Tipologia Textual Llatina i l'Oratòria de Ciceró

Tipologia textual de la literatura llatina

Text narratiu

• Poesia èpica: Virgili (L'Eneida) i Ovidi (Les Metamorfosis).
• Historiografia: Volen escriure textos artístics, no científics (Tit Livi, Ab Urbe Condita).
• Biografia: Suetoni (La vida dels dotze cèsars).
• Novel·la: Era considerada una manifestació artística de segon ordre (Petroni, Satiricó).
• Faula: Històries al·legòriques (Fedre).
• Poesia didàctica: Virgili (Les Geòrgiques, 4 llibres on s'explica com conrear el camp i com gestionar una casa de pagès).

Text expositiu

Textos que pretenen explicar un fenomen de manera objectiva.

• Literatura enciclopèdica: Vitruvi (De Architectura).
• Literatura tècnica: Plini el Vell (Naturalis Historia).

Text expressiu

Textos on s'expressen sentiments; no són objectius.

• Poesia lírica: Es recitava amb l'ajut d'una lira (Horaci).
• Poesia elegíaca: Expressava dolor en la vida amorosa (Ovidi).
• Poesia epigramàtica: Breu i corrosiva, molt crítica (Marcial).
• Poesia bucòlica: Virgili (converses entre dos pastors amb un gran nivell intel·lectual).
• Poesia satírica: Poesia elaborada, fa una crítica més sofisticada que l'epigramàtica (Horaci).

Text exhortatiu

Pretén influenciar o obtenir un resultat pràctic en el receptor, influenciar el seu comportament.

• Gènere epistolar: Ciceró.

Text dramàtic

Text dialogat; per arribar a la seva completa expressió necessita ser representat.

• Tragèdia: Medea (Sèneca).
• Comèdia: Plaute i Terenci (poesia còmica, obres de teatre en les quals els finals solen ser feliços, els personatges de classe baixa i amb un llenguatge vulgar).

Text argumentatiu

La seva intenció és atacar o defensar alguna cosa amb la intenció de convèncer.

• Oratòria: L'art de parlar en públic (Ciceró).
• Literatura filosòfica: Sèneca i Ciceró.
• Literatura apologètica: Es dedica a defensar, ja sigui persones o idees (Ciceró).

Oratòria: Marcus Tullius Ciceró (s. I a.C.)

L'any 60 a.C. ja es començava a veure la decadència, i alguns generals van intentar donar cops d'estat. En aquest any, es van unir tres generals: Pompeu (optimates), Juli Cèsar (populares, volien el poder guanyant-se el poble) i Cras (era el més ric, estava més a favor de Pompeu). A Cras li va tocar governar l'Orient i el van matar els parts; aquí va acabar el primer triumvirat. Juli Cèsar se'n va anar a fer la Guerra de les Gàl·lies (58-52 a.C.). Després va haver-hi una guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, en la qual Juli Cèsar es va proclamar vencedor i va obtenir el poder total.