Tipologia delictiva i principis fonamentals del Dret Penal

Classificació dels delictes

Delictes comuns i especials: Els comuns són aquells que pot cometre qualsevol perquè no requereixen condicions específiques per a ser-ne autor. En canvi, els especials són delictes que només poden cometre subjectes que tinguin unes condicions específiques (un delicte de prevaricació judicial només el pot cometre un jutge).

• Delictes de resultat: Requereixen un resultat determinat per considerar-se delicte.
  • Lesiu: Delicte d'homicidi que requereix un resultat de mort (art. 138 CP).
  • De perill: Es posa en perill el bé jurídic tot i no haver-hi una lesió efectiva. Un exemple és posar en perill el treballador (delicte contra la seguretat i salut laboral).
• Delictes de mera activitat: No cal un resultat determinat, sinó que per la simple activitat ja s'està cometent un delicte. L'exemple clar és el delicte de violació de domicili.
• Delictes dolosos i delictes imprudents
• Delictes consumats: Delicte amb el qual tens la intenció i aconsegueixes el resultat (per exemple, disparar a algú amb intenció i matar-lo).
• Delicte en grau de temptativa: Delicte en el qual intentes assolir el resultat amb intenció, però per factors aliens a tu no ho aconsegueixes (per exemple, disparar i no matar-lo).

Principis rectors del Dret Penal

Principi de legalitat

Aquest principi s'expressa amb la frase llatina “Nullum crimen, nulla poena sine lege”, és a dir, cap crim ni cap pena sense una llei prèvia. Aquest principi està protegit tant pel Codi Penal (articles 1.1 i 2.1) com per la Constitució (article 25.1). El Codi Penal estableix que no serà castigada cap acció o omissió que no estigui prevista com a delicte o falta en el moment de cometre-la. De la mateixa manera, la sanció haurà de recollir-se en les lleis juntament amb el delicte que sanciona.

Aquest principi té dues garanties:

• Garantia formal: No hi pot haver delicte ni pena si això no es preveu en una llei.
• Garantia material: Exigeix l'existència de preceptes legals que permetin saber amb anterioritat què es prohibeix i quines són les seves conseqüències.

Principi d'utilitat o necessitat

Aquest principi defensa i exigeix que només s'ha de recórrer al dret penal quan sigui útil per protegir interessos socials. També implica que si una pena menor és suficient per aconseguir l'objectiu, s'haurà d'aplicar aquesta pena menor.

Principi de subsidiarietat, caràcter fragmentari i interpretació mínima

• Subsidiarietat: S'ha d'aplicar el dret penal quan no hi ha cap altre mitjà més idoni de solució (“ultima ratio”).
• Fragmentarietat: Explica que només serà legítim el dret penal quan s'hagin afectat de manera més greu els béns jurídics socials. Si no s'afecta de manera greu, s'ha de derivar a una altra branca del dret.

Principi d'exclusiva protecció de béns jurídics

Les normes penals s'han de poder vincular necessàriament a la protecció d'un bé jurídic determinat (la vida, la intimitat, etc.).

Principi de ressocialització

Es considera un precepte constitucional i inspirador del dret penal. De totes formes, hi ha moltes opinions respecte al fet que la ressocialització d'un delinqüent és una qüestió que sovint no es dona en la pràctica.

Principi de proporcionalitat

Aquest principi estableix que la gravetat de la conducta ha de ser proporcional a la gravetat de la conseqüència jurídica imposada.

Principi d'humanitat de les penes (Art. 15 CE)

Defensa l'aplicació de penes dignes que respectin els límits bàsics de la dignitat humana. Aquest principi fa que a Espanya estiguin prohibides penes com la pena de mort o la cadena perpètua.

Principi de culpabilitat

Totes les penes imposades han de mantenir una relació de mereixement amb la persona que ha comès el delicte, conforme a la culpabilitat. El principi es divideix en:

• Principi de dol o culpa: No es puede castigar un fet que no hagi estat intencionat o imprudent, principi recollit a l'article 5 del Codi Penal.
• Principi d'imputabilitat o imputació personal: Per poder considerar culpable el subjecte, s'ha de demostrar que tenia les condicions psíquiques normals per comprendre el que fa i les conseqüències dels seus actes.
• Principi de responsabilitat dels fets: Es castiguen els fets externs, no la manera de ser del subjecte, fins que no s'externalitzen (per exemple, es castiga l'homicidi, no la persona homicida).
• Principi de personalitat de les penes: La responsabilitat penal no és col·lectiva, tot i que tot un col·lectiu hagi participat en el mateix delicte.

Protecció penal en l'àmbit laboral

A continuació es detallen diversos articles del Codi Penal relacionats amb la protecció laboral:

• 1) L'article 311 castiga la imposició de condicions de treball il·licites.
• 2) L'article 312.1 sanciona el tràfic ilegal de mà d'obra.
• 3) L'article 312.2 tipifica dues conductes: d'una banda, les ofertes de treball enganyoses i, de l'altra, la contractació il·legal de treballadors estrangers.
• 4) L'article 313 castiga les migracions laborals fraudulentes.
• 5) L'article 314 sanciona la discriminació laboral.
• 6) L'article 315 protegeix, d'una banda, la llibertat sindical i/o el dret de vaga i, de l'altra, castiga la conducta consistent en la coacció a la vaga.
• 7) Finalment, els articles 316 i 317 protegeixen la salut dels treballadors i la seguretat en el treball.

Lleis penals en blanc

És un altre element que posa de manifest la relació estreta entre el Dret Penal i les altres branques del dret.

Una llei penal en blanc és aquella que requereix ser complementada amb una norma extrapenal, com per exemple les de caràcter administratiu o laboral. D'això se'n diu accessorietat normativa. Per exemple: per saber si hi ha un delicte laboral per part d'un empresari que no ha complert les condicions de seguretat i salut laboral, cal acudir a la normativa laboral per determinar si realment constitueix delicte i quines normes de seguretat s'havien d'haver adoptat.

S'ha qüestionat la legitimitat o legalitat d'aquestes lleis perquè podrien vulnerar el principi de legalitat del ius puniendi, ja que la norma penal està redactada de manera oberta i depèn d'una norma d'una altra jurisdicció, la qual cosa podria provocar que la societat no conegués amb anterioritat allò que es prohibeix i la pena associada.

El Tribunal Constitucional va haver de dictar jurisprudència respecte a si les lleis penals en blanc eren constitucionals o no. Finalment, la doctrina del TC va determinar que sí que ho són sempre que es respectin els aspectes següents:

• La llei ha de tenir una remissió expressa i justificada a una altra normativa per raó del bé jurídic protegit.
• La llei ha de contenir la pena i el nucli essencial del delicte (prohibició o manament).
• S'ha de complir l'exigència de certesa i suficient concreció de la prohibició.

Avantatges de la llei penal en blanc

Les lleis penals en blanc restringeixen els supòsits de responsabilitat penal, ja que abans ha d'haver-hi una infracció normativa prèvia.

A més, eviten la necessitat de reformar el Codi Penal cada vegada que es produeix un canvi en l'àmbit administratiu, adaptant així el tipus penal a les necessitats de protecció de cada moment.