El text narratiu

LA NARRATIVALA TRAMA
I LA HISTÒRIA TRAMA:
Presentació dels esdeveniments tal com són contats en el text.

Es construeix segons els principis bàsics de la selecció i la combinació.

•

La selecció dels esdeveniments corre a càrrec del narrador•
Cal tenir en compte els buits o blancs en la història, perquè la trama no ho pot contar tot.

•

Les accions principals són imprescindibles per a fer avançar la història i les secundàries omplen els espais que deixen les principals; les accions secundàries són menys importants en el conte que en la novel·la, on tenen la funció de contribuir a caracteritzar els personatges i pprecisar el lloc i el tempsESTRUCTURA: • Encadenada: El final d’un capítol dóna inici al següent.• Alternada: Dos o més línies d’acció es narren de manera simultània.
• Encastada: Una història dins d’una altra.

HISTÒRIA

Disposició cronològica dels fets narrats en la trama.

•

Amb la disposició cronològica de la trama veurem les manipulacions que ha fet el narrador.

TEMPS:

El temps narratiu no coincideix amb el temps cronològic.

L’ORDRE

El determinem comparant allò que passa amb l’aparició del mateix en la trama.

•

Hi trobem desviacions:
• L’ANALEPSI o retrospecció quan es narra ara allò que ha passat abans.
Pot ser externa quan el que ens conta ha ocorregut abans del principi de la trama o interna si els fets ocorren dins del temps de la trama.• LA PROLEPSI o anticipació quan es narra ara allò que passarà després.
 serà externa si conta el que ocórrerà després de la trama o interna si conta el que ocórrerà després pero dintre dels límits de la trama.Hi ha dues maneres d’alterar el que seria una possible igualtat entre el temps de la història i el temps de la narració: - L’acceleració: en poques línies es conta un període llarg de temps.( s´utilitza l´elipsi o el resum)- La desacceleració: en moltes línies es conta un període curt de temps.-Pausa: hi ha text però no hi ha historia. Les descripcions serien un exemple.

La freqüència

Relacions de repetició entre la trama i la historia.-narració singulativa:
Una sola narració per a contar allò que ocorre una sola vegada Narració iterativa:
Es conta una vegada allò que ocorre moltes vegades. 

Narració repetitiva:

Es conta diverses vegades allò que sols ha passat en una ocasió.
TIPUS DE PERSONATGES•
PRINCIPALS: Aquells que viuen i mouen les històries.

•

SECUNDARIS: Apareixen en la història però són detractors del principal.

•

DINÀMICS: Atenent a l’evolució, o no, del seu caràcter.  

•

PLANS: si no tenen més de dos trets.

•

RODONS: si superen els dos trets.

•

NARRADOR:

És qui conta la història i, amb ell, el lector contrau un contracte de ficció pel qual es creu tot el que li conta.

NIVELLS NARRATIUS:

podem distingir diversos nivells narratius com: • L’extradiegètic: fora de la història. • L’intradiegètic:
Dintre de la història. • El metadiegètic: quan dins de la diegesi es produeix un altre nivell narratiu. Tot narrador ocupa la posició extradiegètica, i la història que conta la posició intradiegètica. Però si dins d’aquesta història una altra persona comença a contar una altra història, aquesta ocuparà el nivell metadiegètic, i al nivell intradiegètic passarà el narrador d’aquesta.
TIPUS DE NARRADOR •
Segons el nivell que ocupe en la narració: Intradiegètic o Extradiegètic •
Segons la presencia:
• homodiegètic (que està present):• testimoni.
• Narrador autodiegètic protagonista.
• heterodiegètic (que està absent) Extraheterodiegètic: Està fora de la història i no està implicat en ella. Ho fa en tercera persona (l’omniscient).

•

Extrahomodiegètic: Narrador protagonista i narrador testimoni •
Intraheterodiegètic : Personatge que conta una història en la qual no ha participat.

•

IntraHomodiegètic: Personatge que conta la seua pròpia història.
EL NARRATARI •
El narratari és aquella figura a la qual es dirigeix el discurs narrat .Qualsevol història només pel fet de ser contada pel narrador, implica un receptor.

•

No sempre és fàcil trobar qui és el narratari perquè al text no trobem cap rastre.