Tipus d'inflació i els seus efectes en l'economia

Tipus d'inflació

• Inflació moderada/reptant: Els preus pugen lentament, fent que el poder adquisitiu no es vegi gaire afectat. Es manté per sota del 10%.
• Inflació galopant: Ritme de creixement de preus molt més alt i accelerat. Taxes d'inflació superiors al 10% i poden arribar als 3 dígits. Els diners perden valor ràpidament, desestimulant l'estalvi.
• Hiperinflació: Supera el 1000%. Respon a èpoques de conflictes polítics o bèl·lics. Els diners deixen de tenir valor i és freqüent el bescanvi. L'economia està en una situació de fallida.
• Deflació: Taxes d'inflació negatives. L'índex general de preus decreix. Perquè es consideri, ha de ser durant un mínim de 2 mesos seguits. Apareix quan l'oferta de béns i serveis és superior de forma generalitzada a la demanda; en un intent de mantenir les vendes, els empresaris baixen els preus.
• Desinflació / Inflació descreixent: Pujada general de preus, però amb taxes cada vegada més baixes (ex: abans del crack del 29, la Gran Depressió o la bombolla immobiliària del Japó als anys 90).
• Estagflació: Al costat de la inflació hi ha el problema de l'estancament del creixement econòmic i l'augment de la desocupació. Es considera a partir dels 4-5 mesos.
• Inflació general: S'obté a partir de l'IPC.
• Inflació subjacent: S'obté a partir de l'IPC, però (a diferència de la general) no té en compte els productes energètics ni els aliments sense elaborar, ja que els seus preus pateixen grans fluctuacions per motius aliens al mercat, com conflictes o males collites.

Espiral deflacionista

El procés segueix aquest cicle: Baixen els preus (deflació) ⭢ Es redueix el benefici de les empreses ⭢ Es redueix la producció ⭢ Augmenta la desocupació ⭢ Es redueix el consum ⭢ Excés d'oferta de béns i serveis.

Efectes de la inflació

• Pèrdua de poder adquisitiu: Especialment en persones amb renda fixa, ja que els preus pugen més ràpid que els ingressos.
• Benefici als deutors: Perjudica els creditors, ja que el valor real del deute disminueix amb el temps.
• Perjudici als estalviadors: Els diners estalviats perden valor real.
• Augment dels tipus d’interès: Redueix el consum i la inversió, frenant el creixement econòmic i augmentant l'atur.
• Incertesa econòmica: Dificulta previsions i decisions de consum i inversió.
• Pèrdua de competitivitat internacional: Si la inflació és més alta que en altres països, baixen les exportacions i pugen les importacions.
• Augment dels salaris negociats: Pot incrementar els costos empresarials i provocar més inflació.
• Augment de la càrrega impositiva: Especialment en impostos com l’IVA, perquè depenen del preu dels productes.

Mesures davant l'estagflació

Quan hi ha estagflació, l’Estat aplica mesures per reduir la inflació i estimular l’economia alhora. Normalment, el Banc Central Europeu puja els tipus d’interès per frenar la inflació, mentre que el govern pot augmentar la despesa pública o reduir alguns impostos per impulsar el creixement i l’ocupació. També es poden aplicar reformes per millorar la productivitat.