Tipus de plans segons angulació

CÒMIC ALS EUA:

ÈPOCA:

Segona meitat del s. XIX:
(RES)

Finals del s. XIX:

- 1895 → The Yellow Kid, primer còmic. “Kid strip”. Comença a utilitzar els recursos del còmic que coneixem avui.

Inicis del segle XX:

- 1905 → Little Nemo, on es juga amb els recursos del còmic (trencament quarta paret, etc.)

- 1912 → The Katzenjammer Kids

- 1913 → Krazy Kat, el còmic que més tard els surrealistes van elogiar. Continua, tan aviat, l’experimentació del llenguatge.

- 1919 → Neix la revista on apareixerà Popeye

Anys 20:

- Apareixen els primer còmics realistes, influïts per l’estètica de la fotografia i del cinema. Es continua publicant sobretot en premsa.

- 1929 → Tarzan, de Hal Foster

Anys 30:

- 1930 → Betty Boop

- 1937 → Príncipe Valiente, de Hal Foster, culminació del còmic realista

- Neix el comic-book, amb l’editorial DC com a representant més important.

- Apareixen:

       - 1938 → Superman

       - 1939 → Batman

Anys 40:

- 1940 → Spirit

- 1941 → Capitan

- América: superherois relacionats amb l’esclat de la II Guerra Mundial. El comic-book s’estableix com el tipus de publicació més utilitzada en el còmic de superherois.

Anys 50:

- Els súperherois perden pes en la indústria del còmic als EUA.

- Proliferació del còmic de terror i monstres.

- Creació de la Comics Code Authority que censura els continguts “nocius” per als joves.

- Finals dels 50: gairebé desapareix el còmic de terror.

Anys 60:

- A causa de la Comics Code Authority, tornen els superherois (menys “perillosos” per a la moral d’EUA):

- 1960 → Flash, Linterna Verde, Aquaman

- 1961 → Los cuatro fantásticos

- 1962 → Hulk

- 1962 → Spiderman

- 1963 → Los Vengadores Reaparició del Capitán América

Anys 60:

- Comic underground --> Robert Crumb

Tipus de plans:

- Concepte de pla: Es parla de pla com a unitat de presa per referir-se al conjunt d'imatges que en el moment de la presa s'enregistren amb contnuïtat.

- Gran Pla General: Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.

- Pla General: Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.

- Pla de conjunt: Abraça un petit grup

de persones. Interessa l'acció. La persona queda encaixada dins un espai, però amb prou marge de moviment.

- Pla sencer. Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció.

- Pla americà o tres quarts: Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als westerns per oferir la cara i el revòlver de l'actor.

- Pla mitjà: Presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt. Interessa la reacció del personatge davant una realitat.

- Primer pla: Presenta el rostre sencer o com a molt amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic i dramàtic.

- Primeríssim pla: Mostra una part del rostre o del cos d'una persona. Potencia el valor dramàtic. Del pla.

- Pla de detall: Mostra un objecte o part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.

Angulació de càmera:

- L'angulació fa referència a la diferència entre el nivell de la presa de vista i el de l'objecte o subjecte que han de ser fotografiats o filmats. L'angle de visió és una variable que pot potenciar el valor expressiu de la presa.

- Angulació normal: L'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge. Acostuma a tenir un valor expressiu de normalitat.

- Angulació en picat: És l'angle format per la càmera que enregistra de dalt cap a baix. S'utilitza per fer més petit el subjecte, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es pot fer servir per presentar millor un paisatge o una multitud.

- Angulació en contrapicat: És l'angle de la càmera que enregistra de baix a dalt. Reforça el valor expressiu. El subjecte queda engrandit.

- Angle inclinat o aberrant: Correspon a un enregistrament amb la càmera inclinada lateralment. És un angle poc emprat i expressa inestabilitat, inquietud, inseguretat,...

- Pla nadir o supí: Es col·loca una càmera per sota del personatge.

- Pla Zenital: Picat portat al grau màxim. S'empra per descriure grans aglomeracions de persones.