Textos
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,56 KB
T.Humanistics: tradicionalmnt, el saber s'ha dividit en ciencies i lletres(o humanitats). Actualmnt aixo equival a: ciencies experimentls(d naturalesa), ciencies humans (de caracter + teoric, especulatiu o b doctrinal). en q cnsisteix la separacio d ciencies i lletres: la realitat la diferencia q hi ha consisteix en una gradiacio d sabers, des dels + variables o deductius fins a sabers amb un contingut molt abstracte o especulatiu.Definició: un text humanistic s n text especific que tracta temes que afecten l'esser huma individual i en la seva vida en societat, amb una intensió reflexiva.Caracteristiks: canal:scrit, n.formalitat:alt o força alt, ambit d'us:academic o comunicatiu, intensio comunicativa:argumentatiu i avegads expositiu, intensió objectiva: provoca una reflexió intel·lectual, temes-+ o - especialitzat: l'esser huma en general o en algun aspecte concret, llenguatje: expresió general: afany d claredat i redaccio elaborada, registre culte en general o b estandar, recursos expresius x facilitar la compensio d les idees. sintaxi: riquesa d construccions, predomini d'oracions enunciatives, però tmb interrogatives. lexic: terminologia amb termes polisemics i d sig.diferent dl q tnen en llenguatge popular. ex. de txtos humnistics: article d'opinio i d fons, monografies, ponencies, conferencis, assaig.
Com enraonen els parlans?: segons la procedencia dialectal(variasió dialectal, dialectes)?dialecte geografic, temporal i social. segons situació comunicativa (cariació funcionar o registres)?diferents modalitats d la llengua q empra un parlant per adaptar-se a cada situació comunicativa.La llengua és un organisme dinàmic però amb dues tendencies contraposades: tendencia la diversiat: variacions dialectals i formals. tendencia a la unitat: variacio estandar. la variacio estandar es una variacio dialectal ( comuna a tots el parlants i indispensable per a la cohesió d la comuntat lingüistica) i és un registre( utilitzat en un amplíssim ventall de situacions comuncatives: ambit docent, comercial...
texts cientifics i tecnics: 1.cientifics: es refereixen al saber general i abstracte sobre una materia. 2.tecnics: fan referencia a les aplicacions del saber.Caracteristiks: temes epecialitats, finalitats obj.(o intencio comunicativa), grau de formalitat elevat, canal escrit, àmbit d'us acadèmic i publicacions d divulgació, llenguatje espesific. El llenguatge dels textos cientifics i tecnics: Afany d'objectivitat,llenguatge fred i impersonal: oracions, enunciatives, rebuig d'ornaments estilistics, temps verbals en present, formes verbals en passiva. Lexic presis i clar: terminologia especialitzada, utilitzacio de termes mivocs, rebuig de l'ambigüitat(simbols...), mots d'origen culte i mots grecs o llatins. formacio del lexic cientific i tecnic: mecanismes regulars de l'idioma: derivacio:voltatge de l'idioma, composicio: cobredobjectes, composicio: sintagmatica(ex.pes atomic), habilitacio:extractor,abreviacio: fe (simbol de ferro)
usant elements grecs, llatins o híbrids: hepatits, bucodental,automoció... manllevant elements d'altres llengües: marqueting,dopatge,hardware o software. Asaig: genere molt caractristik d ls ciencies humanes, sol considerar-se un gnere literari, el fenomen escrits sense extensió definida, l'escritor dona al lector n specialitzat la seva visio prsonal sobre un tema, no sol contenir notes a peu d pagina ni cites ni remissions bibliografiks.
Factors que intervenen en un acte de parla: tema: l'emissor comunica les idees relaciondes amb un tema, intensionalitat: l'emisor tñu una det.intensió sobre el receptor, canal: oral o escrit, grau d frmalitat: més baix com més espontania és la situació. registres, els 4 factorsa poden detr.una extensa gradiacio de registres. L'ambit d'ús: son els spais socials en q s'usa la llengua. tipus: provats/publics(ambits administ.art.opinio) ambits d'us?textos especifics?generes textuals. Els llenguatges d'especialitat(o tecnolectes): 1.els specialsts d'una mteria determ. necesitn un lèxic specific o tipolgia d'ús exclusiu q afegeixn a ls caract. generals dl registr(cientific,estandar,cultegeneral) d q parteixn.2. sn tecnolects tant els difernts llenguatgs cient i tec,c om ls altrs ambits d'us, orofessions i activits lleure.
Com enraonen els parlans?: segons la procedencia dialectal(variasió dialectal, dialectes)?dialecte geografic, temporal i social. segons situació comunicativa (cariació funcionar o registres)?diferents modalitats d la llengua q empra un parlant per adaptar-se a cada situació comunicativa.La llengua és un organisme dinàmic però amb dues tendencies contraposades: tendencia la diversiat: variacions dialectals i formals. tendencia a la unitat: variacio estandar. la variacio estandar es una variacio dialectal ( comuna a tots el parlants i indispensable per a la cohesió d la comuntat lingüistica) i és un registre( utilitzat en un amplíssim ventall de situacions comuncatives: ambit docent, comercial...
texts cientifics i tecnics: 1.cientifics: es refereixen al saber general i abstracte sobre una materia. 2.tecnics: fan referencia a les aplicacions del saber.Caracteristiks: temes epecialitats, finalitats obj.(o intencio comunicativa), grau de formalitat elevat, canal escrit, àmbit d'us acadèmic i publicacions d divulgació, llenguatje espesific. El llenguatge dels textos cientifics i tecnics: Afany d'objectivitat,llenguatge fred i impersonal: oracions, enunciatives, rebuig d'ornaments estilistics, temps verbals en present, formes verbals en passiva. Lexic presis i clar: terminologia especialitzada, utilitzacio de termes mivocs, rebuig de l'ambigüitat(simbols...), mots d'origen culte i mots grecs o llatins. formacio del lexic cientific i tecnic: mecanismes regulars de l'idioma: derivacio:voltatge de l'idioma, composicio: cobredobjectes, composicio: sintagmatica(ex.pes atomic), habilitacio:extractor,abreviacio: fe (simbol de ferro)
usant elements grecs, llatins o híbrids: hepatits, bucodental,automoció... manllevant elements d'altres llengües: marqueting,dopatge,hardware o software. Asaig: genere molt caractristik d ls ciencies humanes, sol considerar-se un gnere literari, el fenomen escrits sense extensió definida, l'escritor dona al lector n specialitzat la seva visio prsonal sobre un tema, no sol contenir notes a peu d pagina ni cites ni remissions bibliografiks.
Factors que intervenen en un acte de parla: tema: l'emissor comunica les idees relaciondes amb un tema, intensionalitat: l'emisor tñu una det.intensió sobre el receptor, canal: oral o escrit, grau d frmalitat: més baix com més espontania és la situació. registres, els 4 factorsa poden detr.una extensa gradiacio de registres. L'ambit d'ús: son els spais socials en q s'usa la llengua. tipus: provats/publics(ambits administ.art.opinio) ambits d'us?textos especifics?generes textuals. Els llenguatges d'especialitat(o tecnolectes): 1.els specialsts d'una mteria determ. necesitn un lèxic specific o tipolgia d'ús exclusiu q afegeixn a ls caract. generals dl registr(cientific,estandar,cultegeneral) d q parteixn.2. sn tecnolects tant els difernts llenguatgs cient i tec,c om ls altrs ambits d'us, orofessions i activits lleure.