Quin tipus d'estat van implantar el rei Felip V a Espanya?

A Castella

• Corts: tasques consultives

• Consell Reial: tasques administratives i assessoraments dels reis

• Santa Hermandad: Manteniment de l’ordre públic

• Corregidor: representant dels reis municipals

A Aragó

• Corts: tasques consultives

• Consell d’Aragó: òrgan consultiu del rei

 Dels dos regnes: 

• Virrei: representant del rei a cada regne de la corona

• Reial Audíència: tribunals de justícia

Carles I: un canvi de dinastia

La mort de Ferran segon va suposar la fi de la dinastia Trastàmara i l'inici de la dinastia dels Habsburg. Carles es va convertir en el monarca més poderós d'Europa, gràcies a l'herència dels seus avis.

• Carles I del castell d'Aragó 1516

• Carles cinquè d'Alemanya 1519 

• Divideix els seus dominis entre el Seu fill Felip i el seu germà Ferran 1556

La política interior

Carles I reuneix les corones de Castella i Aragó en una mateixa persona que es con conservava les seves lleis i institucions. Carles I va supeditar els interessos de Castella els seus esforços per aconseguir la seva proclamació, emperador d'Alemanya. El 1520 succeeix l'aixecament de les comunitats, una revolta autoritària de la burgesia urbana, també a València i Mallorca la revolta de les germanies.

La Política exterior

Carles I volia crear un gran Imperi europeu catòlic això va provocar un senten menys bèl·lics amb: 

• La monarquia francesa, rival principal en la lluita que per l'hegemonia el continent.

• L'Imperi turc, Carles I va fer en els pengeu conquerint Tunísia el 1535, però va perdre les ofensives següents, l'amenaça turca va preveure la Mediterrània. 

• Els príncep alemanys protestants, enfrontament per defensar la seva idea d'un Imperi catòlic. 

L’herència de Carles I 

del seus avis materns, els Reis Catòlics, va heretar les corones de Castella i Aragó, amb totes les seves possessions a Amèrica i la Mediterrània

Dels seus avis paterns, l’emperador alemany Maximilià d'Àustria i María de Borgonya, va heretar els Països Baixos, el Franc Comtat, Luxemburg, Àustria i el dret al tron de l’Imperi germànic. Va afegir els territoris que va conquerir a la Mediterrània i al Milanesat. Carles I va repartir l’herència, al seu germà Ferran li va llegar Àustria i el títol d’emperador i al seu fill tota la resta

L’Imperi DE Felip II

Felip II va ser el successor del Seu pare Carles I el 1555-1598. El 1580 va incorporar al  territori que havia estat, Portugal i les seves colònies. 

La política exterior

Van haver diversos conflictes per mantenir l'hegemonia de l'Imperi defensar l'ortodòxia catòlica a Europa. 

• La rivalitat amb França: victòria Espanyola la batalla de Sant Quintí 1557 i i la Signatura de la Pau Cateau-Cambresis 1559.

•  La revolta protestant dels Països Baixos: qüestionava l'autoritat monàrquica i la unitat religiosa 1566-1581. 

• La lluita contra l'Imperi turc, seguien amenacen la Mediterrània occidental. Espanya, València i el papat van derrotar a l'armada turca a la batalla de Lepant 1571.

• L'enfrontament amb Anglaterra pel Seu suport el protestants europeus i pel control de les rutes de l'Atlàntic i la supremacia naval 1588. 

La política interior

Felip II va instaurar la cort a Madrid neixen 1561. Va intentar aïllar Espanya d’influències estrangeres prohibint la importació de llibres i impedint que fossin a estudiar a universitats altres països. Va ser el gran defensor de catolicisme. La inquisició va perseguir les desviacions de la doctrina catòlica. Es va produir la revolta morisca de les Alpujarras 1568, en defensa dels seus costums i pràctiques religioses. 

L'inici de la crisi econòmica

L'agricultura Espanyola era poc productiva. La ramaderia era potent, però la llana es destinava a l'exportació, la indústria estava molt poc desenvolupada. L’or i la plata d'Amèrica es gastaven a la compra de productes europeus, aquesta riquesa anava a parar a les mans de comerciants i banquers estrangers. El Segle XVI primers símptomes de la crisi econòmica. I explotació de les colònies americanes havia impulsat l'economia, però així enormes despeses de la monarquia, van provocar una augment dels impostos i la manda de crèdits a banquers estrangers. La Hisenda espanyola Espanyola va entrar en fallida

EL Renaixement A Espanya

El Renaixement és un art que implica la tornada a l'antiguitat clàssica. Que va sorgir durant el S.XVI.

L'arquitectura

Van conviure les noves tendències renaixentistes amb els estils mudèjar i gòtic. Es poden diferenciar tres subestils: 

• El plateresc: semblança de la decoració de les façanés amb el treball dels sergents i els orfebres. Consistien delicat relleus de tipus vegetal, capitells corintis, escuts i medallons. Primer terç del S.XVI

• El purista: Segon terç del S.XVI major preocupació pels elements especials, les estructures i les proporcions, i per la progressiva eliminació de la decoració. Estava més inspirat en models clàssics italians. 

•  L'herrerià: últim Terç del S.XVI. Destaca per la seva simplicitat i austeritat, Pràcticament sense elements decoratius, i pel seu caràcter monumental. 

Escultura i pintura

És caracteritza per l'assimilació de les formes italianes. La temàtica mitològica i profana van ser substituïdes per sentiments religiosos i esperituals. 

• L'escultura: destaquen imatges religioses treballar de sant festa policroma, i els sepulcres de pedra i marbre i també la retaules, se situen a l'altar.

• La pintura: destaquen les obres amb temàtica religiosa de Joan de Juanes i els retrats de Juan Pantoja de la Cruz. El humanisme representa amb la mitologia, la naturalesa i l'anatomia humana. Un exemple és el David que va lluitar contra Goliat, se li dóna un sentint mitològic. 

El Greco

Tenia un estil molt personal, la seva pintura destaca per les figures allargades, que sembla que és deformen, per la complexitat de les composicions i pel joc de llums i ombres. Els personatges pren una estranya espiritualitat