The Benthonic Organisms: Coastal Environment and Primary Producers

The Benthonic Organisms (I)

BENTHONIC DIVISION

Zona supramareal: és la zona que mai queda submergida per l’aigua del mar, és on troba en la zona de les marees.

Zona intermareal o litoral: molt restrictiva pels organismes que hi són presents, les comunitats són molt pobres i afectades per les turmentes de mar. Zona que engloba les marees.

Zona submareal: és fins on hi ha el límit de la plataforma continental, els organismes no poden estar tota l’estona submergits, no sempre arriba llum fins al fons. A aquestes zones hi ha moltes més partícules en suspensió.

Coastal environment

Són molt sensibles als impactes antropogènics. Pel que fa la pesca, hi ha una sobreexplotació i una contaminació per abocaments de residus, contaminació industrial i de l’agricultura, aqüicultura actives, turismes i activitats, construccions humanes dinamisme de platges, l’explotació de gasoil i l’extracció de sorra, el tràfic de vaixells, eutrofització.

Costal dead zones: concentració d’O2 és massa baixa i les espècies no hi poden sobreviure, això està lligat amb l’eutrofització. Hi ha poc O2 perquè són zones on desemboquen rius que porten molts nutrients i matèria orgànica, que obliga als microorganismes a fer la respiració. El canvi climàtic pot augmentar aquest fet.

Per evitar tot això podem fer una agricultura més sostenible reduint l’aportació de nutrients i matèria orgànica al mar.

GRAT ENVIRONMENTAL HETEROGENEITY

- Profunditat - Temperatura - Disponibilitat de la llum

- Grau d’immersió (intermareal vs submareal) à hidrodinamisme

Hidrodinamisme determina la zonació de la fauna i la flora

La llum en fondària va disminuint, i d’aquesta en depenen alguns organismes, la temperatura, també el tipus de substrat (rocos, sorra).

-Type of substrate: a Catalunya el dominant és el sorra i fang, però el més estudiat és el de sorra i fang. (imatge) llims i argiles. Els sorrencs tenen més oxigen, pot passar aigua i nutrients, en canvi els de fang hi ha molta acumulació de m.o i poca porositat.

Tot això provoca una elevada pressió en la predació i competició

BENTHONIC PRIMARY PRODUCERS

Restringit a zones eufòtiques: regions intermareals i submareals.

La zonació és determinada per:

- la capacitat d’absorbir longitud d’ona molt particulars (subtidal zone).

- Resistència a l’acció de l’onatge (interdital zone).

- La tolerància a la dessecació durant l'exposició de les marees (intermedial zone).

- Pasturatge selectiu pels herbívors - Pasturatge selectiu pels herbívors.

SEAWEEDS (algues) à macroalgues

En aigua freda, costes ona escombrada (per exemple, els boscos d'algues marines), en costes rocoses, poc profunds inferiors, en aigües submareales de pastures marines intermareals i superficials dures.

SEAGRASSES (pastures marins) à veritables plantes amb flors

En ambients submareales poc profunds, entorn hidrodinamismes més tranquil.

MICROORGANISMES à diatomees, bacteris, fongs

En el fons marí.

La diferència entre algues i fanerògames és que aquestes últimes són plantes, amb arrels, teixits, en canvi una alga són molt més simples.

ALGUES

• MACROALGUES = membres de la colònia del regne Protista.

• En general, s'adhereixen a un substrat.

• En general> longitud d'1 cm.

• Obtenir els nutrients dissolts l'aigua d'inundació à no tenen sistemes d'arrels complexes.

• No tenen àmplies estructures de suport (l'aigua és molt més dens que l'aire).

• Síntesi de compostos secundaris à depredadors dissuadir.

• Algunes espècies tenen la capacitat d'incorporar el carbonat de calci en els seus teixits com una defensa depredació (algues coral·lines).

• Pigments fotosintètics similars als de les plantes superiors, i tenen també el mateix producte d'emmagatzematge (midó).

• Utilitzen més la llum vermella i blava que la llum verda.

• Abundant en aigües poc profundes intermareal i submareal à disponibilitat de la llum.

• Capacitat limitada per emmagatzemar nutrients à sovint associats amb ambients contaminats, on hi ha riquesa de subministrament de nutrients orgànics, i en aigua salobre.

Exemples: Ulva lectura, Codium spp, Cladaphora

Brown seaweeds (Phaeophyta)

• Dominen en ambients intermareals i submareales poc profunds i en totes les latituds.

• Les espècies més grans es troben en aigües fredes, ambients rics en nutrients.

• Obtenen el seu color de xantofilas i carotens à poc més l'ús de l'extrem vermell de l'espectre.

• S'estenen de petites formes filamentoses dels més grans algues marines a l'oceà (Giant algues Macrocystis, sovint> 15 m).

• Ficocoloides Containe (agents col·loïdals) àprotecció contra ones de xoc per ajudar a la retenció d'aigua.

Exemples: Padina pavonica, Fucus cesiculosus, Colpomenia sinuosa

Red seaweeds (Rhodophyta)

• Trobat en ambients intermareals i de poca profunditat en totes les latituds.

• El grup més divers d'algues marines a l'oceà àmajor riquesa en aigües temperades i tropicals.

• Obtenen el seu color de ficoeritrina.

• Varietat de formes filamentoses à en aparença, o primes i tènues.

• Algues coral·lines.

Exemples: Corallines, Cystoseira mediterranea, Nemalion