Tipus d'Aprenentatge: Conductual, Social i Cognitiu

L’aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats a través de l’experiència i que pot incloure l’estudi, la instrucció, l’observació o la pràctica. L’estat fisiològic de l’organisme és una font de canvis temporals en la conducta que no es considera aprenentatge (la fam i la set indueixen respostes que no s’observen en altres moments, i els canvis climàtics poden provocar alteracions en el nostre estat d’ànim).

Models d'Aprenentatge

• Model constructivista (psicologia cognitiva): M (mediador acompanyant) → A (constructor del coneixement [membre actiu del procés]).
• Model autoritari: M (veritat absoluta) → A (obeeix [passiu]).

Condicionament Clàssic

L’aprenentatge és un procés bàsic en l’ésser humà i en els animals. La teoria de l’aprenentatge explica la conducta com un fenomen d’adquisició que segueix unes lleis. El condicionament clàssic es produeix per un aprenentatge de les relacions entre estímuls (ex: aproximar-se a senyals de menjar, reaccions de por o l’aversió a certs sabors).

Experiments de Pavlov

Els experiments de Pavlov sobre el condicionament clàssic es basen en l'associació d'estímuls (com l'exemple del gos i la salivació).

Factors que Influeixen en el Condicionament Clàssic

• Novetat: els estímuls nous provoquen reaccions més intenses que aquells que ens són familiars.
• Intensitat: com més intens sigui un estímul, més ràpid es produeix l’associació EC-EI i el condicionament serà més gran.

Discriminació i Generalització dels Estímuls

• Discriminació: diferenciar un estímul de l’altre. És la distinció entre estímuls i es desenvolupa si les respostes ocorren en presència d’un estímul i no ocorren en presència d’un altre.
• Generalització: procés contrari a la discriminació, on es confonen els estímuls.

Extinció de la Conducta

L’extinció es produeix si l’EC apareix sense l’EI, és a dir, quan es trenca l’associació que hi havia entre ambdós (Ex: si a un gos se l’ha condicionat per a salivar com a resposta al so d’una campana, i aquest es presenta diverses vegades sense el menjar, les respostes davant aquest so aniran desapareixent).

Condicionament Operant (o Instrumental)

Aprenem en conseqüència dels resultats que obtenim (ex: estudiar més dóna bones notes). El condicionament instrumental és el comportament voluntari. Una conducta instrumental és aquella que ens serveix per a assolir determinades conseqüències. (Ex: per a prevenir el mal a un bebè que fica els dits a l’endoll i rep una petita descàrrega, no tornarà a fer-ho).

Elements del Condicionament Instrumental

El condicionament instrumental és l’aprenentatge en què una resposta voluntària es reforça o debilita, segons les seves conseqüències siguin positives o negatives. Condicionament operant (Ex: netegem la nostra habitació per a rebre l’elogi dels nostres pares).

Un reforç és qualsevol estímul que augmenta la probabilitat d’una conducta:

• Reforços primaris o naturals: necessitats bàsiques (menjar, aigua o activitat sexual).
• Reforços secundaris o artificials: són estímuls reforçats que es deuen a la seva associació amb els reforços primaris (diners, notes escolars...).

Procediments de Condicionament

• Reforç positiu (clàssic): és un objecte, esdeveniment o conducta que incrementa la freqüència de la resposta (Ex: menjar, diners). És el mecanisme més efectiu per a fer que tant els animals com els humans aprenguin. L’efectivitat depèn d’aquestes variables:
  • Com més gran és la quantitat de recompensa, més gran és l’esforç dut a terme.
  • Entre el reforç i la conducta reforçada hi ha d’haver una proximitat temporal.
  • Si es demora el lliurament del reforç, es redueix l’execució de la conducta.
  • El nivell de motivació és fonamental en l’aprenentatge.
• Reforç negatiu: és quan s’evita un estímul desagradable.
• Condicionament d’escapament: en aquesta situació l’estímul aversiu es presenta contínuament, però es pot interrompre si es dóna la resposta instrumental. (Ex: podem escapar d’un programa avorrit de la TV, tancant-la).
• Condicionament d’evitació: l’estímul aversiu es programa per a ser presentat en el futur i la resposta ho impedeix. (Ex: molts estudiants treballen per a evitar una mala nota en el futur).
• Càstig: és el preu que es paga per una conducta no desitjada i serveix d’amenaça per a aconseguir l’adhesió a certes normes. Factors que influeixen:
  • Intensitat: com més intens sigui el càstig, més gran és la supressió de la conducta.
  • El càstig s'ha d'aplicar immediatament després d’ocórrer la conducta que es vol suprimir.
  • La constància fa que tingui més efecte la sanció.
• Entrenament per omissió: és un tipus de càstig. Ens treuen una cosa que a nosaltres ens agrada molt.

Programes de Reforçament

Els programes de reforçament són patrons o regles que indiquen el moment i la forma en què l’aparició d’una resposta anirà seguida d’un reforçador.

• Reforçament continu: a cada resposta, es dóna un premi.
• Reforçament intermitent: de tant en tant.

Aprenentatge Social

L’aprenentatge observacional (per imitació) succeeix quan el subjecte observa la conducta d’un model, encara que es pot aprendre una conducta sense necessitat que es dugui a terme. Aquest aprenentatge consta dels processos següents:

• Adquisició: el subjecte observa un model i reconeix els trets característics de la seva conducta.
• Retenció: les conductes del model s’emmagatzemen en la memòria de l’observador.
• Execució: si el subjecte considera que la conducta del model és apropiada i té conseqüències positives per a ell, reprodueix la conducta.
• Conseqüències: imitant el model, l’individu pot ser reforçat per l’aprovació d’altres persones.

Aprenentatge Cognitiu

El condicionament clàssic implica l’aprenentatge d’una relació entre dos estímuls, mentre que el condicionament operant implica l’aprenentatge d’una relació entre un estímul i una conducta de l’organisme. Els partidaris de la psicologia cognitiva reconeixen que aprenem de l’experiència, però és el subjecte qui construeix el coneixement del món extern. En funció de la seva pròpia organització cognitiva interna, el subjecte interpreta la realitat, i hi projecta els significats que va construint.

Formes d'Aprenentatge segons Ausubel

Ausubel distingeix quatre formes d’aprendre a l’aula:

1. Aprenentatge receptiu: l’estudiant rep els continguts de forma definitiva; només necessita comprendre’ls per a poder reproduir-los, però no fa cap descobriment. És el més freqüent en l’àmbit escolar.
2. Aprenentatge per descobriment: l’estudiant no rep els continguts de forma passiva, sinó que descobreix els conceptes i les seves relacions i els reordena per a adaptar-los al seu esquema cognitiu previ.
3. Aprenentatge repetitiu: és quan l’alumne memoritza continguts sense entendre’ls ni relacionar-los amb els seus coneixements previs.
4. Aprenentatge significatiu: quan l’alumne, a partir del que ja sap, i gràcies al que li han dit, reorganitza els coneixements i els transfereix a noves situacions (aprendre, entendre i que es quedi al cap).

Taxonomia de l'Aprenentatge

La taxonomia de l'aprenentatge és la classificació de l'aprenentatge, que es divideix en quatre tipus:

Aprenentatges Conductuals

1. Conducta: adquirir respostes eficients per a modificar les condicions ambientals, provocar les que siguin satisfactòries i evitar les desagradables (els conductors d’automòbils aprenen a omplir els tancs per a evitar que se’ls acabi la gasolina).

Aprenentatge Social

1. Habilitats socials: són pautes de comportament que adquirim en la nostra interacció amb els altres. Una habilitat important en l’entrenament en assertivitat és aprendre a dir “no, gràcies”.
2. Actituds: l’empatia, la solidaritat, la tolerància.
3. Representacions socials: són les creences, idees i valors socialment compartits i ideologies culturals, ens ajuden a comprendre el món. Exemple: idea sobre l’eutanàsia.

Aprenentatge Verbal

1. Aprenentatge i comprensió de conceptes: són estímuls que tenen una o més característiques en comú. Exemple: una taronja, una pera i un plàtan són fruites.

Aprenentatge Procedimental

1. Tècniques: la seqüència d’accions complexes feta per a assolir un objectiu. Exemple: un novel·lista que escriu un llibre té unes tècniques.
2. Estratègies: serveixen per a planificar, decidir i aplicar les tècniques necessàries en cada tasca. Exemple: un jugador d’escacs sap una estratègia per a guanyar.
3. Estratègies d’aprenentatge: són procediments que permeten planificar, regular i avaluar els processos cognitius implicats en l’adquisició, l’organització i la utilització de la informació.