El Text Teatral: Elements, Estructura i Gèneres Dramàtics

El Teatre: Definició i Representació

Consisteix en la representació d’uns esdeveniments que protagonitzen uns personatges en un lloc i un temps concret i davant d’un públic.

Característiques del Text Teatral

El text teatral es presenta principalment en forma de diàleg.

Formes de Discurs Teatral

• Dialogat: El col·loqui entre diversos interlocutors que tendeixen a presentar discursos contraposats.
• Soliloqui: El discurs del personatge amb ell mateix. Cal distingir-lo del monòleg, en què una persona parla sola, però ho fa a un grup de personatges.
• Apart: Un diàleg o petit monòleg que se sostreu convencionalment de la percepció dels altres personatges.
• Apel·lació: El discurs adreçat directament als espectadors.

Tipus d'Acotacions

Les acotacions poden ser:

• Diegètiques: Si fan referència a la trama (indiquen qui surt o entra o fa el que sigui).
• Escèniques: Si informen sobre aspectes tècnics (la disposició de l'espai escènic).
• Dramàtiques: Si aclareixen l'actitud que ha de mostrar el personatge en dir el text.

Funcions del Diàleg Teatral

• Dramàtica: El diàleg és una forma d'acció entre els personatges, de manera que dir és fer.
• Caracteritzadora: El diàleg és un recurs per presentar un personatge a través dels altres, o perquè aquest es presenti a través del que diu.
• Diegètica o narrativa: El diàleg ofereix informació al públic sobre la part de la trama que transcorre fora d'escena. El pretext és sempre que un personatge explica a un altre coses que l'espectador ha de saber.
• Ideològica: El diàleg està al servei de la transmissió d'idees o valors. S'hi reconeix, per tant, la veu de l'autor.
• Poètica: És una funció orientada al públic. Els personatges utilitzen convencionalment el vers per comunicar-se entre ells com si fos una cosa habitual.

Estructura del Text Teatral

La trama en les obres de teatre s'estructura en unitats narratives:

• Les escenes, que configuren unitats majors, els actes.
• De vegades, les escenes se subdivideixen en quadres.

A partir del segle XIX, es generalitzà l'estructura en tres actes que corresponen a l'estructura interna de la trama (la introducció, el nus i el desenllaç).

Elements del Text Teatral

L'Acció, el Temps i l'Espai

L'acció dramàtica és el conjunt integrat per:

• L'acció patent (la realment representada).
• La latent (l'enunciada per un personatge com a contigua a l'anterior o suggerida indirectament).
• L'acció absent (la que no es realitza però queda sobreentesa).

El mateix plantejament s'aplica al temps i al lloc. Hi ha, doncs, un temps dramàtic que presenta la mateixa gradació en la representació temporal (patent, latent i absent), és a dir, el temps realment representat, el suggerit o indicat per algun personatge i el que queda sobreentès. Semblantment, podem diferenciar l'espai on transcorre l'acció, el contigu que queda apuntat pels personatges i el que es pressuposa.

Els Personatges

El teatre en general tendeix al personatge fix. Les caracteritzacions es poden classificar segons diversos criteris:

• Explícites o implícites: Directament pel que diu el mateix personatge, o indirectament per allò que fa.
• Verbals o extraverbals: Per les paraules o la gestualitat.
• En presència o en absència: Si el personatge es mostra ell mateix, o bé si el coneixem pel que expliquen d'ell altres personatges.
• Fixos: Que tenen les possibilitats de variació limitades, però no cal que siguin del tot invariables.
• Variables: Que presenten unes variacions molt marcades.
• Múltiples: El cas menys freqüent, són personatges que arriben a tenir caracteritzacions diferents.

La tipificació pot ser:

• Psicològica (el gelós)
• Sociològica (el burgès)
• Moral (el sàdic)
• Geogràfica (el mallorquí)

Principals Gèneres Dramàtics

• La Tragèdia: Situa l'acció entre divinitats o personatges nobles que han d'enfrontar-se a un destí advers que els acaba destruint. Participa d'una visió fatalista de l'existència, en la qual la llibertat humana és força reduïda. El llenguatge és elevat i en vers.
• La Comèdia: Presenta personatges de la realitat enfrontats a conflictes quotidians, en un llenguatge més lleuger i amb una voluntat crítica i satírica. A diferència de la tragèdia, la comèdia ha d'acabar bé.

Altres Gèneres Dramàtics (a partir del Segle XVI)

A partir del segle XVI, algunes dramatúrgies, com la castellana o l'anglesa, van impulsar la tragicomèdia, una forma nova que feia compatibles elements de la tragèdia i de la comèdia.

Més endavant, el drama significà la modernització del conflicte tràgic en situar l'enfrontament entre l'individu i la societat.

L'afegitó de la música als continguts tràgics o dramàtics va donar lloc a:

• L'òpera.
• L'opereta (quan la temàtica era més pròpia de la comèdia).

Entre els gèneres menors trobem les formes de teatre breu com l'entremès o el sainet.

Manifestacions Teatrals Medievals

Agrupació segons els Objectius

• De Diversió: A càrrec dels professionals de l'època (joglars). Basades sobretot en el mim, la dansa o la música, abastaven també l'àmbit dels jocs malabars i les cançons dramatitzades. També entren en aquest grup alguns poemes dialogats que es prestaven a la representació, com La disputació d'en Buc amb son cavall. Eren textos de caràcter marcadament humorístic i s'associaven a la visió carnavalesca del món.
• De Ritu Civil: Preparades pel poder laic. Les celebracions entorn del poder es manifestaven en formes de gran espectacularitat i molt ritualitzades.
• De Caràcter Edificant: Afavorides per l'Església. Entre els segles X i XIII es desenvolupa l'anomenat drama litúrgic en llatí, consistent en seqüències que contenien passatges dels evangelis i que els mateixos capellans cantaven amb una gestualitat i una escenografia mínima. Cap al segle XIV i fins al segle XVI, aquestes formes van evolucionar cap a una major teatralitat i ja es van fer en català. L'espectacle estava destinat a impressionar i commoure l'auditori.

El Teatre Religiós

El teatre religiós s'agrupa al voltant d'uns cicles temàtics molt delimitats:

• El cicle veterotestamentari, basat en històries procedents de l'Antic Testament.
• Els cicles de Nadal i el de la Passió, que agrupen els episodis més transcendentals de la biografia del Crist.
• El cicle assumpcionista, sobre l'assumpció de la Verge Maria (bon exemple: el Misteri d'Elx).
• El cicle hagiogràfic, referit a vides i martiris de sants, o cicles menors, com el relatiu a la vida pública de Jesús.

Relacionat amb el tema de la Passió i de la commemoració de la Setmana Santa, hi trobem les típiques danses macabres o de la mort, com la que encara s'interpreta a Verges.

Característiques Escèniques del Teatre Religiós

Les principals característiques d'aquest teatre eren:

• L'ús d'escenaris simultanis, dins o fora l'església.
• La recerca de l'efectisme a partir d'artefactes com l'araceli (trapezi que permetia fer pujar al cel als personatges) o trapes en entaulats que permetien fer desaparèixer algun personatge.

Figures i Grups Clau del Teatre Modern

Frederic Soler (Serafí Pitarra)

Signava obres en castellà amb el seu propi nom. En canvi, tret de comptades excepcions, signava de forma anònima o amb pseudònim les obres en català i bilingües, ja que ell mateix pensava que era el final de la festa, sense més transcendència d'entreteniment.

Ibsen i Maeterlinck

L’un era el representant de l’anomenat teatre d’idees (Ibsen), l’altre en representava la visió simbolista (Maeterlinck).

Influències Estrangeres i Teatre Català

La influència d’algunes formacions estrangeres com el Living Theater de Lindsay Kemp o l’Odin Teatret d’Eugeni Barba es va deixar sentir amb força a Catalunya, orientant inicialment alguns grups cap al món del mim, els titelles i la dansa.

Teatre de Carrer i Tradició Catalana

El grup que destaca en l'àmbit del teatre de carrer i de recuperació de formes d'espectacularitat de la tradició catalana és Els Comediants, impulsat per Joan Font des del 1971.

Fundació de l'EADAG

L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) va ser fundada per Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat el 1960.