació del microorganisme pot ser: temporal, permanent, contínua o intermitent.

De latència: temps que passa entre l’exposició i l’inici de la transmissibilitat i el subjecte no és infectiu.

D’incubació: temps que passa entre l’exposició (agent causal) i la presentació clínica. Pot ser de curta durada com les toxiinfeccions alimentàries o de llarga durada com el SIDA.

De manifestacions clíniques: és l’interval temporal en què l’hoste presenta clínica de la malaltia.

Portadors: persones que alberguen microorganismes, que no manifesten signes ni símptomes de la malaltia i que són de gran importància des del punt de vista epidemiològic i que poden entrar en contacte amb persones susceptibles.

Tipus de portadors:

Precoç o incubatori: persona que elimina microorganismes però encara no pateix la malaltia i està incubant-la.

Convalescent: elimina microorganismes que ja està clínicament curat. Si alberga gèrmens fins a 3 mesos és temporal (escarlatina) i si es prolonga més de 3 mesos és portador clínic (VIH).

Portador sa: elimina microorganismes, mai ha patit la malaltia, al no ser susceptible (diftèria, meningitis meningocòccica), i pot ser contínu o intermitent.

Asimptomàtic: aquells que no presenten signes ni símptomes de la malaltia però eliminen microorganismes patògens, portador precoç. És una persona que elimina microorganismes patògens abans que es desenvolupi la malaltia.

Malalt: persona que pateix la malaltia i elimina microorganismes.

Vies: cutànies, orofaríngies, respiratòries, fecals i ematiques.

Vies d’eliminació: a de tenir una via d’eliminació o porta de sortida de l’hoste. Normalment sol coincidir amb la via d’entrada i la via de sortida.

Classificació:

Digestiva: femtes i vòmits

Respiratòria: tos i parla

Urinària: orina

Cutano-mucoses: ferides

Ematics: compartir xeringues

2a baula: mecanisme de transmissió:

Mecanisme de transmissió: mitjans i vies que usa l’agent etiològic per arribar a l’hoste susceptible des de la font d’infecció.

Tipus de transmissió:

Directa:

A través de les mans: d’enorme importància a l’hospital. Poden estar contaminades amb diferents secrecions i productes com: femtes, orina i objectes bruts.

A través de l’aire: facilita la transmissió de malalties per via respiratòria com: grip, tuberculosi, rubèola i varicel·la. Per proximitat física entre la font d’infecció i l’hoste susceptible i són freqüents en malalties respiratòries.

Indirecta:

Aigua: grup de malalties hídriques. Solen ser estacionals i estan limitades a diferents àrees geogràfiques. Importància en l’ús d’aigua contaminada per la rentada de verdures que es mengen crues i l’ús i la preparació d’aliments i neteja d’estris de la cuina. Facilita la transmissió per via directa.

Aliments: són un vehicle de transmissió propagatiu i estan implicats: làctics, salsses, carns, vegetals.

Fòmits o objectes inanimats: vehiculitzen les formes esporulades i poden transmetre formes vegetatives que es requereix que entrin en la contaminació de l’objecte i la transmissió ocorri en poc temps.