Tipus de drogues, addiccions i reducció de danys

Tipus de drogues i el seu funcionament

• Depressores: alteren el funcionament del Sistema Nerviós Central (SNC). Provoquen menys dolor, més son i menys reflexos.
• Estimulants del SNC: acceleren el funcionament del cervell.
• Psicodèliques: distorsionen la percepció (al·lucinògens).

El paper del TIS en l'àmbit de les drogues

Com a Tècnic en Integració Social (TIS), cal:

• Conèixer la substància: com actua, els seus efectes, el grau de tolerància i la dependència que genera.
• Saber on cercar fonts d'informació: per aprofundir en els coneixements sobre les drogues.
• Conèixer programes i serveis: recursos de drogodependència i programes de prevenció.
• Estudiar la incidència i repercussió social: analitzar el consum de cada substància.

Centres de Reducció de Danys

Aquests centres s'enfoquen en persones en risc d'exclusió social (sense llar, que no poden consumir a casa):

• Calor i Cafè: espai on no es consumeix, ideal per "passar el col·locó". Si l'usuari hi assisteix sovint, es realitza un pla de treball amb l'objectiu de conscienciar.
• Unitats Mòbils: servei en ambulància on es recull material brut i es lliura material net.
• Treball de carrer: observació de la zona, informació sobre recursos i registre de dades.
• Espai de Venipunció Assistida: prevenció del consum, cura de ferides, consum supervisat a l'interior i elaboració d'un pla de treball.

Socioaddiccions i conductes addictives

En les socioaddiccions no hi ha consum de substàncies; l'entorn ha d'ajudar a conscienciar l'individu.

• Ludopatia: zero control sobre el joc.
• Addicció al treball: dedicació i compromís excessiu a la feina.
• Addicció al sexe: obsessió pel sexe.
• Addicció a l'esport: preocupació obsessiva pel físic.
• Addicció a la tecnologia: necessitat d'estar connectat contínuament.
• Addicció afectiva.

Definició i característiques de l'addicció

L'addicció es defineix com qualsevol comportament o conducta compulsiva.

Característiques principals:

• Zona de confort: el consum esdevé el refugi.
• No plaent: l'objectiu és eliminar el dolor emocional i físic.
• Continuïtat: segueix un patró establert.
• Priorització: es prioritza la droga per evitar situacions o desconnectar.

Procés de deshabilitació i necessitats

La deshabilitació pot ser un procés psicoterapèutic o farmacològic, cercant la reintegració segons el grau d'addicció.

Fases per atendre les necessitats:

• Necessitat d'orientació: tractaments i recursos disponibles.
• Necessitat de desintoxicació: reduir o eliminar la dependència física (àmbit mèdic).
• Necessitat de deshabilitació: treball a nivell emocional, d'Habilitats Socials (HHSS) i psicoteràpia.
• Necessitat de rehabilitació: recuperar mesures per a la reintegració social.

Classificació detallada de substàncies

• Bolets al·lucinògens: provoquen riure, alteració de la percepció i modificació de l'estat de consciència.
• Drogues depressores: heroïna, alcohol, morfina, metadona, ansiolítics, hipnòtics i tranquil·litzants.
• Drogues estimulants del SNC:
  • Estimulants majors: amfetamines i cocaïna.
  • Estimulants menors: nicotina, cafeïna i teïna.
• Drogues psicodèliques (al·lucinògens): LSD, fongs i derivats del cànnabis.