Text predictiu exemple

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,87 KB

 

Gramática tema 7

La subordinació adverbial

Les proposicions adverbials són les que actuen com un sintagma adverbial. Poden ser:

  • Circumstancials, quan fan de complement circumstancial de lloc, temps o manera. Exemple:    

                                                  CC de temps (del verb  es va menjar)

Es va menjar tot l’entrepà abans que sonés el timbre d’acabament del pati.

                                                 proposició subordinada adverbial

  • Oracionals, quan fan de complement oracional. Exemple:

                     complement oracional de finalitat

Reforça el prestatge perquè aguanti més pes.

                       proposició subordinada adverbial

Des del punt de vista del significat, distingim tres Menes de proposicions adverbials circumstancials:

  • De temps. Exemple:  Al migdia rento els plats mentre escolto la ràdio.

De lloc. Exemple:  Vaig aturar el cotxe on bonament vaig poder.

  • De manera. Exemple:  S’ha comportat com demanaven les circumstàncies.

Des del punt de vista de l’estructura, distingim dues Menes de proposicions adverbials circumstancials:

  • Amb connector. Exemple: Quan considerem la idea, hem de fer-ho amb prudència.
  • Construïdes al voltant d’una forma no personal del verb: Havent considerat els pros i els contres, la direcció va prendre una decisió

Dimensió estètica i Literària

La literatura catalana dels anys vint i trenta

Durant els anys vint i trenta del Segle XX la literatura catalana va viure un procés molt important de renovació dels diferents gèneres literaris:

  • Es va reprendre i diversificar el conreu de la novel·la, que s’havia estancat per la crisi d’aquest gènere a Europa i per la marginació en què la van tenir els noucentistes. En destaca la novel·la psicológica i l’autor Carles Soldevila.
  • En el panorama teatral, es va desenvolupar l’alta comèdia burgesa, es van fer obres de crítica ideològica i, sobretot, es va produir l’èxit de públic del poema dramàtic de Josep  María de Sagarra.
  • Es va desenvolupar també la poesia postsimbolista, que expressa idees abstractes mitjançant imatges i un llenguatge poètic molt elaborat, exquisit, sovint hermètic o pur. En aquest corrent destaca Carles Riba.
  • Es consoliden el periodismo i l’assaig en llengua catalana. Sobresurt, en aquests gèneres, Josep Pla

2. Llengua i comunicació. La instrucció i la predicció tema 8

La instrucció

Una instrucció és un text en què l'emissor dóna instruccions, consells o ordres perquè el receptor faci alguna cosa. Els textos instructius o directius tenen les característiques següents:

  • La informació es presenta amb precisió i en un ordre, normalment cronològic, que se sol fer explícit numerant els passos que cal seguir.
  • S'hi utilitzen recursos visuals (gràfics, il·lustracions...) per facilitar la comprensió per part del receptor, del qual s'espera una actuació.
  • Pel que fa a les característiques gramaticals, destaca l'ús de l'imperatiu, les perífrasis d'obligació i les formes impersonals, sovint en present d'indicatiu (es barreja, es retalla...). Les oracions solen ser curtes, també per afavorir la bona comprensió del missatge.

Els textos instructius es poden combinar amb altres tipus de text. Per exemple, abans de les instruccions pròpiament dites, poden aportar unes informacions prèvies que expliquin l'objectiu que es persegueix, una descripció dels materials o ingredients necessaris per assolir-lo, etc.

LÈXIC La precisió i la correcció lèxica

Per garantir precisió en el signi fi cat cal que busquem ordre i coherència entre les idees  que expressem i concisió i exactitud en les paraules amb què expressem els pensaments.

Per assegurar la correcció lingüística hem d’evitar cometre errors fonètics o ortogrà fics i  fer ús de manlleus innecessaris i no admesos.


La predicció

Una predicció és un text en què l'emissor formula previsions sobre aspectes relacionats amb el futur, basant-se en la pròpia intuïció o bé en la interpretació racional de dades empíriques. Els textos predictius tenen les característiques següents:

  • Utilització freqüent de construccions impersonals en present d'indicatiu i, en molts casos, expressions que indiquen possibilitat, probabilitat o hipòtesis i condicions.
  • Els temps verbals prioritzats són el futur i el condicional.
    Aquest segon temps serveix per remarcar el fet que la previsió no s'ha d'acomplir necessàriament.

En situacions de comunicació quotidianes es combinen sovint diferents tipus de text.

GRAMÀTICA

La subordinació adverbial (II)

Les proposicions adverbials oracionals funcionen com a complement de tota la proposició  principal, amb la qual estableixen una relació lògica.

Exemple:  M’apuntaré a natació  perquè m’ho ha recomanat el metge

                            complement oracional (causa)

Segons el significat, distingim diferents tipus de proposicions adverbials:

  • Causals: expressen la causa, el motiu o la raó del que s’enuncia a la proposició principal.  Exemple:  Et vas enfadar  perquè no t’havien avisat de la trobada
  • Finals: expressen la finalitat o l’objectiu amb què es porta a terme l’acció enunciada a la proposició principal. Exemple: Va presentar una reclamació perquè li retornessin l’import de la compra
  • Concessives: expressen una contrarietat que, tanmateix, no impedeix que s’acompleixi el que s’enuncia a la proposició principal. Exemple: Encara que ens surti més car, comprarem menjar de primera qualitat.
  • Condicionals: expressen la condició necessària perquè es compleixi allò que enuncia la proposició principal. Exemple: Només que m’escoltés mínimament, entendria la meva situació.
  • Comparatives: expressen una comparació amb la proposició principal. Exemple: El meu jersei és tan suau com el teu
  • Consecutives: expressen la conseqüència del que s’enuncia a la proposició principal. Exemple: L’aigua estava tan freda que a penes hi havia banyistes

Entradas relacionadas: