El Testament: Capacitat, Estructura, Classes i Ineficàcia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 22,54 KB

Els Testaments

2.1. Successió Testada: Capacitat de Testar

Arts. 421-1/658 CC:

421-1: Es regeix per la voluntat del causant (manifestada en testament atorgat en virtut de la Llei).

658 CC: Es regeix per la voluntat de l’ordre (manifestada en testament).

Capacitat de testar: aptitud d’una persona per disposar eficaçment dels béns propis per després de la seva mort. Es valora a la mort i al moment d’atorgar testament.

El testament és un acte unilateral i revocable. També és un acte personalíssim (titulars de la pàtria potestat no poden testar en nom de l’incapaç).

Es presumeix que hom té capacitat de testar. Capacitat mínima: poden testar totes les persones capacitades segons la Llei.

Incapacitats per testar:

  1. Menors de 14 anys: excepte testament vocal (només menors emancipats i majors d’edat).
  2. Persones sense capacitat natural:
    • a) Incapacitat judicial: àmbit del testament obert (pot atorgar testament si notari aprecia un interval lúcid i si és corroborat per 2 facultatius, sinó: testament nul).
    • b) Incapacitat sense prèvia incapacitat judicial: si té mínima aptitud per entendre sí que pot (acte revocable, presumpció iuris tantum ja que s’exigeix una prova total que destrueixi la posició del notari, casos especials: sordmut (pot amb traductor), testament tancat (no poden els cecs ni els que no poden llegir), testament hològraf (els que no poden llegir ni escriure).

2.2. Estructura i Contingut del Testament. Classes de Testament

El testament és un acte mitjançant el qual una persona disposa, després de la seva mort, les disposicions jurídiques mitjançant la institució d’un o més hereus.

És un acte jurídic (“declaració de voluntat”: se li aplica regulació de declaracions, vicis del consentiment, capacitat i interpretació), mortis causa (produeix efectes després de la mort) i de disposició de voluntat (regula les relacions jurídiques del causant: és un acte definitiu - no projecte - i un acte imperatiu - no consell -).

A Catalunya, mitjançant testament s’han d’instituir un o més hereus, sinó codicil.

Conseqüències contingut:

  1. Àmbit d’aplicació de les normes jurídiques que regulen el testament - acte de disposició de béns mortis causa - 667 CC.
  2. Testament és un acte regulador de la successió (421-2).

El testament revocatori sense institució d’hereu és admissible i el dedicat al desheretament del legitimari és possible.

Característiques: El testament és un acte:

  1. Unilateral
  2. No receptici
  3. Personalíssim
  4. Voluntari i lliure (672/422-1.1)
  5. Revocable (≠ heretament, = mancomunat, si es notifica a l’altra part). 437/422-8.1
  6. Solemne (422-1.1/687)
  7. Que designa un o més hereus (421-2), sinó codicil (422-6).

Les clàusules derogatòries de disposicions futures es tenen per no posades.

Naturalesa jurídica: produeix efectes a la mort (no a l’atorgament):

És un acte jurídic:

  1. Irrellevant perquè la mort és la “conditio iuris”.
  2. Definitiu
  3. Normador de la successió (nomena hereus, llegats, marmessor...);

Supòsit especial: testament com a vehicle de declaracions de voluntat per dues causes (economia/instrument, i també per tal de poder guardar secrets fins a la mort - declaració fill extramatrimonial -).

Classes de testaments:

  1. Comuns (atorgats en circumstàncies normals). Dos tipus: notarials (oberts o tancats) i hològraf.
  2. Especials (atorgats en circumstàncies específiques en funció de la persona, del lloc d’atorgament, del temps o per les tres anteriors). 637 CC: militar, marítim i a l’estranger. Vuit tipus: testament d’incapaç (656); en perill imminent de mort (700: 5 testimonis i no cal notari; no aplicable a Catalunya); en cas d’epidèmia (701: 3 testimonis majors de 16 anys i no cal notari; no aplicable a Catalunya - 421-5.3 -); marítim ordinari (2 testimonis + capità - 622-); en cas de naufragi (2 testimonis, 731); testament militar ordinari (front oficial i 2 testimonis); testament militar extraordinari (de paraula i 2 testimonis); testament fet a país estranger (732 i ss, d’acord amb normes espanyoles i estrangeres).

2.3. Testaments Notarials: Oberts/Tancats

Testament OBERT: (679). Sempre que el testador manifesti la seva voluntat front les persones que hagin d’autoritzar l’acte, quedant assabentades d’allò que es disposa en el testament.

Regulació: 694/421-13.

Característica principal: publicitat del seu contingut (inconvenient). A Catalunya és sempre compatible. Avantatges: certesa de l’acte, garanties, eficàcia, seguretat en la conservació...

Requisits subjectius:

  1. Ha d’atorgar-se front notari hàbil.
  2. No calen testimonis (regla general, excepte que:
    • a) testador o notari ho demanin.
    • b) que testador sigui sord/cec i declari que no pot signar o llegir, 421-10.2. Testimonis són 2 i no poden incórrer en causes de nul·litat (421-11.2).

Contingut:

  1. Testador expressa la seva última voluntat verbalment o per escrit al notari.
  2. Notari ho redacta traduint-ho jurídicament.
  3. Ha d’expressar lloc, dia i hora d’atorgament (sinó nul·litat), no cal hora a no ser que hagi atorgat un altre el mateix dia (422-1.2).
  4. Lectura en veu alta pel notari.
  5. Manifestació final del testador de que està conforme.
  6. Signatura de testador i de notari.

Art. 699: Regeix el principi d’unitat d’acte: totes les formalitats es practiquen en un únic acte sense ser vàlides les interrupcions, llevat que hi hagi un accident.

Testament TANCAT: (680). És excepcional a la pràctica! Quan el testador, sense declarar la seva voluntat, diu que aquesta es reculli al plec que es presenta a les persones que hagin d’autoritzar l’acte.

Característiques:

  1. Secret de contingut
  2. Document privat
  3. El testament s’ha atorgat.

Utilitat: Permet testar de forma secreta als que no saben/poden escriure o als menors d’edat.

Fases:

  1. INTERNA (421-14):
    1. Escrit pel testador/tercer per encàrrec.
    2. Ha de constar lloc i data.
    3. Signat pel testador/tercer a totes les fulles (i al final) val la signatura electrònica.
    4. S’introdueix en sobre (tancat).
    5. Si el sobre es pot obrir sense rasgar, el testament és nul.
  2. EXTERNA (421-15):
    1. No poden atorgar-lo els cecs o els que no poden llegir/escriure.
    2. El sobre s’entrega al notari (testador declara que conté la seva última voluntat).
    3. Testador protocolitza el testament tancat (al CC el protocol es fa a instància de jutge).
    4. Possible CC de que se l’emporti el testador.
    5. Quan testador mor: notari (a instància interessats) obre testament tancat en presència dels testimonis.

Nota: Si el testament tancat és nul es permet convertir-lo en testament hològraf (si reuneix característiques).

2.4. Testament Davant de Rector (117-119 CS, derogat)

Característiques: Permetia atorgar testament/codicil davant de rector (párroco) si en la població no hagués notaria demarcada o estigués vacant.

Caducitat: si no es protocolitza en 4 anys (des de l’entrada en vigor de la llei si el causant ja ha mort o des de la mort del testador).

2.5. Testament Hològraf

Quan el testador l’escriu per ell mateix en la forma/requisits que digui la Llei.

Caràcters:

  1. Autografia total
  2. Secret del seu atorgament.

Requisits:

a) Capacitat: majors d’edat, menors emancipats i també cecs; b) Declaració de la voluntat de testar clara perquè es dedueixi disposició de béns sense recórrer a fórmules, sinó imperativament (TS permet que s’extengui epistolarment/per carta); c) Autografia íntegra (ha d’estar manuscrit; pressupòsit d’autenticitat); d) Ha d’expressar la seva voluntat (CC exigia paper sellejat - ja no -; val qualsevol mitjà apte per rebre-la); e) Signatura (acredita consentiment; no val petjada digital; va al final del testament); f) Any, mes i dia (no és necessari hora; lloc (CC)); g) S’han de salvar paraules tatxades, emmenades i afegides; h) Idioma és indiferent.

Nota: No es preveu cap norma sobre conservació i custòdia.

Mort el testador: adveració (acreditació/certificació d’autenticitat) del testament front autoritat judicial. Termini d’adveració: 4 anys des de la mort del testador.

Nota: La resolució de l’expedient ha de protocolitzar-se en 6 mesos (caducitat). En cas de que existeixi procés sobre la nul·litat del testament es conten els 6 mesos des del moment en què la resolució judicial esdevé ferma. Prescripció: 5 anys (4 a Catalunya).

2.6. Codicils i Memòries Testamentàries

CODICILS: Disposicions d’última voluntat per les que el testador:

  1. Disposa dels béns que s’ha reservat a l’heretament.
  2. Afegeix una cosa al testament.
  3. Reforma el testament parcialment.
  4. Dicta disposicions a càrrec dels seus hereus “ab intestato”.

Caràcter: accessori.

Prohibicions sobre contingut: No es pot:

a) substituir/excloure cap hereu; b) revocar institució anteriorment atorgada; c) atorgar marmessor universal; d) ordenar substitucions/condicions als hereus (als legataris sí).

Requisits de forma: Té les mateixes formalitats externes que els testaments (oberta, tancada i hològrafa).

MEMÒRIES TESTAMENTÀRIES: (421-21). Disposicions d’última voluntat que modifiquen un testament anterior en el qual es funden perquè allí es menciona/reserva al testador la voluntat de fer-les.

Caràcter: menys formal.

Contingut: no poden excedir del 10% del “reliquum”. Ha de referir-se a:

  1. Diners
  2. Objectes personals
  3. Joies
  4. Roba
  5. Parament de la casa
  6. Obligacions d’inspecció moderada (per hereus o legataris).

Poden establir-se previsions sobre:

a) Donació dels propis òrgans del cos; b) Incineració o formes d’enterrament.

Nota: en la mesura que ho permeti la seva naturalesa, se’ls aplica les normes del testament supletòriament.

Beneficiaris d’assegurances de vida (421-23): Es pot fer la seva designació a favor del testament/codicil. Nota: en tràmits de separació i divorci s’intenta excloure a l’altre progenitor de l’administració dels béns. Per tant, es poden preveure normes sobre administració dels béns o drets per adquirir-los al testament o codicil.

2.7. Interpretació dels Testaments

El testament és un:

  1. Negoci jurídic (suposa una declaració de voluntat susceptible d’interpretació).
  2. Acte unilateral (criteris subjectius d’interpretació).
  3. Solemne (problema: admissió mitjans prova extrínsecs).
  4. Personalíssim
  5. Mortis causa (principi de conservació del negoci jurídic).

Objecte: (421-6.1) Disposicions testamentàries; mitjans d’interpretació (extrínsecs o aliens al testament i intrínsecs).

Problemes que planteja:

  1. Valor dels diferents mitjans de prova intrínsecs: gramatical, lògic, sistemàtic i teleològic (preval la recerca de la voluntat testador sense que existeixi preferència prèvia entre ells).
  2. No admissió de mitjans de prova extrínsecs (TS diu que sí si el resultat interpretació té alguna expressió en testament).
  3. Integració de les disposicions testamentàries (TS diu que no es pot crear una nova en base a la interpretació, llevat que la disposició testamentària resulti inexpressiva per contingència no prevista).
  4. Disposició s’interpreta al temps de l’atorgament (no al moment de la mort, perquè sinó va contra el caràcter solemne).
  5. Aplicació de les normes d’interpretació dels contractes (s’apliquen criteris interpretació subjectius (1281-1283/1285) i no criteris objectius (1286-1289). Principi de conservació del negoci jurídic (art. 421-6.2).
  6. Qui interpreta? Hereus/Marmessors/Comptador partidor (dins de les seves funcions)/Jutges i tribunals (si hi ha conflicte).

Nota: Les disposicions intel·ligibles es tenen per no posades i les que interposin una càrrega s’interpreten restrictivament.

2.8. Ineficàcia dels Testaments

Regulació: 422.

Manifestacions: revocació (es deuen a un canvi de voluntat del testador); nul·litat (es deuen a una causa coetània); caducitat (es deuen a fets posteriors a l’atorgament).

Art. 743 CC: Els testaments i disposicions testamentàries només seran ineficaços en els casos expressament previstos per la Llei (pel principi de conservació del negoci jurídic).

Art. 4.2 CC: No hi ha cap analogia ni tampoc interpretació extensa.

Revocació: El testament és mutable fins a la mort del testador. Totes les disposicions testamentàries són essencialment revocables (422-8.1/737).

Classes:

  1. Expressa (testador declara deixar sense efecte testament anterior).
  2. Tàcita (amb l’atorgament d’un nou testament on no es fa referència a l’anterior [hi ha 2 sistemes: a) testament germànic (testament sense efecte només en allò incompatible amb el nou); b) testament romà (dret català, testament posterior revoca totes les disposicions de l’anterior, siguin o no compatibles, 422-9.2). // Requisits: i) vàlid; ii) no caducat. // Excepcions: a) Que testador disposi expressament que l’anterior subsisteix parcial o totalment; b) Que testament merament revocatori, sense instituir hereu és vàlid i provoca que l’herència es transfereixi d’acord amb normes “ab intestato”].
  3. Presumpta (422-10). La destrucció material del testament i el codicil hològraf i de les memòries testamentàries revocació (= si són rasgats/inutilitzats o firmes borrades/emmenades llevat voluntat/condició testador).
  4. De codicils i memòries testamentàries (422-11 i 12). El testament els revoca si són anteriors, siguin o no compatibles, llevat que el testador disposi altra cosa [C: revoca testament, C i la MT en allò que resulta incompatible// MT: revoca C o MT només en allò que resulta incompatible.

Art. 422-13.1: En cas de separació, divorci s’estableix la ineficàcia de les disposicions a favor del cònjuge (nul·litat, divorci, separació judicial/de fet posterior a l’atorgament).

Art. 422-13.2: En cas d’unió estable de parella, es deixa sense efecte en l’extinció de la unió estable de parella i separació de fet, llevat mort o casament entre ambdós.

Art. 422-13.3: “Mantindran la seva eficàcia si, del context del testament, constés que el testador les hagués ordenat igualment”.

Efectes: deixa sense efectes les disposicions revocades [Excepcions: a) Reconeixement de fills extramatrimonials; b) Actes intervivos que es fan en testament amb l’objectiu de facilitar el negoci, mantenir-lo secret o simplement per raons d’economia instrumental.

Nul·litat: Ineficàcia del testament per vicis/defectes concurrents al temps del seu atorgament.

Causes:

  1. Manca de capacitat del testador.
  2. No adoptar alguna de les formes legalment previstes.
  3. Ineficàcia dels requisits de forma (perquè el testament és solemne) [TS: No procedirà la nul·litat quan els defectes siguin insignificants i no afectin a l’autenticitat (aplicació principi conservació del negoci jurídic”). / Art. 422-1.2: La no indicació de lloc i data d’atorgament no afectaran la validesa si es pot acreditar d’alguna altra forma, i si falta l’hora no anul·la el testament si no s’ha atorgat un altre al mateix dia.
  4. Engany, violència i intimidació greu (no es reconeix l’error).
  5. Manca d’institució d’hereu (422-6.1): testament serà nul però valdrà com a codicil [Excepció: a) persones subjectes al dret de Tortosa; b) quan existeix nomenament de marmessor universal.

Nul·litat de les disposicions testamentàries:

Causes: 1) violència o intimidació greu; 2) engany; error en la persona o en els motius.

Conseqüències: a) dins de l’error està la ineficàcia per predicció errònia de fills i/o descendents - 422-7 -; b) no implica la nul·litat total del testament (422-5).

Acció de nul·litat:

  1. Legitimació activa: és transmissible als hereus, inclou les persones a qui els pugui beneficiar la declaració de nul·litat [no poden exercitar-la: a) creditors de l’herència (422-3.4); b) els que després de la mort i coneixent la causa de nul·litat admeten vàlid el testament o la disposició testamentària; c) els que executen voluntàriament el testament; d) els que renuncien a l’acció de nul·litat.
  2. Legitimació passiva: a) els perjudicats per la declaració de nul·litat del testament o de la disposició testamentària; b) els marmessors.
  3. Caducitat: 4 anys des de que coneix/pot conèixer raonablement la causa de nul·litat.
  4. Efectes: Que la successió es regeixi per testament anterior vàlid o que s’obri successió intestada (422-4.1); no té efectes revocatoris; la nul·litat del testament implica la nul·litat del codicil i de les memòries testamentàries no compatibles amb testament anterior.
  5. Nul·litat parcial: La nul·litat d’una disposició testamentària no implica la nul·litat del testament (principi de conservació del negoci jurídic). Excepció: que el testador no hagi ordenat les qüestions vàlides sense la nul·la.

Conversió del testament: és excepcional perquè en principi existeix la impossibilitat de subsanació del testament nul. Però, es tracta d’un testament nul per no instituir hereu (val com codicil) i si hi ha un defecte de forma (en cas que sigui un testament tancat) valdrà com a testament hològraf.

Caducitat: Es produeix per un fet posterior a l’atorgament de testament.

Causes: a) per no haver-se practicat les solemnitats necessàries; b) ha transcorregut el termini de validesa.

A Catalunya:

  1. El testament hològraf s’ha d’adverar en 4 anys i protocolitzar en 6 mesos des de la resolució d’adveració.
  2. Testament front rector.
  3. Les disposicions de confiança caduquen en els supòsits de l’art. 424-15.

Al CC:

  1. Testament en cas d’epidèmia o perill de mort: s’ha d’adverar als 2 mesos passat el perill o als 3 mesos si mort el testador no s’acudeix a un tribunal perquè s’elevi a escriptura pública.
  2. Testament militar (719/720).
  3. Testament marítim (730/731).

Entradas relacionadas: