Quin tipus d'Estat va implantar el rei Felip V a Espanya? Què va suposar per a Catalunya el Decret de Nova Planta?
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 22,92 KB
Després mort de Carles II l'1 de Novembre de 1700 va significar l'extinció de l1a dinastia dels Habsburg hispànics. Els candidats a ocupar el tron, pels seus vincles familiars, eren Felip d'Anjou, nét de Uuís XIV de França i de la princesa espanyola María Teresa d'Àustria, i l'anxiduc Carles d'Habsburg, fill de l'emperador d'Àustria. Al cap de pocs dies van regir-se atentament al testament del rei
Carles II, el qual designava com a successor el candidat Borbó, que finalment va ser proclamat rei l'any 1701, amb el nom de Felip V d'Anjou. El nomenament del nou monarca va provocar un conflicte greu per l'equilibri les diferents potències europees. L'accés al tron espanyol va enfortir el poder dels Borbó a Europa. Aleshores la Gran Bretanya, Holanda i Portugal, que anhelaven trobar compensacions en el control del comerç de les possessions espanyoles, van prometre a l'Imperi austríac el seu suport, en cas de victòria contra França. La successió al tron espanyol va derivar finalment en una guerra entre França i Espanya, per tant, va passar de ser un conflicte intern a ser un greu problema de política internacional. Més tard a l'interior d'Espanya, la qüestió successòria també va dividir els territoris peninsulars. Castella es va mostrar fidel amb l'excepció d'una part de la gran noblesa, que temia perdre poder i influència davant l'absolutisme borbònic. En canvi, el suport al candidat austríac hi va ser molt majoritari per part de la Corona d'Aragó en concret a València i a Catalunya. Posteriorment, l'enfrontament entre els dos candidats al tron va derivar en una Guerra Civil, que va durar gairebé una dècada. El Setembre del 1701 es va signar el Tractat de l'Haia, pel qual néixer la Gran Aliança, formada pel Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia i la majoria dels estats alemanys, dos anys més tard, es varen unir Portugal i el ducat de Savoia, arran aquesta aliança es va declarar la guerra a Lluís XIV I Felip V el maig del 1702. Els primers enfrontaments es van produir als territoris austríacs i la guerra es va allargar sense resultats clars. A Espanya, els exèrcits de Felip V van controlar, en un primer moment, la majoria del territori, amb l'excepció de les ofensives austríaques i dels atacs per mar de l'armada anglesa, que va ocupar Gibraltar (1704). L'any 1705 a Catalunya, els sectors partidaris del candidat austríac van signar l'anomenat Pacte de Gènova, donaven suport a Àustria, i la rebel-lió es va estendre per la Corona d'Aragó. El 1707 Àustria es va enfrontar a les tropes de Felip V a la batalla d'Almansa. El conflicte va acabar amb la victòria borbònica, i Felip V va recuperar Aragó, València i part de Catalunya. L'any 1711, un fet va canviar el curs dels esdeveniments, el 17 d'Abril va morir l'emperador d'Àustria, Josep I, i seguidament el tron va ser ocupat per l'arxiduc Carles, i amb la seva manxa a l'Imperi àustriac deixa a Espanya sense cap suport i fa marxar a totes les tropes. Les dues potències es trobaven en una situació de gran incertesa i perill per a l'equilibri europeu, va ser quan, els britànics i els holandesos van reconèixer Felip V com a monarca espanyol.Els tractats d'Utrecht i Rastatt al anys 1713-1714 van signar la Pau entre els paisos enfrontats, però, no obstant, a canvi de grans concessions importants a Àustria i a la Gran Bretanya. Després d'aquest fil de conflictes i enfrontaments es van desencadenar un seguit de consequències, que són les següents; Els tractats d'Utrecht l'any 1713 i de Rastatt al 1714 van permetre a Felip V salvar el tron, però va haver de cedir totes les possessions a Europa. Això va permetre per fi alliberar la monarquia de la càrrega militari financera, i va donar pas als Borbó per a concentrar les seves energies a millorar la situació d'Espanya i a ocupar-se dels territoris americans. En política exterior, les vinculacions familiars i la necessitat d'enfortir-se davant d'Anglaterra l'Imperi austríac conduir a la signatura entre els Borbó espanyols francesos, els quals, van anomenar, Pactes de Família. Catalunya va acollir a Felip V. El rei va convocar de manera immediata les Corts catalanes, on va expressar la seva voluntat d'acceptar l'ordenament constitucional català, probablement perquè a l'inici del seu regnat no podia adoptar una actitud d'enfrontament amb els integrants de la monarquia. Un bon nombre de catalans no va passar per alt que la presència d'un Borbó podia significar la implantació d'un sistema polític fortament centralitzador i uniformista com el que regia la Corona francesa, degut als abusos comesos anteriorment per les tropes franceses es va generar un gran sentiment antifrancès, També hi havia raons econòmiques que posaven els catalans contra els francesos. El nou virrei, Fernández de Velasco, va violar reiteradament les constitucions de Catalunya, ja que va fer rendir la plaça de Barcelona. L'any 1705 van signar el Pacte de Gènova, que significà l'entrada de Catalunya a la guerra al costat d'Àustria, i del 1705 al 1707, els exèrcits borbònics i austriacistes es van enfrontar a la Península. L'any 1713, es va signar el Tractat d'Utrecht, només dues places fortes continuaven en mans austriacistes: Cardona i Barcelona. Els catalans van quedar-se sols davant de Felip V, ja que des del 1712 les tropes britàniques, holandeses i portugueses havien abandonat Catalunya. Al cap de poc temps, les tropes austríaques també van abandonar Barcelona. El juliol del 1713, Felip V va demanar la rendició de la ciutat de Barcelona i les revoltes que a la resta de Catalunya es van intentar contra l'exèrcit borbònic van fracassar i van ser durament reprimides. El setge de Barcelona s'inicià el 23 de juliol de 1714 ,el qual, va tenir la durada gairebé de quinze mesos, els bombardeigs i els assalts van ser continuats. El dia 11 de Setembre, les tropes felipistes comandades pel duc de Berwick van iniciar l'ofensiva final, per tant, tot Catalunya quedava sotmesa per la força de les armes a l'autoritat de Felip V. Finalment, el 15 de Setembre de 1714 es va abolir la Coronela i es va iniciar el desarmament de la població civil. L'endemà es van dissoldre les institucions catalanes. El conjunt del país va quedar sota l'autoritat militar í en un règim d'ocupació.
1789- FRANÇA (Lluís XVI convoca els estats generals per demanar que tothom pagui impostos i salvar la hisenda esgotada de les despeses de tanta guerra. Alguns diputats es proclamen *assamblea nacional i es qualifiquen dotats per redactar una constitució per al regne.)= ESP (espantats:-tanquen fronteres.-persegueixen els il·lustrats.- prohibeixen parlar de França.-cremen llibres.- tanquen corts precipitadament, que estaven jurant l'hereu (persona dsignada a rebre una herència. 1791- FRANÇA (FASE MODERADA: s'accepta la constitució i es fan eleccions per sufragi censatari (dret a votar d'homes amb determinats requisits). El rei accepta la separació de poders que implica governar amb l'assamblea, però conspira demanant ajut als sobirans europeus. Àustria i Prússia envaeixen frança, i la revolució es radicalitza).=ESP (es planteja el dilema: a) seguir la política exterior tradicional però francesa? (és donar suport a un règim que qüestiona la monariquia absoluta). B) canviar de política i fer l'aliança amb Anglaterra? (donant suport a l'adversari natural, que qüestiona el monopoli americà). 1792- FRANÇA (FASE RADICAL: els jacobins volen que la revolució s'acceleri i arribi a tothom. Son radicals que proclamen la república i el sufragi universal (dret a votar tant dones com homes). Mobilitzen tots els ciutadans en la defensa de la "nació en perill": és la "lleva en massa". Diuen voler fer arribar l'alliberament revolucionari a tots els pobles del món.)= ESP ( el 21de Gener de 1793 els revolucionaris francesos executen Lluís XVI. Per solidaritat dinàstica, Espanya fa esclatar la guerra gran (1793-1795). La cominació del fanatisme, tecnologia i gran capacitat de reclutament fan invencible l'exèrcit revolucionari, que ja el 1792 havia vençut les potències absolutistes a la batalla de valmy (20 set. 1792 nord frança "victoria francessa") (vs prússia). 1795- FR (REACCIÓ MODERADA: la baixa noblesa i l'alta burgesia recuperen el control polític de la revolució. és la reacció conservadora davant els excessos de la revolució. Es vol tomar al sufragi censatari i a la moderació. Tensions entre conservadors (o moderats). Progressistes (o exaltats) i reaccionaris( partidaris de tornar enrere, a l'Àntic Règim). 1804- FR ( El general que havia salvat la república, NAPOLEÓ fa una espectacular carrera de victòries militars que encobreixen la seva ingerència en la polírica. De cònsol el 1799, arriba a plocamar-se emperador dels francesos (1804). El seu govern ofereix ordre social als conservadors, i consolidació de les reformes revolucionàries per als progressistes. Persegueix els reaccionaris.) = ESP 1795- 1804.(Carles IV aposta per Manuel Godoy com a ministre. Ni noble ni burgès, però si il·lustrat pragmàtic que firma amb frança la Pau DE BASILEA (1795). Consequències d'aquesta nova amistat:- la noblesa marginada del govern critica (conxorxes) " el despotisme ministerial" i conspira a favor del fill dels reis, l'infant Ferran (futur Ferran VII). Fa servir com argument l'amistat amb la revolució.- col·laboració amb Napoleó en invasió d'Anglaterra: TRAFALGAR (1805) -Bloqueig continental: Portugal no accepta prohibició de comerciar amb UK. Es pacta el seu repartiment al TRACTAT DE FONTAINEBLEAU (1807): les tropes napoleoniques travessaran la península camí de la invasió i repartiment de Portugal. 3FETS 1808: Quan els francesos travessen ESP pel tractat de fontaineblau, aquests ocupen cases i tenen un mal comportament. GODOY veu perill de que els espanyols es revelin contra ell i aparta els reis del "camino de los franceses". El príncep impedeix el refugi dels reis a Sevilla (on podrien escapar a amèrica) fent esclatar el MOTÍ D'ARANJUEZ(19/3/1808) Contra godoy: la gent envaeix la plaça del palau on estan situats els reis i godoy i aconsegueixen entrar. Godoy s'escapa i obliguen a Carles IV a donar-li la corona al seu fill, Ferran VII. Napoleó, quan s'entera de lo succeÏt, vol "mediar" entre pare i fill citant-los a les ABDICACIONS DE BAJONA, allà, Ferran VII demana perdó al seu pare i li torna la corona. Però, Napoleó convenç a Carles IV per que li doni la corona, i aquest accedeix. Napoleò, com que ja governa frança, li cedeix la corona al seu germà Josep I. Aquest fet no agrada als nobles espanyols, ja que la corona pertany a un il·lustrat francès i, després del pas dels francesos per Espanya, no volen que els hi governi un francés, a part de que és un il·lustrat. El 2 de maig de 1808 es produeix L'AIXECAMEMNT DE Madrid, un moviment que acaba amb derrota dels francesos motivar per les esglésies, que motivava a la gent criticant els francesos i la revolució, i per l'allotjament de les tropes franceses a ESP, que va provocar una crisis de subsistencia.
Crisi econòmica pels efectes de la guerra i la incapacitat de sotmetre les colònies rebel·lades Conxorxes liberals en societats secretes (La fontana de oro), lògies maçòniques, i cenacles ROMàntics. Pronunciaments liberals fracassats, a càrrec d'oficials liberals i ROMàntics. Restabliment de la inquisició, l'absolutisme.
Nova onada de pronunciaments liberals fracassats, com el de Torrijos (desembarcat a Algesires 1831) Els ulta-reialistes s'aixequen al camp català reclamant mesures més dures contra els liberals: és la revolta dels malcontents (1827). Problema successori: El 1830 neix la princesa Isabel I Ferran VII publica la Pragmàtica Sancíó que anul·la la llei Sàlica que impedia regnar les dones. El seu germà, Carles María Isidro de Borbó, es va negar a acceptar-la com a successora.
Carles II, el qual designava com a successor el candidat Borbó, que finalment va ser proclamat rei l'any 1701, amb el nom de Felip V d'Anjou. El nomenament del nou monarca va provocar un conflicte greu per l'equilibri les diferents potències europees. L'accés al tron espanyol va enfortir el poder dels Borbó a Europa. Aleshores la Gran Bretanya, Holanda i Portugal, que anhelaven trobar compensacions en el control del comerç de les possessions espanyoles, van prometre a l'Imperi austríac el seu suport, en cas de victòria contra França. La successió al tron espanyol va derivar finalment en una guerra entre França i Espanya, per tant, va passar de ser un conflicte intern a ser un greu problema de política internacional. Més tard a l'interior d'Espanya, la qüestió successòria també va dividir els territoris peninsulars. Castella es va mostrar fidel amb l'excepció d'una part de la gran noblesa, que temia perdre poder i influència davant l'absolutisme borbònic. En canvi, el suport al candidat austríac hi va ser molt majoritari per part de la Corona d'Aragó en concret a València i a Catalunya. Posteriorment, l'enfrontament entre els dos candidats al tron va derivar en una Guerra Civil, que va durar gairebé una dècada. El Setembre del 1701 es va signar el Tractat de l'Haia, pel qual néixer la Gran Aliança, formada pel Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia i la majoria dels estats alemanys, dos anys més tard, es varen unir Portugal i el ducat de Savoia, arran aquesta aliança es va declarar la guerra a Lluís XIV I Felip V el maig del 1702. Els primers enfrontaments es van produir als territoris austríacs i la guerra es va allargar sense resultats clars. A Espanya, els exèrcits de Felip V van controlar, en un primer moment, la majoria del territori, amb l'excepció de les ofensives austríaques i dels atacs per mar de l'armada anglesa, que va ocupar Gibraltar (1704). L'any 1705 a Catalunya, els sectors partidaris del candidat austríac van signar l'anomenat Pacte de Gènova, donaven suport a Àustria, i la rebel-lió es va estendre per la Corona d'Aragó. El 1707 Àustria es va enfrontar a les tropes de Felip V a la batalla d'Almansa. El conflicte va acabar amb la victòria borbònica, i Felip V va recuperar Aragó, València i part de Catalunya. L'any 1711, un fet va canviar el curs dels esdeveniments, el 17 d'Abril va morir l'emperador d'Àustria, Josep I, i seguidament el tron va ser ocupat per l'arxiduc Carles, i amb la seva manxa a l'Imperi àustriac deixa a Espanya sense cap suport i fa marxar a totes les tropes. Les dues potències es trobaven en una situació de gran incertesa i perill per a l'equilibri europeu, va ser quan, els britànics i els holandesos van reconèixer Felip V com a monarca espanyol.Els tractats d'Utrecht i Rastatt al anys 1713-1714 van signar la Pau entre els paisos enfrontats, però, no obstant, a canvi de grans concessions importants a Àustria i a la Gran Bretanya. Després d'aquest fil de conflictes i enfrontaments es van desencadenar un seguit de consequències, que són les següents; Els tractats d'Utrecht l'any 1713 i de Rastatt al 1714 van permetre a Felip V salvar el tron, però va haver de cedir totes les possessions a Europa. Això va permetre per fi alliberar la monarquia de la càrrega militari financera, i va donar pas als Borbó per a concentrar les seves energies a millorar la situació d'Espanya i a ocupar-se dels territoris americans. En política exterior, les vinculacions familiars i la necessitat d'enfortir-se davant d'Anglaterra l'Imperi austríac conduir a la signatura entre els Borbó espanyols francesos, els quals, van anomenar, Pactes de Família. Catalunya va acollir a Felip V. El rei va convocar de manera immediata les Corts catalanes, on va expressar la seva voluntat d'acceptar l'ordenament constitucional català, probablement perquè a l'inici del seu regnat no podia adoptar una actitud d'enfrontament amb els integrants de la monarquia. Un bon nombre de catalans no va passar per alt que la presència d'un Borbó podia significar la implantació d'un sistema polític fortament centralitzador i uniformista com el que regia la Corona francesa, degut als abusos comesos anteriorment per les tropes franceses es va generar un gran sentiment antifrancès, També hi havia raons econòmiques que posaven els catalans contra els francesos. El nou virrei, Fernández de Velasco, va violar reiteradament les constitucions de Catalunya, ja que va fer rendir la plaça de Barcelona. L'any 1705 van signar el Pacte de Gènova, que significà l'entrada de Catalunya a la guerra al costat d'Àustria, i del 1705 al 1707, els exèrcits borbònics i austriacistes es van enfrontar a la Península. L'any 1713, es va signar el Tractat d'Utrecht, només dues places fortes continuaven en mans austriacistes: Cardona i Barcelona. Els catalans van quedar-se sols davant de Felip V, ja que des del 1712 les tropes britàniques, holandeses i portugueses havien abandonat Catalunya. Al cap de poc temps, les tropes austríaques també van abandonar Barcelona. El juliol del 1713, Felip V va demanar la rendició de la ciutat de Barcelona i les revoltes que a la resta de Catalunya es van intentar contra l'exèrcit borbònic van fracassar i van ser durament reprimides. El setge de Barcelona s'inicià el 23 de juliol de 1714 ,el qual, va tenir la durada gairebé de quinze mesos, els bombardeigs i els assalts van ser continuats. El dia 11 de Setembre, les tropes felipistes comandades pel duc de Berwick van iniciar l'ofensiva final, per tant, tot Catalunya quedava sotmesa per la força de les armes a l'autoritat de Felip V. Finalment, el 15 de Setembre de 1714 es va abolir la Coronela i es va iniciar el desarmament de la població civil. L'endemà es van dissoldre les institucions catalanes. El conjunt del país va quedar sota l'autoritat militar í en un règim d'ocupació.
CARACTERÍSTIQUES DE L'Espanya DELS BORBONS A
Es un estat absolutista centralista i militaritzat. Decret de nova planta (1716 anul·la institucions i constitucions. Com es governava Catalunya? - Capità general =1 noble/militar nomenat pel rei- Reial Audíència judges castellans.B
Práctica una poltica econmica MERCANTILISTA teoría política que considera que la economía ha d'estar controlada pel rei. Mecanismes de control-guardacostes-"quinto real" (frontera internacional FRA-ESP) sistema de flotes- companyies de comerç privilegiades- esclaratge comerç triangular (EUR-USA- AFR) - economia de plantació. C
Economia condiciona les RRII relaciONS internacionals) La política exterior espanyola és: Anglofília (perquè R.Unit qüestiona el monopoli espanyol amb pirateria i contraban)i FRANCOFILA (perquè comparteixen enemic i dinastia). Signen acords bilaterals de defensa mútua (PACTES DE FAMÍLIA Ex Espanya ajuda a les 13 colònies a lluitar contra Anglaterra França.D
Una il·lustració dèbil i poc agosarada Característiques: 1. Debilitat condicionada per la censura (que practica el rei abans de la publicació) la inquisició (que persegueix qui desenvolupa idees contra ortodoxia católica). 2. Figures de relleu menys crítiques que a França. 3. Davant l’oposició, es refugien sota el patronatge reial (durant els regnats de Carles III Carles IV. Però això implica alguns problemes, com dependencia del favor del rei) 4. Reduïda a petits cenacles de la burgesia professional i la petita noblesa militar. ( De la protecció reial a la il·lustració sorgeixen a la cort dues faccions: "GOLILLAS(-ennoblits pel servei administratiu al rei COLEGIALES-reales colegios de nobles- (descendents de les velles famílies aristocràtiques partidaris d'una monarquia moderada per assessorament de l’alta noblesa formats als "Reales Colegios" les reformes amenacen als seus privilegis).L'impacte de la Revolució Francesa:
La influència de la Revolució Francesa a Espanya va afavorir la difusió de les idees liberals, però també va generar reaccions de refús a la cort i entre els privilegiats. El rei Carles IV va suprimir tota influència il·lustrada en el seu govern, va nomenar Manuel Godoy secretari d'Estat i va tancar la frontera per evitar el contagi. L'execució de Lluís XVI el 1793 va empènyer Carles IV a unir-se a la coalició militar europea contra França, desencadenant la Guerra Gran (1793-1795), que tingué a Catalunya un escenari principal. L'exèrcit espanyol entra pel Rosselló, fins a Perpinyà, però fou incapaç de plantar cara a la contraofensiva de les tropes franceses, que a mitjan 1794 penetraren fins a l'Urgell, la Cerdanya i l'Empordà. Per poder coordinar la defensa es va crear una Junta General del Principat, que organitza un exèrcit de voluntaris (Miquelets) que obliga els francesos a retrocedir. La incapacitat de detenir la invasió francesa va portar Espanya signar la Pau de Basilea (1795) amb França i es va sotmetre als interessos francesos. En aliança amb França, Espanya va intervenir en la guerra contra la Gran Bretanya (1794-1809) pel domini marítim. França i Espanya van ser derrotades a la batalla naval de Trafalgar (1805), que va comportar la pèrdua de quasi tota la flota espanyola. A més, la Hisenda es va veure privada dels recursos procedents de les colònies a causa de la interrupció del comerç atlàntic. Per fer front a la crisi, Godoy va recórrer a l'endeutament, a l'augment de les contribucions i a la desamortització de terres eclesiàstiques per poder aconseguir recursos per a la Hisenda. Eren unes mesures ineficaces que van provocar l'oposició de la noblesa i de l'Església i l'animadversió del príncep Ferran, contrari a la influència de Godoy sobre el seu pare. A més, el descontentament popular, que derivava dels impostos i dels drets senyorials, de la carestia i de les epidèmies, es va expressar amb revoltes i motins.1789- FRANÇA (Lluís XVI convoca els estats generals per demanar que tothom pagui impostos i salvar la hisenda esgotada de les despeses de tanta guerra. Alguns diputats es proclamen *assamblea nacional i es qualifiquen dotats per redactar una constitució per al regne.)= ESP (espantats:-tanquen fronteres.-persegueixen els il·lustrats.- prohibeixen parlar de França.-cremen llibres.- tanquen corts precipitadament, que estaven jurant l'hereu (persona dsignada a rebre una herència. 1791- FRANÇA (FASE MODERADA: s'accepta la constitució i es fan eleccions per sufragi censatari (dret a votar d'homes amb determinats requisits). El rei accepta la separació de poders que implica governar amb l'assamblea, però conspira demanant ajut als sobirans europeus. Àustria i Prússia envaeixen frança, i la revolució es radicalitza).=ESP (es planteja el dilema: a) seguir la política exterior tradicional però francesa? (és donar suport a un règim que qüestiona la monariquia absoluta). B) canviar de política i fer l'aliança amb Anglaterra? (donant suport a l'adversari natural, que qüestiona el monopoli americà). 1792- FRANÇA (FASE RADICAL: els jacobins volen que la revolució s'acceleri i arribi a tothom. Son radicals que proclamen la república i el sufragi universal (dret a votar tant dones com homes). Mobilitzen tots els ciutadans en la defensa de la "nació en perill": és la "lleva en massa". Diuen voler fer arribar l'alliberament revolucionari a tots els pobles del món.)= ESP ( el 21de Gener de 1793 els revolucionaris francesos executen Lluís XVI. Per solidaritat dinàstica, Espanya fa esclatar la guerra gran (1793-1795). La cominació del fanatisme, tecnologia i gran capacitat de reclutament fan invencible l'exèrcit revolucionari, que ja el 1792 havia vençut les potències absolutistes a la batalla de valmy (20 set. 1792 nord frança "victoria francessa") (vs prússia). 1795- FR (REACCIÓ MODERADA: la baixa noblesa i l'alta burgesia recuperen el control polític de la revolució. és la reacció conservadora davant els excessos de la revolució. Es vol tomar al sufragi censatari i a la moderació. Tensions entre conservadors (o moderats). Progressistes (o exaltats) i reaccionaris( partidaris de tornar enrere, a l'Àntic Règim). 1804- FR ( El general que havia salvat la república, NAPOLEÓ fa una espectacular carrera de victòries militars que encobreixen la seva ingerència en la polírica. De cònsol el 1799, arriba a plocamar-se emperador dels francesos (1804). El seu govern ofereix ordre social als conservadors, i consolidació de les reformes revolucionàries per als progressistes. Persegueix els reaccionaris.) = ESP 1795- 1804.(Carles IV aposta per Manuel Godoy com a ministre. Ni noble ni burgès, però si il·lustrat pragmàtic que firma amb frança la Pau DE BASILEA (1795). Consequències d'aquesta nova amistat:- la noblesa marginada del govern critica (conxorxes) " el despotisme ministerial" i conspira a favor del fill dels reis, l'infant Ferran (futur Ferran VII). Fa servir com argument l'amistat amb la revolució.- col·laboració amb Napoleó en invasió d'Anglaterra: TRAFALGAR (1805) -Bloqueig continental: Portugal no accepta prohibició de comerciar amb UK. Es pacta el seu repartiment al TRACTAT DE FONTAINEBLEAU (1807): les tropes napoleoniques travessaran la península camí de la invasió i repartiment de Portugal. 3FETS 1808: Quan els francesos travessen ESP pel tractat de fontaineblau, aquests ocupen cases i tenen un mal comportament. GODOY veu perill de que els espanyols es revelin contra ell i aparta els reis del "camino de los franceses". El príncep impedeix el refugi dels reis a Sevilla (on podrien escapar a amèrica) fent esclatar el MOTÍ D'ARANJUEZ(19/3/1808) Contra godoy: la gent envaeix la plaça del palau on estan situats els reis i godoy i aconsegueixen entrar. Godoy s'escapa i obliguen a Carles IV a donar-li la corona al seu fill, Ferran VII. Napoleó, quan s'entera de lo succeÏt, vol "mediar" entre pare i fill citant-los a les ABDICACIONS DE BAJONA, allà, Ferran VII demana perdó al seu pare i li torna la corona. Però, Napoleó convenç a Carles IV per que li doni la corona, i aquest accedeix. Napoleò, com que ja governa frança, li cedeix la corona al seu germà Josep I. Aquest fet no agrada als nobles espanyols, ja que la corona pertany a un il·lustrat francès i, després del pas dels francesos per Espanya, no volen que els hi governi un francés, a part de que és un il·lustrat. El 2 de maig de 1808 es produeix L'AIXECAMEMNT DE Madrid, un moviment que acaba amb derrota dels francesos motivar per les esglésies, que motivava a la gent criticant els francesos i la revolució, i per l'allotjament de les tropes franceses a ESP, que va provocar una crisis de subsistencia.
Guerra del Francès (1808-1814): ETAPES:
1808: RESISTÈNCIA POPULAR; apareixen guerrilles, juntes i patriotes. Tenen lloc la batalla de bruc i la batulla de ballén (primera derrota de napo. A Europa) 1808-1812: OFENSIVA FRANCESA: napoleó,després d'haver perdut, es presenta en persona a la batalla d'Ocaña (comandaments militars espanyols derrotats s'escampen, i això ajuda a la guerrilla). Tenen lloc els setges de Girona i Saragossa, 1810-1811: DECRETS DE CHAMARTÍN: Napoleó, després de la rendició de Madrid, firma uns decrets que diuen que esp. Tornarà a l'ANtic Règim, encara que només tindrà validesa durant el regnat de Josep I. 1812-1814: victòries angloespanyoles: el mariscal WELLINGNTON S'alia amb esp i lluita contra els francesos, guanyant la batalla d'Arapiles. CARACTERÍSTIQUES: A) CARÀCTER NACIONAL (sentiment nacional): la identitat espanyola necessita revoluciói romanticisme. La identitat nacional ferida :1- pel discurs de l'església: sermons diuen que els francesos eren dimonis. 2-la presència de l'exercit ocupador provoca crisis de subsistències. La identitat espanyola neix contra els francesos, guanyant la batalla d'arapiles.(x.Rev+romant=nació). Els madrilenys no s'alcen contra napo. Per sentiment nacional, sinó x altres motius: allotjament de les tropes napol. Va provo. Crisis de subs. En les comunitats agràries tradicionbals:- l'esglèsia critica des de púlpit els soldats com a símbols del dimoni. B) ÉS UNA GUERRA IRREGULAR: Quan napo. Derrota als espanyols a Ocaña(1809), els caps militars es dispersen i s'incorporen a grups locals per atacar als francesos fent servir la guerrilla (tècnica bèl·lica consistent a desgastar l'enemic mitjançant tres atacs: atac sorpresa, sabotatge i coneixement del terreny). Que el seu objectiu no era vèncer, sinó que desgastar a l'enemic. C) ÉS UNA Guerra Civil:- minoria pol. Fascinada per napo. Que veu en el canvi dinàstic l'opo de fer les reformes abans bloquejades.-perquè hi ha espanyols partidaris de napoleó dels francesos que creuen que la dinastia Bonaparte és una oportunitat de reformar Espanya (afrancessats mino. Pol. Il·l.). Els patriotes:(van contra napo per tornar a l'antic règim)lluiten contra napo. Pero estan dividits: uns volen el retorn a l'antic règim (reaccionaris) i altres volen el retorn dels borbons però amb noves idees. (liberals: contra napo. I volen constitució i borbons). D) TÉ UN CARÀCTER DE REVOLUCIÓ 1- pq el poble assumeix la marca de governants exercint la sobirania en noves institucions. 2-pq la junta central que les coordina, trenca l'absol. Convocant a les corts de Cadis. 3-pq aquestes corts fan una funció molt important: decrets de deconstrucció de l'àntic règim, és va reconèixer la llibertat d'industria de comerç i de premsa, aixi com l'igualtat de tots els espanyols davant lleis i els impostos.- publicant una constitució el 19-03-1818.LA PEPA
Entre els liberals, destacaven Agustín de Argüelles i el comte de Toreno, que, finalment van aconseguir la sobirania nacional, és a dir, que exercien el poder en representació dels ciutadans formaven la nació. També es va acordar, la divisió de poders (legislatiu, exccutiu i judicial) i van reconèixer Ferran VII com a rei d'Espanya. Les decisions van scr un crit contra l'absolutisme y la repressió, la qual, Catalunya había patit fa anys, per tant, després de tanta lluita, per fi van aconseguir fer veure, que tots els ciutadans són iguals davant la llei i que tenen els mateixos drets. La constitució, va significat també, la primera vegada que el proletariat constaba de drets, d'oportunitats i de veure la vida a través dels seus ulls i no darrere labsolutisme, símbol d'esperança i l'abolició de l'antic règim que tant va fer patir. La llibertat va ser molt difícil d'aconseguir, però, no obstant, molt fácil de perdre-la. Durant més de tres anys, es va fer la Constitució d'una nova Espanya contemporània, i les Corts van desenvolupar una activitat legislativa molt intensa aprovant un seguit de lleis i decrets, és a dir, es va iniciar un nou sistema liberal i es va posar fi a l'Antic Règim. Europa i a Amèrica van començar a valorar l'idea tamb. EL 19 de març de 1812 el text va ser promulgat. En un principi, definia els drets del ciutadà (dret de petició, d'educació i de propictat), les llibertats civils (llibertat de pensament, d'opinió i d'impremta), la igualtat jurídica i la igualtat fiscal repartint proporcionalment cls impostos. També garantia la seguretat individual amb la inviolabilitat del domicili, els drets penals i processals i l'abolició de la tortura. També, va establir el sufragi universal masculí per més grans anys. Monarquia limitada, basava la divisió de poders, i davant el poder que van obtenir les corts en els temes legislatius només constava del poder executiu, i no tots com l'absolutisme impartia. A més, la constitució partia de l'objectiu, d'eliminar l'Antic Règim i a ordenar I'Estat com un règim liberal. D'aqucsta mancra, es va abolir el règim senyorial, per tant tota la població va deixar d'estar sotmesa a la jurisdicció privada i va passar a dependre de l'autoritat pública i de la legislació de Les terres es van mantenir en mans del senyors, que van esdevenir propictaris, però, van perdre tot el poder judicial i administratiu. En el líberalisme econòmic es va impulsar la producció i cl comerç, I'Estat. Per crear un mercat nacional. Així, es va decretar la llibertat de comerç, d'indústria i de treball i es van eliminar els gremis i les duanes interiors Les circumstàncies de la guerta van dificultar posar en pràctica les reformes i la Constitució perquè van tenir l'oposició dels sectors absolutistes, que anhelaven que tornés Ferran VII per restablir la monarquia absoluta i la situació anterior al 1808.1814-20
Restauració absolutista. Napoleó autoritza el retorn a Espanya de Ferran VII en el tractat de Valençay. El rei és rebut amb entusiasme i els conservadors li envien el Manifiesto de los Persas. Decreta l'anul·lació de la constitució de 1812 i l'obra legislativa de les Corts de Cadis.Crisi econòmica pels efectes de la guerra i la incapacitat de sotmetre les colònies rebel·lades Conxorxes liberals en societats secretes (La fontana de oro), lògies maçòniques, i cenacles ROMàntics. Pronunciaments liberals fracassats, a càrrec d'oficials liberals i ROMàntics. Restabliment de la inquisició, l'absolutisme.
20-23
TRienni Liberal.Pronunciament del tinent coronel Rafael Riego a Cabezas de San Juan (Cádiz). Comandava un exèrcit que havia de partir capa a Amèrica per reprimir la revolta de les colònies. Per salvar la corona, Ferran VII va jurar la Constitució de 1812.Els problemes del Trienni
Divisió dels liberals en exaltats i doceañistas El rei intenta obstaculitzar l'acció de govern Partides de realistes, com la Regència d'Urgell Participació internacional: l'acord de les potències absolutistes en el congrés de Verona (1822) va permetre a França enviar un exèrcit -els "cent fills de Sant Lluís"- per restaurar l'absolutisme a Espanya.23-33
Dècada Omniosa.Gràcies a l'ajut francès, Ferran VII restableix de nou l'absolutisme i desencadena una terrible repressió contra qualsevol sospitós de liberal (com demostren els processos contra Riego o Mariana Pineda).Nova onada de pronunciaments liberals fracassats, com el de Torrijos (desembarcat a Algesires 1831) Els ulta-reialistes s'aixequen al camp català reclamant mesures més dures contra els liberals: és la revolta dels malcontents (1827). Problema successori: El 1830 neix la princesa Isabel I Ferran VII publica la Pragmàtica Sancíó que anul·la la llei Sàlica que impedia regnar les dones. El seu germà, Carles María Isidro de Borbó, es va negar a acceptar-la com a successora.