Terra Baixa d'Àngel Guimerà: Anàlisi, Resum i Personatges

Introducció a l’obra

Terra Baixa és una obra d'Àngel Guimerà publicada l'any 1897. Es pot considerar que pertany a la tradició literària del Realisme, perquè els seus personatges són de classe social humil i no pas gent burgesa, així com també hi trobem treballadors sotmesos a les ordres del seu amo, que és “amo de tot”.

Terra Baixa és un drama que pertany a la segona etapa (entre 1890 i 1900) de l’obra literària d’Àngel Guimerà, el seu veritable moment de plenitud. En aquesta època va escriure tres grans drames realistes: La filla del mar, Terra Baixa i Maria Rosa.

Resum de l’argument

En el primer acte se'ns presenten els personatges. Es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, coneix en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència, sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, en Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt.

En el segon acte, en Manelic sembla que només s’entén amb la Nuri, ja que la resta del poble es riu d'ell. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a estar gelosa i a veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat a en Tomàs. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, s'enfada cada cop més i, cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir d'en Sebastià i de la Terra Baixa que, segons Manelic, és plena de boira i falsedat. En l'intent, són interceptats pel Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastià s'adona de les intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí i en Manelic és desterrat.

En el tercer acte, els pagesos s'adonen de la seva equivocació. En Manelic torna a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta, que està malalta. La Marta diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastià (és en aquest moment quan Sebastià és comparat amb un llop); seguidament, marxa amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda.

Estructura de l’obra

L’estructura d’aquest drama realista és la clàssica: tres actes (plantejament, nus i desenllaç). El desenllaç ja s’observa al final del segon acte i el tercer desenvolupa la lluita entre els dos personatges antagònics: Manelic (protagonista) i Sebastià (antagonista). A més, en el tercer acte trobem el penediment dels personatges secundaris que, com si es tractés d’una obra grega, configuren un cor.

• Ritme: El primer acte presenta un ritme àgil que contrasta amb la calma dels altres dos.
• Temps: La història és lineal; entre el primer i el segon acte passen deu dies, i entre el segon i el tercer, unes hores.
• Tècniques: L'obra presenta monòlegs lírics de la Marta i aparts de Manelic, que ajuden a mostrar l'evolució psicològica dels personatges.

Els personatges principals

• Marta: Personatge rodó i inestable. Comença sent una dona freda i resignada, però a mesura que s'enamora d'en Manelic, recupera la seva autoestima i dignitat.
• Manelic: Originari de la Terra Alta, símbol de puresa i innocència. La societat hipòcrita de la Terra Baixa el transforma, fent-lo perdre la innocència fins a arribar a l'acte violent final.
• Sebastià: Personatge arrogant, masclista i egoista. Representa el poder corrupte i el control sobre els altres.

Temes i simbolisme

L'obra contraposa dos mons:

• Terra Alta: Símbol de puresa, llibertat, veritat i vida honrada.
• Terra Baixa: Representa la corrupció, la misèria moral, la pressió social i els prejudicis.

Altres temes clau són l'amor com a salvació, el matrimoni de conveniència, la corrupció dels diners i la discriminació de l'immigrant.

Característiques de l’estil

Guimerà utilitza un llenguatge col·loquial i viu que inclou:

• Ús de castellanismes, exclamacions i interjeccions.
• Abundància de diminutius, augmentatius i despectius.
• Dites populars i construccions dialectals.
• Frases interrogatives i exclamatives per donar intensitat dramàtica.