Territori que coincideix amb una nació

1. El poder polític i el territori

A diferencia de molts animals, les persones som massa febles per viure soles. Per aquest motiu, hem agut d’organitzar en grups per poder-nos alimentar.

1.1 L’origen del poder

Dins dels primers grups humans ben aviat van sorgir líders o persones que dirigien i imposaven la seva voluntat Amb el temps els reis, faraons van començar a parcel·lar i organitzar els espais sobre els quals manaven. Avui el poder política a Europa no solament és una força de control, sinó també la delegació de la voluntat popular expressada periòdicament mitjançant les eleccions democràtiques.

1.2 Les escales territorials

Actualment per organitzar els grups humans, el poder polític s’exerceix en diversos àmbits o escales territorials.
L’escala d’organització mes gran del món, és l’estat.
Tots els estats, per necessitats administratives, tenen una segona escala territorial. A Espanya és lacomunitat autònoma, aquest estan dividits en  províncies.
  Encara hi ha una tercera escala territorial més el municipi.

2. La nació i l’estat

Els mapes físics representen aspectes de l’entorn natural ( serres, rius...). Els mapes polítics,en canvi,  divideixen el territori. Els mapes polítics, doncs, mostrem una organització de l’espai feta per les persones al llarg de la Història.

2.1 Què és la nació?

Quan un grup de persones ocupa un espai geogràfic delimitat – gran o petit- i es distingeix a més dels altres grups veïns d’una manera prou clara, aleshores es diu una nació.

Les tres condicions per definir nació

Un espai geogràfic concret i delimitat

Unes diferències o senyals d’identitat, com ara la llengua, algunes institucions, algunes tradicions i lleis.

Una consciència de grup, també anomenada consciència nacional.

2.2 Què és un estat?

l’estat es un fet administratiu  un estat és  un conjunt de persones i institucions que controlen, organitza i satisfà una part de les necessitats comunes de tots els habitants d’un territori clarament delimitat per fronteres  les persones que treballen per l’estat son els funcionaris: -Els ministres, militars, jutges ,metres ,policies etc.... Les seves finalitats bàsiques són 2: impartir justícia, oferir seguretat i ordre públic, defensar el territori i les persones i establir relacions territorials amb altres estats per mitja de les ambaixades.

2.3 El territori de la nació i el territori de l’estat

El territori d’un estat pot coincidir amb el d’una sola nació, amb una part d’una nació o amb més d’una nació -Entre 1945 i 1990 a alemanya estava dividida en 2 estats, la república federal d’alemanya. -El regne unit de Gran Bretanya és un sol estat que inclou més d’una nació: Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del nord.

Estats nacionals

Son els estats en que l’àmbit territorial coincideix amb una nació exemples: Portugal i Islàndia

Estats plurinacionals

Son els que inclouen més d’una nació

Minories nacionals

Son les nacions d’un esta que son diferents de la nació dominant.

2.4 els estats segons el regim polític

Segons el grau de membres els ests es divideixen en: -
dictadures regim autoritaris, es limiten les llibertats de les persones o la tria de governant -
democràcia, les persones que tenen les llibertats fonamentals i elegeixen els seus governants en eleccions periòdiques i lliures Segons la figura del cap d’estat els estats es divideixen en: -

Monarquies

Al cap d’estat ho es de manera permanent i per erencia, sigui quin sigui al títol que ostenta -república el cap d’estat,president, el elegit directament o indirectament per un període delimita.

3.Per damunt deles estats: les organitzacions interestatals

En els últims cent anys, la necessitat d’afrontar problemes comuns ha portat als estats a crear institucions supraestatls: són les anomenades organitzacions internacionals.
Aquestes organizacions, fundades i construïdes pels estats, tenen institucions permanents i independensdels seus mebres. (ONU) L’ONU és la més important de totes les organitzacions interestatals.

3.1L’ONU

L’ONU va ser fundada a Sant Francisco a l’any 1945. És l’única organització d’àmbit mundial i hi pertanyen gairebé tots els estats del món. Les principals finalitats de l’onu son: -mantenir la pau  Desenvolupar les relacions enter les nacions  Cooperar per solucionar els problemes econòmics, socials, culturals i humanitaris.
L’assemblea general és la institució central El consell de seguretat esta reunit de manera permanent i compra amb 15 membres dels quals cinc són fixos: la Xina, Rússia, els EUA, França i el Regne Unit.
El consell econòmic i social és una institució de la qual depenen les agencies especialitzades per actuar sobre els diversos problemes socioeconòmics mundials El consell de tutela te com a funció supervisar l’administració dels territoris confiats a l’ONU.  
El tribunal internacional de justícia té en la seva jurisdicció dels interpretació de tractats i acord El secretariat és encapçalat pel secretari general anomenat per l’assemblea general, segons una proposta del consell de seguretat.

3.2 Altres organitzacions interestatals

Existeixen altres organitzacions internacionals que no formen part de l’ONU.

Organitzacions econòmiques

Organitzacions de seguretat

Organitzacions polítiques

Organitzacions ideològiques i culturals

4.La divisió territorial dels estats

El territori dels estats està dividit a tot arreu en unitats mes petites. Segons el grau de poder els estats es divideixen en tres grans grups:

Els federals, els unitaris i els descentralitzats

4.1els estats federals  Els estats federals neixen o s’organitzen a través d’un pacte de diversos estats independents.
Els estats membres de l’estat federal continuen mantenint els seus propis òrgans de govern i ,fins i tot, una constitució pròpia. Els estats federals també participen directament en la legislació de l’estat comú.

4.2els estats unitaris

En els estats unitaris només un únic estat i única constitució.
L’exemple més clar d’estat unitari a Europa es França.

4.3els estats descentralitzats

En els estats descentralitzats, les comunitats territorials que els integren són autònomes. Aquestes comunitats gaudeixen de dos tipus de competències: unes són de la mateixa comunitat autònoma i permetre que en alguns aspectes s’autogovernin, i d’altres són del govern central de l’estat.
L’estat espanyol pertany a aquesta categoría

L’estat espanyol: un estat plurinacional

L’estat espanyol es divideix en comunitats autònomes:
Les regions i les nacionalitats.
El reconeixement de les nacionaletitats suposa el reconeixement de les velles aspiracions autonòmiques de tres nacions històriques de l’estat: Catalunya, país basc i Galícia. La constitució espanyola, que també qualifica Espanya com a nació, estableix l’existència de nacionalitats permet afirmar que l’estat espanyol és plurinacional.

5.L’estat espanyol: un model d’estat descentralitzat

L’estat espanyol es un regne.
Això vol dir que el cap d’estat és un rei o una reina, i que el seu càrrec passa de pares a fill i no depèn de l’acció de la ciutadania.

5.1els municipis

Els municipis són la diviso territorial més antiga, ja que tenen l seu origen en l’època demana. La institució responsable de la seva gestió és l’ajuntament, que està formant per l’alcalde o alcaldessa i els regidor i regidores, elegits per sufragi universal.

5.2les províncies

La divisió provincial d’Espanya va ser creada l’any 1833 seguint el model francès. La provincià com a unitat bàsica de la seva administració per a determinades funcions com, per exemple, les fiscals i les electorals

5.3les comunitats autònomes

La constitució espanyola de l’any 1978 reconeix l’existència dins de l’estat de territoris amb entitat pròpia, les nacionalitats i les regions que es denominen comunitats autònomes.
Les comunitats que consten com a nacionalitat en els seus respectius estatus d’autonomia són el país basc, Catalunya i Galicia. Les comunitats autònomes son territoris amb entitat pròpia i tenen una determinada capacitat d’autogovern o de competències que estan establertes en els corresponents estatus d’autonomia
Cada comunitat té les seves institucions de govern

6.Lorganitzacio territorial de Catalunya

Catalunya es una comunitat autònoma d’Espanya el seu territori es divideix en dues unitats:
municipi i la província, entre les quals hi ha una escala mes les comarques.

6.1els municipis

El municipi és la primera cèl·lula territorial de l’administració catalana. Està integrada per la població que hi viu i per a una organització administrativa que li presta serveis. A Catalunya hi ha 940 municipis d’extensió molt desigual

6.2les províncies

Catalunya està dividida en 4 províncies des de l’any 1833. Va ser una divisió artificiosa ja que no responia ni a criteris històric no a criteris humans ni econòmics

6.3la divisió comarcal

Una comarca és una extensió de territori que te una certa unitat gracies a les característiques humanes, històriques, geogràfiques i econòmiques  La diviso comarcal actual de Catalunya es basa en la diviso territorial que va emprendre la generalitat republicana (1932-1939).