Tipos de malalties produides per microorganismes

Qué és el sistema immunitari? El nostre entorn conté una àmplia varietat d’agents d’infeccions microbiana (virus, bacteris..) capaços de produir lesions sobre altres organismes, malalties i fins i tot mort. (agents patògens) Hi han altres infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions perma Això és conseqüència de l'acció del sistema immunitari

Funcions

El sistema immunitari exerceix les funcions següents: - Reconèixer molecules  perilloses absentes a l'organismecom ara tumors  -Respondre davant d'aquests antígens, neutralitzant-los o destruant los. Aquesta resposta pot ser especificar o malalties autoimmunes.Fle. En casos extrems, aixo pot provocar allergies i reaccions d'hipersensibilitat. Rebuig a trasplantaments mutates  - Generar una memòria que permet respondre de manera mes en cas d’un nou contacte.

Tipus d'immunitat

Inespe

- primera barrera de defensa  - Dona respostes inespe rapides als microorganismes - defenses  1. Esternes : pell, mucoses 2internes: lluita contra tumors - elements: biomolecules i cel·
Lules

Espe

-Activació quan reconeix espe-
Lenta pero intensa - generen memòria immu - els anticossos reconeixen els antígens (f. Humoral)

Principals òrgans immunitari :Òrgans limfoides primàris:
On s’originen i es diferencien  1.La medul·la òssia: on estroben les cel mare precursores dels lim i on maduren els lim b  2 Tim : on es diferencien els lim T  - Òrgans limfoides secundàris  sistema limfàtic (vasos limfatics, ganglis limfatics)

Melsa: filtra la sang i elimina els eritrocits defectuosos Altres estructures: com l'apèndix

Les defenses naturals  --> La primera barrera que es troben els microorganismes invasors son les superfícies exteriors del cos com els epitelis de la pell i les mucoses respiratòries i gastrointestinals

La pell i les micoses -->La pell intacta és impenetrable per a la major part de microorganismes Està formada per diverses capes

pell: Epidermis , Dermis , Hipodermis 

Les mucoses : Mucosa respiratória, digestiva, del tacte genital femení

les cellules de la defensa inespecífica :

Neutrofil

Fan la fagociosi dels bacteris invasors Eosinòfils:
Combaten parasits intracelulars i esmorteixen la resposta inflamatòria Basòfil:
Intervenen en les reaccions al·lergiques

en les reaccions allergiques les cèl·lules NKparticipen in cls mecanismes de defensa inesp i espe, eliminen les cel prop orga que estan infectades per virus. Fan apoptosi 

Hematoposi → cel sanguínies q tenen origen en la medul·la ossia a partir de les cel mares hematòpiques.

Fagocitosi → Procés pel qual una cèl engloba incorpora partícules sòlides un cop fagocitat els mcroorganimes son dirigits pels enzims dels lisosomes alguns bacteris ivitenla fagocitosi 

El sistema de complement:
És un conjunt de vint proteïnes que actuen seguint un procés en cadena que produeix una resposta molt ràpida i eficaç contra els bacteris actuen sobre les cobertesde les cel  dels microorganismes infecciosos i n'hi han dos vies:

Clàssica activada per la uníó de antigeni la anticòs   alternativa activada per les mateixes cel del microorganismes infectats

Funcions:
inflamació augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis i afavoreix l’ atracció  de les cel fagocitades Obsonització  amplificació de la capacitat de fagocitosi on recombinen les cobertes cel. Microbianes en proteïnes  lisis cel bacteriana: Forman estructures diràs els porus a les membranes bacterianes provocant la sortida de materials introduïts i morts de la cel iinvasora

Proces inflamatori:
Components cel·lular: Els mastrocits i basòfits esti el proces d’infecció

Components bloquimic: - Sistema de complement: alguns components proteics del sistema de complement s'uneixen específicament a la membrana s'hi poden unir substàncies dertrades de acció del complement -
Histamina de les substàncies que secreta el mastòcits que estimula la vasodilatació i el transit de macromolecules de la sang

La febre-
-> Mecanisme immunitari inespecífic què consisteix en l'augment de la temperatura corporal i pot resultar determinant per la disminució de creixement bacterià. L’elevació de temperatura provoca que l’hipotalem elevi el llindar de temperatura corporal

Respots iimu espe-
-> Processos que es posen en marxa com a resposta al reconeixement específic dels antígens infecciosos i que augmenta de manera eficaç el sistema defensiu. Dona joc cel (lim T iB) i sub químiques com  els anticossos que produeixen la resposta humoral estan produïts pels limfòcits b que han reconegut l'antigen de forma específica 

componentes : 

Limfocits B:

cèl·lules productores d'anticossos. Un cop activats, esdevenen cèl·lules plasmàtiques.   

Limfocits T:

controlen la resposta immunitària de tres maneres: > T col·laboradors o helpers (Th o T CD4): estimulen la producció d'anticossos per part dels limfocits B.    ▸ T citotòxics (Tc o T CD8): destrueixen cèl·lules infectades que tenen antígens estranys a la membrana cel·lular. > T supressors: esmorteeixen l'activitat de les cèl·lules BiTh. Són reguladors de la resposta específica.

Anticossos (immunoglobulines): proteïnes especifiques per a cada anti- gen, produïdes pels limfocits B un cop estimulats pels limfocits T Immobilitzen, bloquegen i inactiven l'antigen i en faciliten l'eliminació definitiva. Tenen estructura quaternaria

Estructura i funció dels anticossos:  La uníó de l'anticos amb l'antigen l'immobilitza elimina de l'agent infectiu. El bacteri envoltat d'anticossos és fagocitat i, s’uneixen lisosomes primaris que contenen enzims hidrolítics. Trenquen els components cel·lulars del bacteri - Els antigen desencadenen reaccions immunitàries són cel víriques, bac

• Hi ha una gran varietat d'anticossos diferents - Cél Verges no han tingut contacte amb l’antigen  - cel efectores actuen de forma directa i activa van contra l’antigen - Cel de memòria són efectores de manera ràpida,  és el segon contacte amb l'antigen

Les cel. Presentadores d’antgens:
-

Macrofags

Dirigueixen l’antigen infectiu -

Lim

B : Poden tenir antígens lligats específicament als receptors de membrana - Cel infectades per virus -
MCH→ complexos proteics que uneixen les cel amb l’antigen : - classe 1: present a la major part de cel reconegut pel lim t citoxics - classe 2: presen als lim bi magrofags reconegut lim t col·laborador

Resposta immunitària primària:
És la resposta inicial, després d'un primer contacte de l'antigen amb els components cel·lulars del sistema immunitari.   - Resposta immunitària secundària:
En un segon contacte amb l'antigen, la reacció és més ràpida i més contundent gràcies a les cèl·lules de memòria produïdes després del primer contacte amb l'antigen. Fins i tot, pot no desenvolupar la infecció i no te cap simptomatologia. Aquesta és la causa que fa que no es contreguin algunes malalties víriques més d'una vegada (per exemple, la varicel·la), i aquest també és el principi en què es basa la vacunació.

Immunitzar-
Se és adquirir la capacitat per produir anticossos específics contra uns determinats antígens presents en microorganismes infecciosos La Immunització contra un agent infectiu pot implicar l'activació de molts clons (famílies) diferents de cèl·lules TIB pels diferents antígens que presenti. Es parla, aleshores, d'anticossos policionals. Les cèl·lules amb memòria constitueixen la base de la immunització, ja que, quan contacte amb l'antigen, esdevenen immediatament cèl·lules efectores, tot produint ràpidament els anticossos

•Passiva es reben anticossos específics contra un antigen. L'anticos no hi és present com a conseqüència de l'activació de la resposta immunitària especifica. En són alguns casos: - Pas d'igG de la sang materna al fetus a través de la placenta.  Aquestes IgG són les úniques defenses de la criatura, que encara no té madur el sistema immunitari propi  - Alletament, la llet materna conté IgA, que protegeixen la mucosa intestinal del nadó - Subministrament de fàrmacs amb immunoglobulines a persones amb una resposta immunitària deficient.

Activa

Consisteix en l'activació de la resposta immunitària especifica. Amb la vacunació s'intenta reproduir aquesta resposta inoculant els antígens, i aixi simula la resposta primària d'una infecció. Quan l'antigen de l'agent infectiu penetra realment a l'organisme, es dóna una resposta immunitària secundaria, perquè ja hi ha cèl·lules amb memòria que rapidament es transformaran en cèl·lules efectores, I aixi s'elimina la infecció gairebé sense símptomes de malaltia.

Alteració del sistema Immnuni: - Immunodeficiència alteració que es dona quan la resposta immunitària està disminuida - Malaltia autoimmune: per error (manca d'autotolerancia), en aquest trastorn es dóna una resposta immunitària contra teixits propis, - Rebuig problema que sorgeix quan la reacció és contra un teixit no propi, empeltat - Hipersensibilitat en aquest cas es dóna una resposta excessiva. Pot produir més mal que l'agent causal

Tipus de trasplantaments

Els trasplantaments es classifiquen segons l'origen de l'òrgan que es trasplanta: -

Autotrasplantament

S'empelta teixit propi del mateix pacient, per exemple, empelts de pell, vasos sanguinis o cellules sanguínies -
Isotrasplantament s'empelten teixits o òrgans entre bessons univitel·lins, de constitució genètica identica -
Al·lotrasplantaments s'efectua entre persones de constitució genètica diferent, però compatible, per exemple, trans Fusions amb compatibilitat de grups sanguinis o trasplantaments amb compatibilitat HLA -
Xenotrasplantament es practica entre individus d'espècies diferents.

Grups sanguinis transfusions

A la superfície dels eritròcits hi ha diferents proteïnes que no tenen cap funció respiratoria, però que poden ser com antígens en el cas que es posin en contacte amb el sistema immunitari d'un receptor, com és el cas de les transfusió de sang dos sistemes més importants de grups sanguinis són el sistema ABO i el sistema Rh .

- sistema ABO es pot tenir l'antigen A Gerup A), el B o  cap dels dos (grup 0). Les persones que posseeixen un antigen tenen anticossos contra l'altre, fins i tot sense havers hi posat en contacte Els individus del grup 0 tenen anticossos contra els dos antígens (A i B). 

- Sistema Rhi si es té antígen Rh a la membrana dels eritròcits, s'és del grup Rh positiu (Rh+); en cas contrari, del grup Rh negatiu (Rh-) A banda dels problemes d'incompatibilitat en una transfusió sanguínia, el factor Rh pot plantejar problemes en l'embaràs en el cas que la mare sigui Rh-i el fill Rh+, i passin eritrocits del fill a la mare al final de l'embaràs o al moment del part. La mare, si no s'hi fes res, crearia anticossos anti-Rh que podrien afectar un segon fill que fos Rh+