Tipus de Gas: Natural, Manufacturat, Propà i Butà

Gas Manufacturat

El gas manufacturat (gas ciutat) es produeix a partir de la manufactura de l'home. Es consumeix mitjançant canonades de diferents diàmetres des de la fàbrica de gas fins a les diferents barriades.

• Gas Crackejat: Es basa en la pirogenació o calor elevat. Neix a partir de mescles gasoses combustibles per descomposició, per la calor de determinats combustibles líquids o gasosos.
• Gas d'Hulla: S'introdueix massa de carbó d'hulla en un forn especial i se la sotmet a una temperatura elevada (1200ºC) en absència d'aire; es descompon. S'obtenen diversos compostos de naturalesa i estats físics variats. Així s'obté carbó de coc i, com a gas, el gas d'hulla.
• Oxidació Parcial del Fuel: L'oxidació d'hidrocarburs pesats com el fuel, cru de petroli, material asfàltic i residus de columna de buit es porta a terme mitjançant oxigen comercial, sense necessitat d'utilitzar catalitzador i en presència de vapor d'aigua, que actua com a moderador de la temperatura de reacció.

Gas Natural

El gas natural es va formar fa milions d'anys a partir de matèria orgànica que es va dipositar als oceans sota estrats de sorra. Tot plegat va crear una massa sòlida en la qual, mitjançant el procés de descomposició, es va formar el petroli i el gas natural.

Característiques:

• Metà: 87%
• Età: 8.5%
• Propà: 2.5%
• Butà: 0.9%
• Anhídrid Carbònic: 0.2%
• Nitrogen: 0.9%

Pot consumir-se tal com es troba. És molt net en realitzar-se la combustió; produeix una flama blava i crema sense desprendre cendres ni fums. El resultat de la seva combustió és l'anhídrid carbònic i vapor d'aigua. No és tòxic, però una combustió defectuosa per una barreja inadequada d'aire pot produir fums i monòxid de carboni.

Transport del Gas Natural

Sense els progressos realitzats en el camp del transport de gas natural a llargues distàncies, ja sigui per gasoductes o en bucs metaners, la utilització d'aquesta energia no hauria estat possible.

El gas extret ha de ser filtrat per eliminar partícules sòlides, assecat primer amb trietilenglicol i refredant-lo per eliminar propans, butans i hidrocarburs superiors.

• Gasoductes: Sistema clàssic de transport a grans distàncies. S'efectua a altes pressions (36 i 70 atm) i a temperatura ambient. Els diàmetres oscil·len entre 20 i 100 cm, podent arribar fins a 2,5 m. Són d'acer i el gruix varia segons el diàmetre i la pressió. Les soldadures estan sotmeses a un rigorós control.
• Bucs Metaners: Apareixen amb la necessitat de transportar gas allà on no hi arriben els gasoductes. Es fan 600 compressions i refredaments a -162ºC per transportar més quantitat i reduir-ne el volum.
• Camions Cisterna: Aquests vehicles estan dissenyats per portar gas liquat a pressió atmosfèrica i a -162ºC a petites poblacions sense gasoductes o planta receptora. En aquest cas, la regasificació es realitza en plantes satèl·lit que tenen la mateixa funció que les plantes receptores.

Propà i Butà

S'obtenen a partir dels gasos liquats del petroli (quan es crea la gasolina) o quan s'eliminen els hidrocarburs condensables del gas natural.

Característiques:

• Es transporten, transvasen i manipulen en estat líquid.
• Per a les vaporitzacions, és necessària una aportació de calor.
• És un gas més pesat que l'aire i no tendeix a desplaçar-se, queda estancat a terra. Està prohibit col·locar bombones en locals sota el nivell del terra.

Propietats:

• No són productes purs, sinó mescles de metà i propà amb altres hidrocarburs.
• En condicions normals, són un gas.
• Són fàcilment transportables.
• El butà s'utilitza per a ús domèstic.

Odorització: En estat pur són inodors; s'hi afegeixen mercaptans o derivats tiofènics.

Densitat: Liquats, són més lleugers que l'aigua; en estat gasós, són més pesats que l'aire.

Corrosió: No és corrosiu per a l'acer, el coure ni el cautxú sintètic. Liquat, és un bon dissolvent.

Inflamabilitat: Juntament amb l'aire, formen mescles inflamables en les proporcions següents:

• Propà: 2.2% - 9.5%
• Butà: 1.9% - 8.5%

Toxicitat: Tenen una lleugera acció anestèsica. En concentracions inferiors al 22%, no produeixen trastorns en un temps d'1,5 hores. L'asfíxia succeeix quan hi ha falta d'oxigen. Un 4% de monòxid de carboni produeix la mort en un termini curt.