Tipus de mercats i factors de producció

Tipus de mercats segons la competència

Competència perfecta

És aquella en què tots els béns i serveis s'intercanvien per diners al preu que fixa el mercat, com a conseqüència del lliure funcionament de l'oferta i la demanda. En aquest mercat, cap empresa té capacitat suficient per a influir en el preu.

Competència imperfecta

Són els més habituals. En aquest mercat, algunes empreses poden influir sobre el preu amb més o menys intensitat, de tal manera que a menys empreses, més capacitat per a influir sobre el preu.

Monopoli

És el cas extrem de la competència imperfecta i es caracteritza per l'absència de competència. Una única empresa produeix tot el bé o servei existent i, per això, té plena capacitat per a influir sobre el preu.

Oligopoli

En aquest tipus de mercat intervenen poques empreses, però amb les dimensions suficients per a influir sobre el preu si algú decideix variar l'oferta.

Competència monopolística

En aquest tipus de mercat hi ha moltes empreses que ofereixen productes similars que tenen la mateixa funció o utilitat. A diferència del mercat de competència perfecta, en aquest cas les empreses confereixen als productes una diferenciació específica que fidelitza la clientela. Per això, disposen d'un cert marge d'influència sobre el preu.

Mercats de factors de producció

Renda i recursos naturals

La renda representa el valor o el preu d'un factor de producció en un període de temps determinat.

Mercat de recursos naturals: La retribució que perceben els propietaris dels recursos naturals per utilitzar-los mesura la seva capacitat de donar fruit i es denomina lloguer (usdefruit) o renda de la terra.

Mercat del capital

L'interès és el valor dels serveis del capital o, més concretament, el preu dels diners.

• La demanda (prestataris): Està formada pels diferents agents econòmics que desitgen satisfer les seues necessitats de consum (família), inversió (empresa) o despesa pública (administració).
• L'oferta (prestamistes): Està constituïda per l'estalvi (família), els beneficis no distribuïts (empreses) i el superàvit (administració).
• Preu o interès d'equilibri (Ie): Són els tipus d'interès que hi ha al mercat. No s'estableixen els interessos lliurement, sinó que venen condicionats per la política monetària adoptada pel BCE.

Mercat del treball

Salari: És la remuneració del treball prestat per compte d'altra persona.

Demanda de treball: És la derivada dels llocs de treballs que ofereixen les empreses; depèn del nivell de salaris, el preu del bé o servei produït i la productivitat del treballador.

L'oferta de treball: És la que formulen les famílies, més concretament els treballadors. La quantitat de treball que ofereixen dependrà del nivell dels salaris i les característiques de la població.

Salari d'equilibri: El govern l'estableix per a salvaguardar el treballador, la part més feble de la relació laboral.

SMI: És el Salari Mínim Interprofessional que, amb independència de la professió, ha de cobrar qualsevol treballador a Espanya.