Terra baixa personatges

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,22 KB

-Ús de pronoms febles no estrictament necessaris gramaticalment. - Utilització de frases inacabades. Abundor de vocatius. - Abundor de frases juxtaposades. Ús de certs incisos, de frases que formen com un parèntesi dintre d’una altra oració. Certa abundància de frases coordinades. Personatges:

Marta:

És una noia bastant jove, psicològicament és un personatge una mica inestable, ja que al llarg de l'obra els seus sentiments van canviant. De primer, se'ns presenta com una dona freda, distant, i reservada, també com una dona bastant innocent ja que l’obliguen a casar-se amb una persona a qui no estima, i ella accepta i es resigna a casar-se amb en Manelic. Entre el primer i mitjan segon acte, la Marta no es té respecte a ella mateixa, ni tampoc s'estima la seva pròpia vida, té una autoestima molt baixa.
Però en el moment que comença a estimar en Manelic, comença a respectar-se i a valorar-se cada cop més. La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat, ja que els seus orígens són molt pobres. Ella i el seu pare adoptiu van anar a parar a la Terra Baixa d'en Sebastià i van ser acollits per ell i comencen a treballar al molí. Molta de la gent de la Terra Baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens. En fer-se gran, la Marta es deixa endur per en Sebastià, que li va donar acolliment, i la va encegar amb maltractaments psicològics. La Marta es mostra feble davant d'ell però és capaç de posar-se ferma davant d'una altra persona, com per exemple el Manelic, també és amable i dòcil per una part, però, per una altra, sap ser agressiva.

Sebastià:

És un personatge arrogant, amb un gran sentiment de superioritat que no canvia en cap moment de l'obra, creu que tot ho té sota control, i això és el que el mata. Ell és l'amo de tot. És una persona que el poder el fa ser egoista i pensar només en ell mateix. Es fa respectar pel seu fort caràcter, que imposa sobre els altres. El seu sentiment per la Marta és molt clar i li fa molta de ràbia que ella es porti bé amb el Manelic, perquè ell vol la Marta per a ell tot sol. Això connota que és un personatge, molt masclista, que es creu superior a les dones, només pel fet de ser home, i això es percep clarament quan ell tracta amb la Marta.

Manelic:

En Manelic és originari de la Terra Alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil•litat. Però en passar un cert temps a la Terra Baixa, aquesta societat urbana i hipòcrita el fa canviar, tornant-lo desconfiat, i finalment perd la innocència i acaba matant en Sebastià. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la Terra Alta a la Terra Baixa per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell. A la Terra Baixa, en Manelic és discriminat pel fet de no ser d'allà. És el personatge marginat, víctima de la Terra Baixa. En Manelic mata el seu contrincant, en Sebastià, i se'n torna amb la Marta a la Terra Alta, per tant, el final de l’obra és felíç.

Nuri:

Germana petita de les Perdigones. Té un caràcter similar al de la Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. És una persona bona i innocent, que canvia també el caràcter al llarg de l'obra: de mica en mica va adonant-se de la realitat de la Terra Baixa, despertant, i començant a ser menys innocent. És l'objecte de burles i al mateix temps representa l'única persona decent del poble. Els seus orígens són humils. També la Nuri és objecte de burles que ella mateixa aguanta i no diu res, cosa que també la caracteritza com una persona callada.

Xeixa:

Només surt al començament i té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar. Això desperta la intriga de l'espectador. És també gairebé l'única persona que planta cara al Sebastià, marxant del poble.


-4 etapa(1917-1921) últimes obres. Àngel Guimerà preocupat per la història mes immediata. Obra ara Jesús que torna fa evident la preocupació que sentia pel conflicte europeu de la primera Guerra Mundial. Fou l'artífex mes gran que havia tengut la literatura catalana.-----novel·la europea S.XIX reflecteix l'ideologia burgesa i la crisi. Crisi dominat per un contrast: - les esperances i les iluses creences de la poesia en un progrés econòmic i social. - se contraposa a les aspiracions d'un altra classe social explotada per la burgesia: el proletariat.Fou l'artífex mes gran que havia tengut la literatura catalana..

Narcís oller:

neix a Barcelona, va ser educat pel seu oncle, l'interessaba el Naturalisme però un Naturalisme sense la filosofia de base ni les implicacions ideològiques.Per a ell, l'obra d'art era l'observació, sentiment i imaginació. Sempre cerca la part humana, l'ànima de la persona, la bondat, te no té acceptava ni l'ideologia ni la manera de fer dels naturalistes.- obres: "la papallona" amb aquesta obra mostra un talent indiscutible com a narrador, sobretot en les descripcions magnífiques que hi fa de la Barcelona d'aquell moment."la febre de or" recupera el seu lloc de novel·lista per al panorama literari català. -La bogeria es el model novel·lista realista-naturalista que estava en crisis i oller pendent de tot el que era modern, canvia també de perspectiva i introdueix novetats en el pla tecniformal i fa dels fonaments filosoficopositivistes del Naturalisme. la papallona una xica es seduida i abandonada per una papallona de classe social mes elevada.Aconsegueix casarsi.Aquesta novela sa situa entre es romanticisme i el Realisme.
L escanyapobres una dona avara i visdua es casa amb oleguer i la passió pel diners porta el protagonista a una mort tragica.Naturalisme..La febre d or una família s enriqueix rapidament pero la ruina economica porta la família a la situació social de partida i el pare de família a l anterior ofici de fuster.Realista.La bogeria.Proces d una malaltia, la demencia i de les conseqüències socials en lapersona del malalt.Original
 moderna i naturalista.
 

-Realisme:

es el Corrent literari que defineix la novel·la, li agrada lo seu, complaent a ells mateixos, cerca el propi món i està influencià per la novel·la històrica de W.Scott. Característiques:- a partir de 1830 el romanticisme perd força per l'aparició del Realisme. -necessitat de retractar la realitat.- captar arguments, retractar la psicologia humana.- incorpora tècniques com la omniscència, objectivitat i descripcions molt detallades. Oscar wilde, flaubert, dickens i stendhal.

Naturalisme:

  no admet res superior a la natura com a conjunt de realitat existent. Per tant intenta comprendre totes les coses segons les lleis naturals sense recórrer cap principi trascendent. Emile zola es el pare del Naturalisme, volen obtenir màxima objectivitat, configura un tipus de novel·la, proposa una novel·la experimental que ajuda a l'estudi de l'ésser humà. El narrador no se pot implicar en la història sentimentalment.

Terra Baixa:


Simbologia

Terra Alta i Terra Baixa Amb aquesta obra Guimerà plasma un mite existent a la seva època.Es tracta de la contraposició Terra Alta - Terra Baixa que es presenta com dos móns oposats. La Terra Alta se la veu com un lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, bucòlic i, en definitiva, representa tot allò que, en principi, és bo per naturalesa. La representació que fa Guimerà d'aquest món és el camp, ja que és l'oposició perfecta a la Terra baixa.
La Terra Baixa, en canvi, plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible, materialista i, en definitiva, totes les coses malvades per a l'home. En aquest àmbit, Guimerà utilitza la ciutat, la vila, com a mitjà de representació.

Característiques de l’estil

Alguns trets propis del llenguatge col•loquial. Ús de castellanismes col•loquials. - Abundor d'exclamacions i d'interjeccions. Ús de diminutius, augmentatius o despectius. - Utilització de locucions, formes dialectals i maneres de dir populars o de dites. - Ús de formes verbals considerades avui dia col•loquials, però que llavors eren freqüents al registre literari, com vui, sapigués, donguis, digué-ho… Fa servir el pretèrit perfet perifràstic (vas cantar), que era considerat no literari, encara que a vegades posa en boca d’un personatge algun pretèrit perfet simple (cantares), culte. - Abundor de frases interrogatives (introduïdes amb la conjunció que ) i exclamatives.

Entradas relacionadas: