Tipus de forÇa aplicat a l´educació física

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,48 KB

Curiositats:
- El cervell no guarda imatges en moviment, sinó només coses fixes. Per exemple si veus
una acció que ha passat, per tant hi ha un argument, el nostre cervell reconverteix i
segurament ens explicarà una cosa diferent i amb una versió diferent.
- Els ulls veuen/perceben llum i és en el cervell on es construeixen les imatges.
- El cervell és ‘tonto’, perquè per exemple si et tallen un braç, el cervell segueix enviant
ordres per moure el braç.

Comunicació no verbal:
És aquella percebuda a través dels sentits que no té estructura
sintàctica verbal. Inclou tot tipus de conducta humana, ja sigui conscient o inconscient, la qual
pugui interpretar-se com portadora de informació.
Kinesia: s’ocupa de la comunicació no verbal expressada a través dels moviments del cos.
1. Postura corporal: posició, orientació i moviment
2. Els gestos:
a. Gestos emblemàtics: els fas amb intensió (volent)
b. Gestos il·lustrats: sense donar-nos compte, son els que ens ajuden a reforçar
la comunicació verbal (per exemple: si dius hi havia una muntanya molt gran i
obres els braços).
c. Gestos emotius: persona amb els braços cap a baix (significa que està cansada)
d. Gestos reguladors de la interacció: amb la forma de donar la ma (com dones la
ma et fa mostrar sinceritat i confiança), ja estàs donant informació de com ets.
e. Gestos d’adaptació: són els tics que ens surten a una presentació (les mans, o
agafar un boli...). Aquests signifiquen que t’has après la presentació de
memòria.

3. Expressió facial: forma per expressar emocions i estats d’ànim
4. La mirada: no de vegades que mous les pestanyes, dilatació de les pupil·les, contacte
ocular
5. El somriure: expressar felicitat, alegria i simpatia, relaxar tensions

Gestió i desenvolupament de les persones i equips Jordi Comas Massaguer

9

Proxèmica: estudi de l’ús i percepció de l’espai social i personal
1. Proximitat física: zona íntima (15-45cm), personal (1m), social (1,5-3,5m), pública
(+3,5m).
Paralingüística: intensitat i volum de la veu, velocitat d’emetre un missatge, entonació,
fluïdesa
Tests psicotècnics: procediment científic de diagnòstic, d’un reactiu que aplicat a un subjecte,
indica el grau d’instrucció, aptitud o manera de ser.
1. Test de personalitat: es veuen els trets més visibles de la persona.
a. Test ‘de llapis i paper’: ens donen una pregunta i una resposta. Són fàcils de
corregir i econòmics, però són fàcilment distorsionables (per voler quedar bé
donen respostes sempre certes).
b. Test ‘de projectius’: treuen informació del teu inconscient i sinó coneixes molt
bé el test, és difícil de passar-lo. Difícil de passar i difícil de corregir.

2. Habilitat o capacitats: tenen com a objectiu, avaluar el grau de nocions i habilitats
adquirides per el candidat a través de l’estudi o la pràctica

Entradas relacionadas: