Què és el text? Definició, propietats i tipologia

Què és el text?

El text es considera la unitat lingüística comunicativa fonamental, conseqüència de l’activitat verbal humana, amb un caràcter social i amb un evident sentit semàntic i comunicatiu.

Els lingüistes entenen els textos com un ens superior a un simple aplec d’oracions gramaticals, ja que un recull d’oracions pot originar textos anòmals des del punt de vista textual (incoherents o no cohesius) o des del punt de vista contextual (poc adequats al context comunicatiu).

2. L'adequació

L'adequació consisteix a fer la tria adient de tots els elements lingüístics de què disposem per tal d'adaptar-los a la situació comunicativa determinada. Per tant, estableix una relació entre el text i el context i justifica la varietat diatòpica (geogràfica), diastràtica (social) i diafàsica (registres). Pel que fa a l'adequació, cal considerar els següents aspectes:

Teoria de la pertinença

És adequat a allò que es demana, dona informació nova (rema) i permet extreure una conclusió.

Funcions del llenguatge

Depenent de l'objectiu, utilitzem unes funcions o unes altres:

• Referencial: transmetre informació.
• Expressiva: mostrar emocions, sentiments...
• Conativa o apel·lativa: pretén incidir en el comportament del receptor.
• Fàtica: intenta mantenir el contacte entre els interlocutors.
• Poètica: enbelleix el llenguatge, té una funció estètica.
• Metalingüística: utilitza la llengua per parlar sobre el mateix llenguatge.

Factors que condicionen els registres

Són els elements que decideixen quin registre utilitzem perquè el text sigui adequat i coherent:

• Tema: de què tracta el text? Si el tema és general o específic, fem servir un registre o un altre.
• Tenor interpersonal: la relació que existeix entre emissor i receptor.
• Canal: pot ser escrit o oral.
• Objectiu: depenent d'allò que vulguis aconseguir, fas servir un registre o un altre.

Tipologia textual

Els tipus de textos són:

• Predictiu, expositiu, retòric
• Instructiu, narratiu, conversacional
• Argumentatiu, informatiu, descriptiu

Variació lingüística

Atén la diversitat de formes en una llengua considerant diversos elements. És la relació que es produeix entre elements lingüístics i trets socials. Les varietats són:

• Geogràfica
• Temporal
• Social
• Estilística

En oposició a tota variació, existeix l'estàndard o model de llengua neutre, supradialectal, que aspira a convertir-se en la varietat que utilitzi la majoria de parlants d'una llengua.