Quin tipus d'estat van implantar el rei Felip V a Espanya?
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,8 MB
Un estat és un conjunt d'institucions que han estat creades per organitzar la vida i les activitats de les persones que viuen en un mateix territori.
·estan governades per les mateixes lleis // viuen sota el mateix poder·
--Un estat té tres elements:
El territori
Els estats tenen un territori sobre el qual governen. Aquest territori està delimitat per les fronteres. Si un estat vol aplicar el seu poder fora del seu territori, i per tant en el territori d'un altre estat sorgeixen conflictes o guerres.La població
Totes les persones que viuen en el territori d'un estat són governades pel mateix poder i per les mateixes lleis. Són els ciutadans que tenen drets i deures i per tots són, o haurien de ser, iguals. En un mateix estat poden viure persones de cultures i nacionalitats molt diverses i tots poden ser ciutadans iguals davant la llei.El poder:
El que caracteritza l'estat és el fet que té poder per poder governar sobre tot el seu territori i tots els seus ciutadans.Funcions del poder de l'Estat:
A- Fa les lleis. S'elaboren al parlament si el país és democràtic. Les lleis reglamenten les relacions entre els ciutadans.
B- S'encarrega que les lleis es compleixin
C- S'encarreguen de la seguretat interior i exterior ( a dins i foa de l'estat) amb la policia i l'exèrcit
D- S'encarrega de les relacions amb els altres països ( política exterior)
E- Recapta els impostos que vam veure en el tema passat
F- Dirigeix l'economia del país
G- Administra (paga) i organitza els serveis públics ( sanitat, educació, infraestructures i equipaments,...)
La democràcia:
El poder - la sobirania- la té el poble que escull els seus governants a través del vot, de les eleccions.
Un estat és un conjunt d'institucions que han estat creades per organitzar la vida i les activitats de les persones que viuen en un mateix territori.
·estan governades per les mateixes lleis // viuen sota el mateix poder·
--Un estat té tres elements:
El territori
Els estats tenen un territori sobre el qual governen. Aquest territori està delimitat per les fronteres. Si un estat vol aplicar el seu poder fora del seu territori, i per tant en el territori d'un altre estat sorgeixen conflictes o guerres.La població
Totes les persones que viuen en el territori d'un estat són governades pel mateix poder i per les mateixes lleis. Són els ciutadans que tenen drets i deures i per tots són, o haurien de ser, iguals. En un mateix estat poden viure persones de cultures i nacionalitats molt diverses i tots poden ser ciutadans iguals davant la llei.El poder:
El que caracteritza l'estat és el fet que té poder per poder governar sobre tot el seu territori i tots els seus ciutadans.Funcions del poder de l'Estat:
A- Fa les lleis. S'elaboren al parlament si el país és democràtic. Les lleis reglamenten les relacions entre els ciutadans.
B- S'encarrega que les lleis es compleixin
C- S'encarreguen de la seguretat interior i exterior ( a dins i foa de l'estat) amb la policia i l'exèrcit
D- S'encarrega de les relacions amb els altres països ( política exterior)
E- Recapta els impostos que vam veure en el tema passat
F- Dirigeix l'economia del país
G- Administra (paga) i organitza els serveis públics ( sanitat, educació, infraestructures i equipaments,...)
La democràcia:
El poder - la sobirania- la té el poble que escull els seus governants a través del vot, de les eleccions.
-
Les eleccions:
és el fet d'anar a votar per escollir els nostres representants que governeran l'Estat els següents 4, 5 o 6 anys, depenent del país. Per ser veritablament democràtiques les eleccions han de complir quatre requisits: -
Lliures
Tothom es pot presentar com a candidat. -
Plurals
S'han d'oferir diferents opcions als ciutadans, perquè puguin escollir el partit que els agradi més.- Sufragi universal:
hi poden participar tots els ciutadans i ciutadanes majors d'edat.-
Períòdiques
S'han de repetir cada cert temps per assegurar que cap partit polític estigui molt temps al poder si els ciutadans ja no el volen.- Els partits polítics:
Són grups de persones que s'organitzen per oferir una opció de govern i una ideologia política. En un país democràtic n'hi ha d'haver de diferents per tal que tots en poguem trobar algun que s'adigui a la nostra manera de pensar. Els partits fan pública la seva ideologia a través del programa electoral on també se'ns explica qui són els seus candidats.- La divisió de poders:
En un estat democràtic mai ningú pot tenir tot el poder i aquest està dividit en tres parts: - Poder legislatiu:
Fa les lleis. També controla el govern. Això ho fa el Parlament.
- Poder executiu:
És el govern que decideix quina política s'ha de seguir i què s'ha de fer per fer funcionar bé l'estat.
-
Poder judicial:És el que aplica les lleis i jutja i castiga si no s'acompleixen ( tribunals). Els tres poders es controlen mútuament i així ningú pot prendre les decisions que vulgui.
-
La Constitució:
les democràcies són estats de dret. Els que governen no poden fer el que vulguin. Per assegurar aquest fet els estats democràtics tenen una Constitució. Un conjunt de lleis fonamentals d'un país, fetes per votació, on s'estableix quin tipus de govern té aquell país, com s'estructura i els drets i deures dels ciutadans.-
Les eleccions:
és el fet d'anar a votar per escollir els nostres representants que governeran l'Estat els següents 4, 5 o 6 anys, depenent del país. Per ser veritablament democràtiques les eleccions han de complir quatre requisits: -
Lliures
Tothom es pot presentar com a candidat. -
Plurals
S'han d'oferir diferents opcions als ciutadans, perquè puguin escollir el partit que els agradi més.- Sufragi universal:
hi poden participar tots els ciutadans i ciutadanes majors d'edat.-
Períòdiques
S'han de repetir cada cert temps per assegurar que cap partit polític estigui molt temps al poder si els ciutadans ja no el volen.- Els partits polítics:
Són grups de persones que s'organitzen per oferir una opció de govern i una ideologia política. En un país democràtic n'hi ha d'haver de diferents per tal que tots en poguem trobar algun que s'adigui a la nostra manera de pensar. Els partits fan pública la seva ideologia a través del programa electoral on també se'ns explica qui són els seus candidats.- La divisió de poders:
En un estat democràtic mai ningú pot tenir tot el poder i aquest està dividit en tres parts: - Poder legislatiu:
Fa les lleis. També controla el govern. Això ho fa el Parlament.
- Poder executiu:
És el govern que decideix quina política s'ha de seguir i què s'ha de fer per fer funcionar bé l'estat.
-
Poder judicial:És el que aplica les lleis i jutja i castiga si no s'acompleixen ( tribunals). Els tres poders es controlen mútuament i així ningú pot prendre les decisions que vulgui.
-
La Constitució:
les democràcies són estats de dret. Els que governen no poden fer el que vulguin. Per assegurar aquest fet els estats democràtics tenen una Constitució. Un conjunt de lleis fonamentals d'un país, fetes per votació, on s'estableix quin tipus de govern té aquell país, com s'estructura i els drets i deures dels ciutadans.COMARCAS
COMARCAS
PROVINCIAS
PROVINCIAS
Estat centralista:
És un estat on totes les decisions de govern les pren l'estat central i els territoris o regions dins el país no decideixen res.
Estat decentralitzat:
cada territori o regió del país té uns òrgans de govern propis que prenen certes decisions, tot i que hi ha aspectes com el fer moneda o la defensa del país, que sempre recauen en el govern central.
Directe:
quan són els ciutadans directament els que governen i fan les lleis reunits en assamblea o a través d'un referèndum ( votar les decisions de govern)
Indirecte:
quan períòdicament votem per escollir els nostres representants al poder que governaran per nosaltres durant un període concret de temps.
Monarquia parlamentaria:
són estats democràtics que a la vegada tenen rei, però la sobirania la té el poble ( que escull el govern).
El rei ha de seguir fidelment la constitució.
República parlamentaria:
són estats democràtics sense rei. El cap d'Estat és el President de la República.
Estat liberal:
L'estat no intervé ni en l'economia ni en les relacions socials ( no hi ha seguretat social ni educació gratuita) Aquest tipus és més propi del Segle XIX.
Estat social:
l'estat considera que ha d'intervenir i regular alguns aspectes de l'economia i de la societat (lleis per protegir els treballadors o empresaris, controls de qualitat, sous mínims, pensions i ajudes
)
Els estats autoritaris
Els ciutadans no escullen els seur¡s representatns per governar sinó que una perosna o un grup agafen el poder i governen en funció dels seus interesos, sense demanar l'opinió dels ciutadants
MONARQUIA ABSOLUTISTA-
->un rei que té tot el poder (legislatiu, executiu i judicial). El rei escull el govern i normalment té el suport i la força de l'exèrcit que fan que es mantingui al poder, perquè al ser imposat per la força
DICTADURA -->
una persona o un grup de persones s'imposen com a governants per la força i tenen poder absolut, sense demanar l'opinió dels ciutadans. Sovint tenen també el recolzament de l'exèrcit que els ajuda a mantenir-se al poder.
Estat centralista:
És un estat on totes les decisions de govern les pren l'estat central i els territoris o regions dins el país no decideixen res.
Estat decentralitzat:
cada territori o regió del país té uns òrgans de govern propis que prenen certes decisions, tot i que hi ha aspectes com el fer moneda o la defensa del país, que sempre recauen en el govern central.
Directe:
quan són els ciutadans directament els que governen i fan les lleis reunits en assamblea o a través d'un referèndum ( votar les decisions de govern)
Indirecte:
quan períòdicament votem per escollir els nostres representants al poder que governaran per nosaltres durant un període concret de temps.
Monarquia parlamentaria:
són estats democràtics que a la vegada tenen rei, però la sobirania la té el poble ( que escull el govern).
El rei ha de seguir fidelment la constitució.
República parlamentaria:
són estats democràtics sense rei. El cap d'Estat és el President de la República.
Estat liberal:
L'estat no intervé ni en l'economia ni en les relacions socials ( no hi ha seguretat social ni educació gratuita) Aquest tipus és més propi del Segle XIX.
Estat social:
l'estat considera que ha d'intervenir i regular alguns aspectes de l'economia i de la societat (lleis per protegir els treballadors o empresaris, controls de qualitat, sous mínims, pensions i ajudes
)
Els estats autoritaris
Els ciutadans no escullen els seur¡s representatns per governar sinó que una perosna o un grup agafen el poder i governen en funció dels seus interesos, sense demanar l'opinió dels ciutadants
MONARQUIA ABSOLUTISTA-
->un rei que té tot el poder (legislatiu, executiu i judicial). El rei escull el govern i normalment té el suport i la força de l'exèrcit que fan que es mantingui al poder, perquè al ser imposat per la força
DICTADURA -->
una persona o un grup de persones s'imposen com a governants per la força i tenen poder absolut, sense demanar l'opinió dels ciutadans. Sovint tenen també el recolzament de l'exèrcit que els ajuda a mantenir-se al poder.
La Constitució Espanyola (1978) regula els aspectes més importants del sistema polític actual i és la norma suprema que tots els ciutadans i governants han d’obeir.
La Constitució defineix la nostra forma de govern com a monarquia parlamentària, la forma d’Estat com a Estat social i democràtic de dret, i l’estructura territorial com a Estat de les Autonomies
SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL
-LA CORONA:
• La Corona, en la persona del rei, representa l'Estat: és àrbitre i moderador de les institucions, però no pot legislar, governar ni jutjar.
• Funció del rei: aconsellar, impulsar i advertir a qui exerceix el poder.
• El càrrec de rei és vitalici i hereditari.
-DIVISIÓ DE PODERS
• La divisió de poders és un dels principis organitzatius de les democràcies parlamentàries.
• A Espanya la funció legislativa la té el Parlament; la funció executiva, el Govern; i la funció judicial, els jutges i els tribunals de justícia.
-
PARLAMENT
A Espanya el Parlament s’anomena Corts Generals. Està format per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.
Funcions fonamentals de les Corts:
• La legislativa, que consisteix en l’elaboració i aprovació de les lleis.
• La de control del Govern.
• El Govern i el seu President són elegits i vigilats pel Parlament.
-GOVERN
• El Govern espanyol està format pel President i els Ministres.
• És l’òrgan que aplica les lleis, dirigeix la política i fixa els objectius que cal assolir i decideix quines són les estratègies i mitjans per assolir-los. El • Govern pot dissoldre el Parlament.
• El Govern executa les estratègies a través dels Ministeris i d’altres òrgans de l’Administració.
La Constitució Espanyola (1978) regula els aspectes més importants del sistema polític actual i és la norma suprema que tots els ciutadans i governants han d’obeir.
La Constitució defineix la nostra forma de govern com a monarquia parlamentària, la forma d’Estat com a Estat social i democràtic de dret, i l’estructura territorial com a Estat de les Autonomies
SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL
-LA CORONA:
• La Corona, en la persona del rei, representa l'Estat: és àrbitre i moderador de les institucions, però no pot legislar, governar ni jutjar.
• Funció del rei: aconsellar, impulsar i advertir a qui exerceix el poder.
• El càrrec de rei és vitalici i hereditari.
-DIVISIÓ DE PODERS
• La divisió de poders és un dels principis organitzatius de les democràcies parlamentàries.
• A Espanya la funció legislativa la té el Parlament; la funció executiva, el Govern; i la funció judicial, els jutges i els tribunals de justícia.
-
PARLAMENT
A Espanya el Parlament s’anomena Corts Generals. Està format per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.
Funcions fonamentals de les Corts:
• La legislativa, que consisteix en l’elaboració i aprovació de les lleis.
• La de control del Govern.
• El Govern i el seu President són elegits i vigilats pel Parlament.
-GOVERN
• El Govern espanyol està format pel President i els Ministres.
• És l’òrgan que aplica les lleis, dirigeix la política i fixa els objectius que cal assolir i decideix quines són les estratègies i mitjans per assolir-los. El • Govern pot dissoldre el Parlament.
• El Govern executa les estratègies a través dels Ministeris i d’altres òrgans de l’Administració.
-JUTGES I TRIBUNALS DE JUSTÍCIA
L’aplicació de les lleis la duen a terme els jutges i els tribunals de justícia, que són independents dels altres poders de l’Estat.
-PARTICIPACIÓ POLÍTICA I PARTITS POLÍTICS
A l’Estat espanyol els ciutadans elegeixen, cada quatre anys, els membres del Congrés i del Senat, els membres dels parlaments autonòmics i els regidors dels respectius ajuntaments.
Els partits polítics són els canals a través dels quals els ciutadans solen participar en la vida política.
• La Constitució Espanyola de 1978 va reconèixer el dret de les nacionalitats i de les regions a constituir-se en comunitats autònomes, així com l'organització descentralitzada de l'Estat.
• A partir de 1978, es va establir l’Estat de les Autonomies = un Estat descentralitzat format per diferents comunitats autònomes.
• Entre 1979 i 1983, es van organitzar les 17 comunitats autònomes actuals (7 amb una província única).
• L'any 1995, Ceuta i Melilla es van constituir en ciutats autònomes
INSTITUCIONS D’AUTOGOVERN: LA GENERALITAT
L'Estatut defineix les institucions d'autogovern que té Catalunya, i els seus poders.
• La Generalitat està constituïda per tres institucions:
– El Parlament. És l’encarregat de legislar, d’aprovar els pressupostos i de controlar l’acció del Govern català.
– La Presidència. El President és el màxim representant de l’Estat espanyol a Catalunya, dirigeix la Generalitat i passa comptes de la seva activitat davant el Parlament català.
– El Consell Executiu. Forma el govern de la Generalitat de Catalunya. Té funcions executives i administratives.
• La Generalitat també la integren altres cossos, com el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges.
-JUTGES I TRIBUNALS DE JUSTÍCIA
L’aplicació de les lleis la duen a terme els jutges i els tribunals de justícia, que són independents dels altres poders de l’Estat.
-PARTICIPACIÓ POLÍTICA I PARTITS POLÍTICS
A l’Estat espanyol els ciutadans elegeixen, cada quatre anys, els membres del Congrés i del Senat, els membres dels parlaments autonòmics i els regidors dels respectius ajuntaments.
Els partits polítics són els canals a través dels quals els ciutadans solen participar en la vida política.
• La Constitució Espanyola de 1978 va reconèixer el dret de les nacionalitats i de les regions a constituir-se en comunitats autònomes, així com l'organització descentralitzada de l'Estat.
• A partir de 1978, es va establir l’Estat de les Autonomies = un Estat descentralitzat format per diferents comunitats autònomes.
• Entre 1979 i 1983, es van organitzar les 17 comunitats autònomes actuals (7 amb una província única).
• L'any 1995, Ceuta i Melilla es van constituir en ciutats autònomes
INSTITUCIONS D’AUTOGOVERN: LA GENERALITAT
L'Estatut defineix les institucions d'autogovern que té Catalunya, i els seus poders.
• La Generalitat està constituïda per tres institucions:
– El Parlament. És l’encarregat de legislar, d’aprovar els pressupostos i de controlar l’acció del Govern català.
– La Presidència. El President és el màxim representant de l’Estat espanyol a Catalunya, dirigeix la Generalitat i passa comptes de la seva activitat davant el Parlament català.
– El Consell Executiu. Forma el govern de la Generalitat de Catalunya. Té funcions executives i administratives.
• La Generalitat també la integren altres cossos, com el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de Greuges.
Segons la Constitució, Catalunya es divideix en quatre províncies, que són les unitats administratives que organitzen el territori espanyol i que estan constituïdes per l’agrupació de molts municipis.
El seu govern el formen les diputacions provincials.
– Segons l’Estatut d’Autonomia del 2006, Catalunya organitza el seu territori en municipis i comarques. També s'hi estableix la divisió en vegueries, però això encara no s'ha desenvolupat.
• El municipi és la unitat territorial bàsica de Catalunya.
• Catalunya està formada per 946 municipis, regits a través de l’Administració local o municipal.
• El govern municipal és responsabilitat de l’Ajuntament, i està format per l’alcalde i els regidors.
La comarca és una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis. Té una personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer les seves polítiques.
L’any 1995 el Parlament va aprovar un Pla territorial general, que divideix Catalunya en sis àmbits territorials: l’àmbit metropolità de Barcelona, les comarques gironines, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, l’àmbit de Ponent i les comarques centrals.
política → La política és el conjunt d'activitats que s'associen amb la presa de decisions en grup,
estat → Un Estat és una organització política constituïda per un conjunt d‟institucions burocràtiques estables, a través de les quals exerceix el monopoli de l‟ús de la força aplicada a una població dins d‟uns límits territorials establert
nació → Una nació s'ha definit de maneres diferents en diferents moments de la història i per diferents autors, sense que hi hagi un consens.
poble → Un poble és qualsevol pluralitat de persones considerades com un tot. Utilitzat en política i en dret, és un terme per referir-se al col·lectiu o comunitat d'un grup ètnic,
ètnia → és un conjunt de persones que pertanyen a una mateixa raça
institució → Una institució és un organisme establert o fundat per exercir una funció dinterès públic
Segons la Constitució, Catalunya es divideix en quatre províncies, que són les unitats administratives que organitzen el territori espanyol i que estan constituïdes per l’agrupació de molts municipis.
El seu govern el formen les diputacions provincials.
– Segons l’Estatut d’Autonomia del 2006, Catalunya organitza el seu territori en municipis i comarques. També s'hi estableix la divisió en vegueries, però això encara no s'ha desenvolupat.
• El municipi és la unitat territorial bàsica de Catalunya.
• Catalunya està formada per 946 municipis, regits a través de l’Administració local o municipal.
• El govern municipal és responsabilitat de l’Ajuntament, i està format per l’alcalde i els regidors.
La comarca és una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis. Té una personalitat jurídica pròpia i autonomia per fer les seves polítiques.
L’any 1995 el Parlament va aprovar un Pla territorial general, que divideix Catalunya en sis àmbits territorials: l’àmbit metropolità de Barcelona, les comarques gironines, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, l’àmbit de Ponent i les comarques centrals.
política → La política és el conjunt d'activitats que s'associen amb la presa de decisions en grup,
estat → Un Estat és una organització política constituïda per un conjunt d‟institucions burocràtiques estables, a través de les quals exerceix el monopoli de l‟ús de la força aplicada a una població dins d‟uns límits territorials establert
nació → Una nació s'ha definit de maneres diferents en diferents moments de la història i per diferents autors, sense que hi hagi un consens.
poble → Un poble és qualsevol pluralitat de persones considerades com un tot. Utilitzat en política i en dret, és un terme per referir-se al col·lectiu o comunitat d'un grup ètnic,
ètnia → és un conjunt de persones que pertanyen a una mateixa raça
institució → Una institució és un organisme establert o fundat per exercir una funció dinterès públic