El text teatral: estructura, personatges i conceptes clau de la literatura catalana
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,8 KB
El diàleg és la base del text teatral que l’autor crea a partir de les intervencions que s’atribueixen als actors i que organitza en actes i escenes.
Monòleg: representació teatral en la qual un actor parla sol, dirigint-se al públic. Es diferencia del soliloqui en què en aquest l’actor parla per si mateix (intervenció d’un sol personatge davant el públic).
Els personatges poden ser principals o secundaris, depenent de si les seves intervencions són més o menys importants. Són personatges inventats que un actor els interpreta.
En un text teatral hi ha una estructura interna que divideix l’obra en 3 parts: introducció (es planteja el conflicte), nus (es desenvolupa l’acció) i desenllaç (es soluciona el problema).
L’atribut és un complement que indica una qualitat o estat de l’objecte. Va unit a un verb copulatiu (ser/estar/semblar) i sovint concorda amb el subjecte en gènere i nombre.
Compl. atrib. no pot aparèixer amb el c.d., ja que els pots substituir si van determinats amb un article (el/els, la/les), un demostratiu (aquest/aquests) o un possessiu (el seu/els seus, la seva/les seves).
Família lèxica: conjunt de mots que tenen un mateix lexema i presenten una forma i un significat semblants.
Sema: unitats de significat comunes.
Hiperònims: tenen un significat general que inclou els significats d’altres mots.
Hipònims: mots amb un significat més específic.
Renaixement: es van fer els primers gramàtics en llengua moderna. En la literatura catalana destaca un poeta que es diu per sobrenom «el Poeta de la Sang» (?), que va fer una obra semblant a l’estil d’Ausiàs March. Sumava literatura popular. Va ser una època molt optimista.
Barroc: l’estil dels autors barrocs és una reacció davant el desengany polític, religiós i moral. Parlen de la brevetat de la vida, el pas del temps, lluiten contra un ordre que desapareix; l’artifici i l’exageració són característics.
Il·lustració: es comença a abandonar la religió com a explicació de la vida.
Francesc Vicent Garcia: poeta que tracta temes de forma extremada; és un home que es capaç d’exaltar la bellesa d’una dama com una dona putrefacta. Barreja temes sagrats (església) amb la burla. És l’escriptor més important de la llengua catalana. L’harmonia del Parnàs.
Literatura popular (XVI-XVIII): literatura anònima que tracta de la vida quotidiana.
Goigs: full imprès que a la part superior té una imatge d’una verge i està envoltada de 7 versos que contenen la seva vida.
Romanços: poema narratiu, explica la història en forma de poema; són heptasíl·labs i no tenen límit: Comte Arnau, els segadors...
Col·loquial: amb un to de molta confiança, tracta de la vida quotidiana.
Vulgar: mots malsonants, temes tabú, no es fan correccions. Poc elaborat i allunyat de la normativa.